Resultats de la cerca

Exercí una política expansionista, que el menà a un enfrontament amb els otomans i a la renúncia del govern 1613 Rebut a la cort dels Mèdici, no aconseguí, però, ajut europeu per a constituir un estat independent a Síria Afavorí la immigració cristiana i atragué els comerciants europeus Fou derrotat pel soldà Murat IV i fou capturat i executat

Destacà com a aquarellista autor de petits retrats de personatges diversos, d’escenes populars, etc, vius testimonis de l’època Entre els seus deixebles i continuadors hi ha els fills Joan i Josep Chiesa i Bagur i Pasqual Calbó L’estil dels Chiesa fills és lleugerament més amanerat, i sovint és difícil de determinar l’autor de les obres És conegut com a pintat per Giusseppe el retrat a l’oli del governador francès comte de Lannion ajuntament de Maó És important la collecció Hernández i Sanz Maó i Barcelona Les aquarelles dels Chiesa han estat abusivament copiades i imitades

La seva companyia mercantil, fundada el 1282, arribà a posseir filials als centres més importants del comerç europeu Es ressentí de la crisi econòmica del 1345, en perdre Florència la guerra contra Lucca, que els Acciaiuoli finançaven, i hagué d’ésser liquidada deu anys després Lligats als Anjou de Nàpols, els Acciaiuoli foren també banquers dels santjoanistes, d’Eduard III d’Anglaterra i de la Seu Apostòlica La família donà homes de cultura, com Donato Acciaiuoli Florència 1429 — Milà 1478, humanista, autor, en llatí, d’una Vida de Carlemagny Filippo Acciaiuoli Roma 1637 — 1700, poeta,…

Els vegueros sorgiren al s XVII, quan s’estengué a Europa l’ús del tabac La majoria procedien de les Canàries, i s’organitzaren en petites plantacions, enfrontades als interessos dels latifundistes i dels grans comerciants La implantació 1717, per part de la corona castellana, de l’estanc del tabac, motivà que durant el primer quart del s XVIII els vegueros es revoltessin diverses vegades

S'hi ha trobat un nombre extraordinari d’objectes d’importació peces metàlliques de luxe, àmfores de transport, ceràmiques fines, sobretot procedents de la Grècia de l’Est Les troballes es concentren principalment en un santuari extraurbà, que devia garantir la protecció i integritat dels comerciants estrangers que s’hi acollien i on es veneraven divinitats gregues L’any 181 aC s’hi establí una colònia romana

Probablement emigraren de l’Àfrica central vers la fi del segle XVII Practiquen la cria del bestiar i l’agricultura i coneixen la fosa de metalls Són també comerciants i caçadors Tenen una religió monoteista, amb un ritual de purificacions molt elaborat Als anys noranta eren uns 750000, la major part dels quals habitaven al territori sud-africà de l’antic bantustan de Venda

Assolí grans beneficis, bé que la rivalitat holandesa provocà seriosos conflictes El 1691 aparegué una companyia rival, protegida pels whigs , però el 1709 es fusionaren totes dues en la Companyia Unida de Comerciants, de caire similar El 1813 perdé el monopoli del comerç amb l’Índia, i des del 1833 s’introduí a la Xina El 1858 els seus béns passaren a la corona anglesa

Nomenat l’any 1500 capità de la flota portuguesa de l’Índia, desembarcà al Brasil prop de Porto Seguro, des d’on es dirigí al cap de Bona Esperança costejà i explorà la costa d’Àfrica Oriental i arribà a Calcuta, on tingué un xoc amb els comerciants musulmans Finalment passà a Cotxim i a Cananor i hi embarcà espècies cap a Portugal, on retornà el 1501

La indústria farmacèutica, tal com avui l’entenem, té un doble origen a Catalunya els farmacèutics i els comerciants en drogues En començar el segle XIX l’antic apotecari s’havia convertit en farmacèutic, tot i que es mantenia encara el nom popular L’any 1804 s’havia creat a Madrid el Real Colegio de Farmacia A Barcelona, la primera institució d’aquesta mena fou el collegi de Sant Victorià, creat el 1815, nucli de la futura Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, que es posà en marxa el 1845 Ambdues institucions quedaren al marge de la Junta de Comerç de Catalunya, que tant havia…

Important centre religiós del 250 aC al 650 dC, fou la metròpolis de la cultura prehispànica a Mèxic Meravella arquitectònica i urbanística, hom hi pot contemplar grans monuments tot al llarg de l’avinguda dels Morts les piràmides del Sol i de la Lluna, el temple de Quetzalcóatl i el palau de Quetzalpalalóatl, voltats per les residències dels sacerdots més als afores, hi havia les cases dels comerciants i artesans