Resultats de la cerca
Es mostren 1561 resultats
base

Bases de columnes
© Fototeca.cat
Arquitectura
Part inferior de la columna, immediata al pla que la sosté.
La seva forma varia segons l’ordre arquitectònic, el país i l’època a què pertany Inicialment tenia una funció estructural, després convertida en ornamental Els exemplars més antics corresponen a les arts del Pròxim Orient i de l’India, en les quals hom troba precedents de les bases gregues Al principi la columna grega mancava de base el fust de la columna dòrica arrencava directament de terra A la base més simple, el plint, s’anaren acumulant altres elements els tors, les escòcies, etc, que constituïren els diversos tipus de base grega La base àtica és formada per…
unitat Dobson
Meteorologia
Unitat per a expressar la quantitat d’ozó existent en una columna vertical de l’atmosfera.
El seu nom prové de GMB Dobson 1889-1976, físic anglès i un dels pioners en l’estudi de l’ozó atmosfèric Equival a la millèsima part d’1 cm del gruix que tindria la capa d’ozó si aquesta fos homogènia i constituïda per tot l’ozó de la columna vertical reduït a condicions estàndard de pressió i temperatura 1 013,2 millibars i 15ºC A Catalunya la quantitat d’ozó en una columna vertical se situa entre les 300 i les 400 unitats Dobson
capitell
capitell romànic de Sant Pere de Galligants
© Fototeca.cat
Arquitectura
Element arquitectònic que corona generalment la part superior d’una columna.
És compost per l’astràgal, que l’uneix al fust, una part mitjana, llisa o decorada, i l’àbac, sobre el qual descansa l’entaulament La seva finalitat és de donar una major base al suport de l’arquitrau o l’arc, concentrant les seves càrregues de força i transmetent-les a la columna Per la seva collocació pot ésser de dues, de tres o de quatre cares El capitell ha estat, en la història de l’art del món occidental, un centre d’atenció per part de les diverses cultures, i hom hi ha aplicat diverses formes decoratives que, en esdevenir cànons rígids, l’han convertit en un factor quasi…
velocitat de sedimentació
Medicina
Velocitat de caiguda dels eritròcits d’una columna de sang citratada, dins un tub capil·lar.
Les xifres normals de velocitat de sedimentació globular representada abreujadament per VSG són fins a 10 mm de columna a la primera hora i fins a 24 mm a la segona hora L’augment d’aquesta xifra, llevat de determinades situacions fisiològiques, com l’embaràs, etc, és sempre patològic
múscul romboide
Anatomia animal
Múscul parió, aplanat i romboidal, que va de la columna vertebral fins al cantell espinal de l’omòplat.
Apropa l’omòplat a la columna vertebral
inestabilitat convectiva
Meteorologia
Estat d’una columna o d’una capa d’aire no saturada que es fa inestable quan s’eleva en bloc fins a la saturació.
El gradient vertical de temperatura d’aquesta columna d’aire és superior a l’adiabàtic sense intercanvi de calor saturat i produeix l’ascens espontani i accelerat de l’aire que forma núvols convectius de gran desenvolupament vertical Una de les principals condicions per a l’existència de la inestabilitat convectiva en una columna és que la seva base sigui més humida que el seu cim
aigua precipitable
Quantitat total de vapor d’aigua contingut en una columna vertical de l’atmosfera de secció unitat.
S'expressa en kg/m 2 , o també en el seu equivalent en mm, que és l’altura que assoliria aquesta aigua en la columna un cop tot el vapor es condensés en l’estat líquid Es pot determinar a partir de la humitat mesurada a diferents altituds de l’atmosfera mitjançant una radiosonda També es pot determinar fotomètricament a partir de l’atenuació que produeix el vapor d’aigua en la radiació solar, o a partir del retard que produeix el vapor d’aigua en la propagació de les ones electromagnètiques dels sistemes GPS
deflegmador
Química
Condensador emprat en la deflegmació situat, generalment, a la sortida del vapor a la part alta de la columna de fraccionament o de rectificació.
Els vapors condensats al deflegmador tornen al cap de la columna en forma de reflux líquid
simpiezòmetre
Física
Baròmetre de líquid en la cambra baromètrica del qual hi ha aire (o un gas), que és comprimit per la columna de líquid.
D’aquesta manera hom aconsegueix de fer més curta la columna Però resulta un aparell molt sensible a les variacions de temperatura, i per això ha estat abandonat totalment en l’actualitat
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid