Resultats de la cerca

Fill de Josep Llorens i Artigas Conegut amb el nom de Gardy-Artigas Format a l’École du Louvre, es formà entorn de Chagall, Braque i Giacometti El 1959 installà un taller de ceràmica a París, i collaborà assíduament amb Joan Miró, especialment a les obres per a l’exposició Osaka 70, al Japó, país on havia estudiat ceràmica antiga Dedicat bàsicament a l’escultura —bronze i plàstics—, efectuà, el 1973, dues grans obres a l’aire lliure a Plateau d’Assy, per a illustrar, amb altres artistes, el Poème dans l’espace de JPLemesle El 1974 féu la Porta per a una ciutat a l’autopista Barcelona-Girona…

Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram actual església de la Vall i el castell de Montbram adquirit, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler

Fill d’un ceramista Fou autodidacte a París Basà la seva reputació en nombrosos busts de marbre o de bronze i féu diversos monuments Hom considera les seves obres mestres l’estàtua de l' Abbé Deguerry 1867, a la Madelaine de París, i la Immaculada Concepció 1887, de l’església de Banyuls de la Marenda Té obres a institucions i museus, entre els quals l’antic de Luxemburg a París, els de Versalles, Besiers, Lió, Narbona i Perpinyà

Féu imitacions en escaiola de les figuretes de Tanagra i Mirina, però aviat féu estatuetes originals en terra cuita Després produí també camafeus d’ivori o gemmes Exposà bibelots de ceràmica a València 1925, on obrí una important manufactura El 1926 guanyà la medalla d’or a l’Exposició Internacional de Filadèlfia i la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid amb un conjunt de ceràmiques El 1928 exposà a Madrid, on fou catedràtic de l’Escuela de Cerámica Anecdòtic i detallista, se centrà sobretot en motius folklòrics valencians El seu fill, Antoni Peyró i Llop València 1909, continua…

Estudià a París Collaborà amb Barthélemy Guibal estàtua de Lluís XVI a Nancy, 1755, el qual substituí com a escultor de cambra del rei Estanislau de Polònia 1757 Conreà la ceràmica a partir del 1762 i obrí una fàbrica de porcellana a Hastierres-Lavaux 1785 Hom el classifica dins un academicisme clàssic Retrat de Voltaire , Musée d’Épinal

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions…

Realitzà els vitralls del castell d’Écouen 1544, París, Musée de Cluny Protegit per Catalina de Mèdicis, realitzà coves rústiques de ceràmica per al castell d’Écouen 1562 i per a les Tulleries A les rustiques figulines de ceràmica imità plantes, fruits i petits animals, i en altres peces, els baixos relleus i l’escultura Morí empresonat, en negar-se a abjurar el protestantisme Exposà els seus coneixements en el Discours admirable de l’art de terre, de son utilité, des esmaux et du feu i els Discours admirables de la nature des eaux et fontaines, de la terre, etc ambdós del 1580,…

Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza Com a dibuixant, illustrà diverses obres Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant , etc L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París Pel juny del 1976 encetà un llarg viatge que el dugué a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura Els temes que s’hi repeteixen en la seva obra són les dones i el…

El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l’arquitecte Rafael Masó , amb qui feu, des d’aleshores, la part més considerable de la seva obra Fou director de l’Escola d’Arts i Oficis de Palafrugell 1912-17

Cursà estudis a l’Escuela Superior de San Fernando de Madrid, on es llicencià l’any 1953 Interessat per la ceràmica, n'aprengué la tècnica en tallers artesans de Conca, Triana i Agost, prop de la seva localitat natal, on al principi dels anys seixanta establí el seu taller Aquests anys formà part també del Grup Parpalló, el grup d’artistes renovadors del País Valencià S'especialitzà en la realització de vidrieres, mosaics, pirogravats, baixos relleus i vitralls catedral de Tànger, seminari diocesà de Castelló, i també en ceràmica Són molt característics els seus plafons a base de formes…