Resultats de la cerca

Hi ha una fase parietovascular, desglossada en un període de vasoconstricció simpàtica i hormonal, i una fase d’obliteració mecànica, en les quals tenen una gran importància les plaquetes Després ve la coagulació, que condueix a precipitacions del fibrinogen en fibrina, a la retracció del coàgul i a la seva lisi fibrinolítica Hom parla també d’hemostàsia quan l’acció de deturar l’hemorràgia és intentada a través de maniobres manuals o instrumentals

Segons J Duclaux, que fou qui suggerí aquest mot el 1905, les micelles només poden existir en dissolucions liòfobes La partícula té una càrrega elèctrica deguda a la condició no equilibrada dels seus ions superficials, i és envoltada, en el medi de dispersió, d’ions de càrrega de signe contrari als de la partícula Mentre la càrrega de la partícula no s’equilibri amb la càrrega dels ions, la partícula restarà estable i no es produirà la coagulació de micelles

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la defensa…

És un trastorn hereditari que en alguns casos s’acompanya de malformacions com ara talla curta, cifosi, etc El quadre clínic està marcat per febre molt alta secundària a trastorns metabòlics, juntament amb taquicàrdia, hipotensió, arrítmies cardíaques, cianosi i rigidesa muscular Si el quadre evoluciona, apareixen alteracions analítiques severes i incorregibles en l’equilibri hidroelectrolític i s’arriba a un quadre clínic de miositis, edema agut de pulmó i coagulació intravascular disseminada que presenta un elevat risc de mortalitat No es disposa de cap prova diagnòstica que informi d’…

Les hemorràgies externes, causades generalment per una ferida que afecta els vasos sanguinis, poden ésser molt espectaculars, però se solen detenir espontàniament o poden aturar-se eficaçment mitjançant mètodes simples, sense que la pèrdua de sang ocasioni cap trastorn Les hemorràgies internes, causades per la ruptura de vasos sanguinis que aboquen la sang a l’interior de l’organisme, solen ésser greus, ja que poden passar desapercebudes fins que ocasionen trastorns generals importants, com el xoc Es pot sospitar que una persona sofreix una hemorràgia interna si després d’un traumatisme…

Els riscos que comporta són patologies cardiovasculars per sobrecàrrega cardíaca, diabetis resistent a la insulina, hiperlipidèmies i trastorns de la coagulació això fa que es consideri més una malaltia que un problema estètic Tot i el paper fonamental de la dieta en la gènesi de l’obesitat, hi poden estar implicats factors metabòlics genètics Quan s’assoleixen elevats graus d’obesitat, la mobilització de l’excés de greix mitjançant les mesures habituals dieta hipocalòrica, exercici físic i la seva combustió és pràcticament impossible Per evitar la morbiditat de les complicacions s’ha de…

L’activació del sistema del complement provoca efectes com ara la lisi cellular, l’alliberament d’histamina pels mastòcits i per les plaquetes, l’augment de la permeabilitat dels vasos sanguinis, la contracció dels músculs llisos, la quimiotaxi dels leucòcits i la neutralització de determinats virus A més, el sistema de complement es relaciona amb altres sistemes com els de la coagulació, de la fibrinòlisi o de les cinines, i intervé en la patogènia de diverses malalties immunològiques, com el lupus eritematós sistèmic, l’artritis reumatoide, les glomerulonefritis i l’anèmia hemolítica…

A les tècniques hematològiques habituals comptes globulars, estudis de frotis sanguinis i medullars, etc s’han afegit darrerament els avenços de la biologia, de la química i de l’electrònica, que han permès nous estudis d’antígens i d’anticossos, de cultius de teixits, etc i també han estat fets nombrosos estudis sobre la coagulació sanguínia Aquests avenços repercuteixen en l’estudi clínic dels trastorns comunament denominats malalties de la sang , molt relacionats amb les alteracions citoimmunològiques, com ara els diversos tipus de leucèmies i limfomes, contra els quals hom desenvolupa…