Resultats de la cerca
Es mostren 1165 resultats
Maurice Gendron

Maurice Gendron
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i director d’orquestra francès.
Estudià als conservatoris de Niça i de París, ciutat en la qual freqüentà els cercles de Cocteau, Picasso, Mauriac i Poulenc Collaborà amb Pau Casals a Prada Entre 1971-73 fou director de la Bournemouth Sinfonietta Compositors com Hindemith, Poulenc i Françaix li han dedicat diverses obres
al-Farazdaq
Literatura
Poeta àrab.
Autor de diferents qasṣīda Noble, fou poeta oficial a la cort dels califes omeies Es destacà en els cercles erudits de Bàssora, i tingué una llarga polèmica amb Ǧarīr El seu divan, amb descripcions de fets banals, és útil per a conèixer la societat del seu temps
diagrama de Venn

Representació de la intersecció dels conjunts A i B (a dalt) i de l’aplicació del conjunt M en el conjunt N (a baix) per mitjà de diagrames de Venn
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Diagrama emprat amb fins didàctics per a representar gràficament conjunts i estudiar les relacions i operacions entre conjunts.
Aquests diagrames foren introduïts pel matemàtic i lògic anglès John Venn 1834-1923 Els conjunts són representats mitjançant cercles o corbes tancades qualssevol Cal no confondre un diagrama de Venn amb la regió del pla limitada pel diagrama És conegut també com a diagrama d’Euler-Venn
kaizen
Economia
En la filosofia empresarial del Japó, recerca d’un perfeccionament en tots els àmbits d’activitat i en tots els nivells d’execució.
Formulada per M Imai però arrelada en la tradició laboral japonesa, aquesta filosofia demana la participació de tothom i l’assumpció de la corresponent responsabilitat La kaizen recorre a diverses tècniques cercles de qualitat estocs mínims, control de la qualitat total defecte “zero”, perfeccionament permanent res no és perfecte, etc
cercle cultural
Antropologia
Concepte desenvolupat els anys trenta pels etnòlegs F. Graebner i W. Schmidt, comparable al d’àrea cultural, per bé que d’un abast molt més ampli, mitjançant el qual es classifiquen les diferents cultures a partir d’analogies i diferències constatades en objectes i institucions.
D’aquesta classificació en resulten uns cercles Kreise amb una sèrie de trets culturals diferenciadors, i a partir dels quals s’haurien originat tot un conjunt de cultures que presenten el mateix tipus de desenvolupament cultural difusionisme Aquesta teoria ha gaudit d’una forta acceptació a Europa i en el món missional catòlic
Jesse Ramsden
Mecànic i tècnic anglès.
Construí diversos instruments de física, sobretot d’òptica micròmetres, teodolits, ulleres, etc, i el 1768 inventà un tipus de màquina electroestàtica, proveïda d’uns discs de vidre, que fou una de les més conegudes al seu temps També estudià l’expansió dels metalls i establí un mètode per a traçar cercles graduats
Gaspar de Vilallonga i Burguès
Filosofia
Humanista.
Doctor en drets És autor d’una epístola, en llatí, sobre el poema de Jaume d’Olesa Obra del menyspreu del món , en resposta a la carta llatina que aquest li havia adreçat fou publicada al davant d’aquesta obra 1540 És interessant perquè reflecteix el gust dels cercles classicistes mallorquins de l’època
,
Pilar Planas i Martí
Pintura
Pintora.
Deixebla de Rafael Benet Excellí com a colorista en la pintura de paisatge, natura morta i retrat Exposà individualment a Barcelona i participà a nombroses collectives a Barcelona, Manresa, Madrid i Xile Membre dels cercles Maillol i de Sant Lluc i del Saló de Maig de Barcelona Fou professora de dibuix a l’institut de Manresa
Albert Mun
Història
Política
Polític francès.
Comte de Mun El 1871 fundà, juntament amb La Tour du Pin, els Cercles Catholiques d’Ouvriers, els quals, bé que no tingueren cap gran incidència en el moviment obrer francès, activaren la participació catòlica en la lluita sindical Monàrquic, s’adherí després del 1892 a la República Intentà, sense èxit, la creació d’un partit catòlic
Gerardus Bolland
Filosofia
Filòsof neerlandès.
Despertà l’interès per la filosofia hegeliana en amplis cercles Des del 1922 existeix la Bolland Genootschap voor Zuivere Rede ‘Societat Bolland de la Raó Pura’, que té per òrgan la revista De Idee Fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans el 1916 Publicà Gnosis en Evangelie 1906, Hegel’s Phaenomenologie des Geistes 1907