Resultats de la cerca

El succeí el seu fill Martí de Franquesa i Gabriel, cavaller de l’orde de Sant Jaume i comanador de Castellanos al de Calatrava, que morí sense fills En succeir-lo el seu renebot Pere Josep Civerio i Pasqual de Bonança li fou canviada la denominació per la de comtat de Vilafranquesa

Lluità amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís 1823, i el 1831 passà a Algèria, on es destacà repetidament i fou ascendit Ascendit a general de brigada per Napoleó III 1852, assolí el grau de comanador de la Légion d’Honneur i fou governador militar de la província de Constantina 1858-59

Hom dona com a estirp Gonzalo Ovéquez s XI El seu besnet Pedro Suárez passà a Extremadura, on fou cognominat Gallego El rebesnet d’aquest, Pedro Suárez Gallego, senyor de Santa Maria d’Ortigueira, fou pare de Fernando Pérez Gallego, mestre de l’orde d’Alcántara, i aquest, oncle de Pedro Ibáñez Gallego, senyor d’Ortigueira, després conegut com a Pedro Ibáñez Fajardo El fill d’aquest darrer, Juan Pérez Fajardo , passà a Múrcia, on s’establí, el 1369, per sotmetre aquell regne a l’obediència d’Enric II El seu fill Alonso Yáñez Fajardo mort el 1396 fou el primer adelantado major hereditari del…

El terme, molt muntanyós Cerro del Moro, 1 055 m Cerro Gordo, 1 195 m penya Escàbia, 1 326 m penya Juliana, 1 476 m, és drenat pel riu Palància, pel seu afluent, el riu de Canales, i per diversos barrancs Hi ha unes 3 000 ha de superfície forestal, explotada econòmicament, 500 de les quals pertanyen al comú El regadiu és dedicat a hortalisses, cereals i farratges el secà a cereals Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades principalment pels propietaris La ramaderia comprèn bestiar bàsicament oví La població, que el 1910 tenia 1 285 h, ha anat minvant…

Baró de Sant Boi i comanador de l’orde de Sant Jaume Fill del duc de Cardona Joan Ramon Folc IV, es casà amb la filla dels comtes de Trivento, Maria de Requesens Durant la seva lloctinència tingué lloc la persecució de les famílies Arquer, Eimeric i Sabata i el pas de Carles V 1535, camí de Tunis

Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill Batlle general de Catalunya 1608, lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida 1613 Fou conseller reial de Felip III de Castella Lloctinent i capità general de Sardenya 1617 per dos triennis Fou comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume, i batlle general de Catalunya

Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II

Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de Barcelona…

Pels volts de l’agost del 1141, el patriarca de Jerusalem i el prior general de l’orde ratificaren al comte català Ramon Berenguer llur renúncia a la part del reialme d’Alfons el Bataller que els pertocava, segons les disposicions del testament d’aquest rei, però, al mateix temps, li anunciaven l’arribada d’uns confrares presidits per Guerau de Grony, canonge del Sant Sepulcre, per als quals demanaven l’assignació d’un lloc i d’una església on poguessin viure d’acord amb la llei de Déu El lloc havia d’ésser als ravals de Barcelona, no lluny d’una capella situada prop la Seu que havia estat…

Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar