Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a Vic, Barcelona i Madrid Enginyer de camins des del 1841, alt funcionari de l’Estat fins l’any 1849, es dedicà des d’aleshores gairebé íntegrament a la construcció d’una teoria general dels processos d’urbanització de les societats humanes, que és una veritable teoria de la història Aquesta teoria es basà en uns amplíssims coneixements històrics i topogràfics, i en l’elaboració de l’estadística urbana de dues ciutats que coneixia directament Barcelona i Madrid Cerdà fou un dels primers historiadors de l’urbanisme d’Europa, i, alhora, bastí una teoria de la…

El terme de l’hebreu qahal , ‘assemblea’, ‘congregació’ és documentat des del segle XIII la primera menció és la del call de Barcelona, el 1241 A vegades hi havia dos calls en una mateixa població, com a Barcelona on al costat del call major , o de la Volta , hi havia el call d’En Sanaüja , o de N'Àngela , més petit i a Cervera el call antic , o vell , dins el mur, i el call nou , fora el mur, dits també call sobirà i call jussà , bé que formant una sola aljama Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del…

Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…

També reben aquesta denominació les ciutats molt poblades i les d’importància industrial o valor artístic que, per tal d’evitar-ne la destrucció, són lliurades sense lluita a l’enemic D’acord amb aquest concepte, durant la Segona Guerra Mundial ciutats com París i Roma foren ocupades sense oferir resistència, o després de lleugeres escaramusses

Adquirí importància a partir de l’entrada a la Lliga, gràcies a la política d’Arat de Sició, de diverses ciutats de l’Arcàdia i l’Argòlida Els seus membres acceptaren una política exterior única, decidida per un sínode comú, i eren comandats per un estrateg, el més important dels quals fou el mateix Arat 271-213 aC, el qual a partir del 245 aC fou reelegit cada dos anys fins a la seva mort Inicialment tingué un caràcter antimacedoni, però després s’alià amb Macedònia per lluitar contra Esparta, que fou derrotada a Sellàsia 221 Al s II aC esdevingué, amb l’ajut de Roma, la…

Segons una tradició conservada pels autors antics, la fundació d’aquestes ciutats italiotes coincidí amb el gran moviment colonitzador de la Grècia dels segles VIII i VII aC, i possiblement fou deguda a aquest moviment Al costat d’aquesta tradició, històrica, una altra tradició, mítica, feia remuntar l’origen d’aquestes ciutats als temps heroics de la guerra de Troia, i fins i tot a èpoques més remotes talment com Ulisses, el retorn del qual havia esdevingut popular gràcies als poemes homèrics, també els altres herois tingueren llurs “retorns” i anaren a parar a les costes del sud d’Itàlia o…

Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols,…

Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939

Fou signada inicialment per 80 autoritats locals europees i 253 representants d’organismes internacionals, governs nacionals, institucions científiques, consultors i particulars Les ciutats, les viles i els països europeus signants es comprometeren a entrar dins els processos de l’Agenda 21 Local i a desenvolupar plans d’acció a llarg termini cap a la sostenibilitat La quarta Conferència Europea sobre Ciutats i Pobles Sostenibles celebrada a Ålborg el 2004 produí un nou document, els Compromisos d’Ålborg, que fou signat pel miler de representants de 110 governs…

Cap al segle V aC esdevingué, també, mercat i centre comercial Els ciutadans s’hi trobaven sovint i feien tertúlia Els intents de planificació urbanística, del segle IV ençà, tendiren a donar-li un caràcter central i tan monumental com fos possible sovint era voltada de pòrtics L’àgora d’Atenes, excavada per arqueòlegs nord-americans 1935, és avui una de les més ben conegudes A les ciutats romanes, el fòrum heretà moltes de les característiques de l’àgora grega