Resultats de la cerca
Es mostren 90 resultats
miosotis
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les boraginàcies, lleugerament peloses, de fulles simples enteres, de flors generalment blaves, agrupades en cimes, i de fruits en tetraqueni.
actinidiàcies
Botànica
Família de parietals constituïda per plantes llenyoses, generalment enfiladisses o volubles, de fulles esparses i flors en cimes axil·lars, que es distribueixen pràcticament per totes les regions càlides del planeta.
silene
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les cariofil·làcies, amb fulles enteres i oposades, amb flors pentàmeres, arranjades en cimes, i amb fruits en càpsula de dehiscència dental.
Comprèn unes 250 espècies pròpies del regne holàrtic La silene mosquera Smuscipula és anual, fa de 20 a 40 cm, és glabra i víscida i té fulles ovals o linears, flors vermelloses, disposades en dicasi, i càpsules oblongues Creix en costers secs i en boscs clars, a la regió mediterrània occidental
romer blanc
Dues branques florides de romer blanc
© Fototeca.cat
Botànica
Mata de la família de les cistàcies, de 10 a 50 cm d’alt, tomentosa, de fulles estretament lanceolades, de flors grogues agrupades en cimes terminals denses i de fruits capsulars.
Creix en terrenys calcaris i assolellats de la terra baixa
arenària
arenària ( Arenaria serpyllifolia )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’herbes petites i primes, anuals o perennes, de la família de les cariofil·làcies, amb flors blanques, agrupades en cimes o glomèruls, que solen viure en llocs oberts, pradells, etc.
ancusa
Flor del gènere ancusa
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les boraginàcies, biennals o perennes, híspides, que solen posseir fulles ovades o lanceolades i flors blaves, rarament roses o blanques, en cimes escorpioides.
Viuen sobretot als camps de conreu
esteperola
Esteperola
Ghislain18 (cc-by-3.0)
Botànica
Arbust de la família de les cistàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles linears, semblants a les del romaní, de flors blanques en cimes terminals i de fruits capsulars.
És una planta característica de la brolla de romaní i bruc d’hivern
ulmàcies
Botànica
Família d’urticals composta per arbres caducifolis, de fulles simples, alternes i sovint asimètriques, de flors petites, unisexuals o hermafrodites, agrupades en cimes o solitàries, i de fruits en sàmara o en drupa.
Inclou unes 120 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades, de les quals es troben als Països Catalans el lledoner Celtis australis , l' om Ulmus minor i l' oma Uglabra
teàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per plantes llenyoses, de fulles simples alternes, de flors actinomorfes, ordinàriament hermafrodites i generalment pentàmeres, solitàries o arranjades en cimes, i de fruits en càpsula loculicida o en baia.
Comprèn prop de 500 espècies, naturals de les regions tropicals i subtropicals Són d’aquesta família la camèlia Camellia sp i el te Thea sinensis
Les oleàcies
Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i…