Resultats de la cerca

La seva formació acadèmica es desenvolupà a cavall de França i la Gran Bretanya, passant de rebre classes del Liceu Francès al Carnal College i, finalment, a la Universitat de Manchester Després d’un període en què treballà en el món de l’escena, accedí a la direcció del National Theatre i de l’Old Vic Theatre de Londres Treballà per a la televisió britànica, per posteriorment donar el salt a la direcció de llargmetratges The Killing Fields 1984, The Mission 1986, Shadow Makers 1988, City of Joy 1991, The Scarlet Letter 1995 i Vatel 2000 són alguns dels seus crèdits cinematogràfics…

Estudià a les universitats de Virgínia i de Pennsilvània i, fins a trenta anys, practicà tota mena d’oficis És autor d’una obra abundant, de caràcter naturalista i arrelada en el sud i entre els blancs pobres En les seves novelles més sobresortints hom observa una preocupació sociològica que es mostra a través de situacions sovint còmiques Tabacco Road 1932, God’s Little Acre 1934, Journeyman 1938, Georgia Boy 1943, Venny by Nature 1961, In Search of Bisco 1965 i Deep South 1968 El 1951 publicà l’autobiografia Call It Experience També publicà reportatges You have Seen their Faces , 1937,…

Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins ,…

Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K…

Deixeble de C del Campo, el 1921 guanyà la càtedra d’estètica i història de la música del Conservatori de Música de Madrid Fou crític musical, collaborà en diverses publicacions de l’Estat espanyol i l’estranger i escriví una Historia de la Música 1925, en tres volums Responsable de la secció de cinematografia de la Sociedad General de Autores y Editores SGAE, vetllà pels interessos dels compositors i escriptors cinematogràfics Conreà diversos gèneres i en el catàleg de la seva obra figura un bon nombre de sarsueles, entre les quals sobresurten El toque de oración estrenada el…

Vida Cursà estudis cinematogràfics a França abans d’installar-se a Barcelona el 1940 Després de dirigir alguns curts, el 1946 rodà el llarg El castillo de Rochal i a continuació Ramsá 1947, que no s’arribà a estrenar Posteriorment desenvolupà una filmografia majoritàriament ajustada a produccions de gènere i baix pressupost no exemptes d’oportunisme comercial Cinco pistolas de Texas 1965 Río Maldito 1965 El hombre de Caracas 1968 Horas prohibidas 1968 La farsa 1968 Las piernas de la serpiente 1970 Los farsantes del amor 1972 El precio del aborto 1975 Sexo, amor y fantasía 1976 i…

Format en diverses escoles de cinematografia, entre d'altres, el Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya, rodà els films de ficció Después de la luz 2002, El viatge de la llum 2005, La dona sense ànima 2006, La zona de Tarkovsky 2008, Reencarnación 2008, Cinéclub 2009, El asesino a sueldo 2009, Uruguay 2010 i  La llegenda de l'innombrable 2010 i els documentals Madre Cuba 2004, Oubiña, instrucción primera 2006 i El milagro 2011, guardonat el 2013 amb el premi al millor documental de l'Oregon Independent Film Entre els anys 2000 i 2010 tingué una productora pròpia i gestiona…

Cursà estudis inacabats de filologia a la Universitat de Bucarest 1954-57 i començà a publicar poemes el 1954 en revistes literàries i, el 1960, el primer recull, Ningea în Bărăgan ‘Ha nevat a Bărăgan’ Conreà també la novella curta i dins la seva obra cal destacar Somnul de la amiază ‘Somni de migdia’, 1960, Caii albi din oraşul Bucureşti ‘Els cavalls blancs de la ciutat de Bucarest’, 1967, Îngerul a strigat ‘L’àngel ha cridat’, 1968, Scaunul singurătății ‘El lloc de la solitud’, 1988 i Amantul Marii Doamne Dracula  ‘L’amant del comte Dràcula’, 2001, i les memòries  Cartea cu prieteni ‘El…

La seva literatura s’insereix dins el gènere negre Destaquen les novelles Les mal-partis 1948, la versió cinematogràfica de la qual dirigí el 1976, Compartiment tueurs 1962, versió cinematogràfica de Costa-Gavras 1965, Piège pour Cendrillon 1963, versió cinematogràfica d’A, Cayatte, 1964, La Dame dans l’auto avec des lunettes et un fusil 1966, versió cinematogràfica d’A Litvak, 1970, L’été meurtrier 1977, versió cinematogràfica de J Becker, 1983 , La passion des femmes 1986 i Un long dimanche de fiançailles 1991, versió cinematogràfica de J-P Jeunet, 2004, a més de diverses narracions, i l’…

Collaborador de la premsa barcelonina i director de “La Noche” 1934 Fou deixeble del també autor i actor Conrad Colomer Actuà en la companyia d’Enric Borràs fins que el 1900 marxà a Amèrica del Sud En tornar a Barcelona 1913 triomfà en el gènere còmic al Parallel Josep Canals el contractà per codirigir, amb Pous i Pagès, la companyia del Romea Conreà la comèdia, el vodevil, la revista i el sainet arrevistat Alguns dels seus títols són les tres versions de Monterògraff 1914 —revista amb inclusió d’elements cinematogràfics—, La parallela 1916, A Montserrat 1925, Jazz-band 1927,…