Resultats de la cerca
Es mostren 1262 resultats
cavaller
Història
A partir del segle XIII, membre de militar
, anomenat sovint simplement militar; a partir del segle XV rebé també el nom de gentilhome
.
Calia que fos armat cavaller armar cavaller, és a dir, que esdevingués cavaller fet En un principi, a la corona catalanoaragonesa, només podien accedir-hi el donzell al Principat i al Regne de Mallorca, el generós o l'home de paratge al Regne de València, o l'infançó al regne d’Aragó, però no fou mai una casta tancada i es nodrí constantment de ciutadans i homes lliures fets cavallers per gràcia reial com a premi a serveis fets a la guerra o a l’administració o per haver deixat diners al rei sovint, doncs, es tractava d’una veritable venda Els cavallers constituïen…
braç militar
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal laica, detenidora de feus i baronies.
Al Principat el seu poder ultrapassava la tercera part del territori i dels seus habitants N'era cap el comte, després duc, de Cardona, i en formaven part els comtes, vescomtes, barons, cavallers, generosos i homes de paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys Al Regne d’Aragó la noblesa era escindida en dos braços militars, el de la noblesa rics-homes i el dels cavallers, en el qual eren inclosos els mestres dels ordes militars Al Principat es produí una partició semblant…
orde de la Garrotera
Història
Orde cavalleresc, el més important d’Anglaterra.
Segurament fou fundat el 1348 pel rei Eduard III, sembla que al castell de Windsor, com una fraternitat noble composta pel rei i vint-i-cinc cavallers per premiar mèrits militars molt rellevants i volent revifar la tradició dels cavallers de la Taula Rodona Els cavallers de l’orde de la Garrotera foren anomenats cavallers de Sant Jordi o de la Garrotera Blava Posteriorment l’orde fou obert a d’altres cavallers supernumeraris Els estatuts originals es perderen i Enric VIII en féu compilar uns altres La festa anual de l’orde se…
Reial Cos de la Noblesa de Catalunya
Història
Corporació nobiliària creada el 1880 amb la denominació de Cos de la Noblesa de Barcelona.
El nom actual li fou donat el 1919 Fou considerada la successora i representant de l’antic braç militar de Catalunya, que inscrivia els seus membres al Llibre verd , i de la confraria dels cavallers de Sant Jordi , sant que venera com a patró Per a entrar-hi cal la prova de la noblesa del primer cognom, o dels dos primers si es tracta d’un llinatge no català És presidida per un protector-president , amb honors de gran d’Espanya concedits el 1705 al protector del braç militar, i el seu distintiu és l’escut que Joan I donà 1389 al “braç reial dels cavallers, generosos…
Domus de Todonyà (les Masies de Voltregrà)
Seu dels cavallers Todonyà, documentats amb Guillem de Todonyà l’any 1183 Les seves notícies desapareixen vers l’any 1280 i sembla que es va refondre amb els cavallers Sant Hipòlit, castlans del castell de Voltregà Aquesta domus es trobava vers l’actual mas Gallifa
orde del Sant Sepulcre
Militar
Orde religiós i militar originat en la comunitat de canonges regulars que des de la fi del s XI tenia cura de l’església del Sant Sepulcre de Jerusalem, i doblat al principi del s XII amb una branca de cavallers, a imitació dels ordes templer i hospitaler.
El 1126 el comte Ramon Berenguer III de Barcelona i el bisbe de Vic cediren a Beremund, patriarca de Jerusalem, i a Giraud, prior del Sant Sepulcre, l’església dels Prats de Rei amb les seves sufragànies de la Manresana i Sant Ermengol El 1134 la mort d’Alfons I d’Aragó els constituí un dels hereus del regne, i per obtenir-ne la renúncia 1140 hom els féu importants lliuraments El mateix prior Giraud rebé del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona importants viles a Aragó i la facultat d’erigir un convent del seu orde a Calataiud 1149, que fou el centre de les possessions de l’orde a Aragó i de…
el Romeu
Barri
Antic barri cristià o mossàrab de la ciutat de Lleida, el nom del qual es conservà després de la conquesta fins a la fi de l’edat mitjana, encara que, en part, esdevingué residència de la comunitat musulmana mudèjar.
Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça
llengua d’Aragó
Història
Circumscripció de l’orde de l’Hospital, creada el 1462 pel gran mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, amb el gran priorat de Catalunya, la castellania d’Amposta, la batllia de Mallorca i el gran priorat de Navarra, com a escissió de l’antiga llengua d'Espanya
.
De fet, la llengua d’Aragó fou considerada la continuadora de la vella llengua d’Espanya i sovint mantingué aquest nom a més, la batllia de gran conservador o draper de l’orde, tradicionalment vinculada a cavallers de la llengua d’Espanya, fou conservada pels de la nova llengua d’Aragó Malgrat la separació, els cavallers de les dues llengües continuaren reunint-se a Rodes al mateix alberg, l’antic alberg d’Espanya
paer
Història
Nom donat a Lleida, Tàrrega, Cervera, Balaguer, Agramunt i altres poblacions, especialment de la regió de Lleida, als magistrats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis, designació equivalent a la de jurat, conseller, cònsol o procurador que rebien en altres poblacions.
Llur nombre oscillava entre 3 i 4 i representaven els diversos estaments de la població A Lleida, a partir del 1499, el paer en cap havia d’ésser forçosament de la mà major, que incloïa des d’aquesta data els cavallers i gentilhomes des del 1509 havia d’ésser elegit entre els cavallers, i els tres restants corresponien als estaments de ciutadans, doctors o metges, al de mercaders, notaris o apotecaris i al de menestrals o llauradors
Domus de Parra (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Ara un gran mas de l’antic terme del castell de Cabrera i parròquia de Santa Maria de Corcó És documentat el 1190 i si bé el 1239 és anomenat mas , la documentació del 1270 en endavant sempre l’anomena domus Els seus estadants eren donzells i cavallers i la línia directa s’extingí el 1403 i passà als cavallers Aixalada i d’aquests als Fontcoberta És un gran mas molt ampliat i reformat on és difícil de veure obra medieval