Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Harvard des del 1934, publicà The Theory of Electric and Magnetic Susceptibilities 1932 Considerat el pioner del magnetisme modern, investigà la teoria quàntica aplicada a l’estructura atòmica, i l’estructura electrònica de sistemes magnètics en desordre Compartí el premi Nobel de física del 1977 amb PW Anderson i N Mott

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1960 fou professor de la mateixa institució 1960-66 i del reial collegi de veterinària d’ençà del 1967 Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les prostaglandines El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb S Bergström i JR Vane

Primogènita d’Arcadi, governà com a regent 414-416 del seu germà Teodosi II, a la mort del qual compartí el poder amb el senador Marcià, amb qui es casà De vida ascètica, contribuí amb el papa Lleó I al triomf de l’ortodòxia calcedoniana concili de Calcedònia  La seva festa se celebra el 10 de setembre

Contemporani d’Anaxàgores, compartí moltes de les tesis defensades per aquest Considerava l’aire com l’element primordial al qual es podien reduir tots els éssers, tant animats com inanimats Per aquest motiu li atorgà un caràcter diví Es conserven alguns fragments de l’obra De la Natura , l’únic escrit que se li atribueix amb seguretat

Inicialment compartí la primacia en el mercat amb el florí de Florència i passà a competir, al s XV, amb el cruzado portuguès Al final d’aquest segle el ducat venecià s’imposà totalment com a divisa internacional Al segle següent, però, l’escut de més baixa llei 22 quirats equivalents al 91,6% d’or començà a substituir el ducat

Entrenà l’equip femení del RCD Espanyol des del 1985, la primera temporada en collaboració amb la jugadora Cecília del Risco Aquest primer any l’equip es proclamà campió de la Copa de la Reina i de Lliga La temporada següent compartí banqueta amb Manoli García Posteriorment fou seleccionador espanyol femení i, més tard, entrenador del primer equip femení del CV Sant Cugat

El 1976 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb Daniel Carleton Gajdusek , pels seus treballs sobre les proteïnes sèriques en tant que marcadors genètics Aquests treballs el conduïren a la descoberta de l’antigen anomenat Austràlia, i la seva relació amb l’ hepatitis vírica B , la coberta del virus de la qual correspon a la proteïna de l’antigen Austràlia

Es doctorà el 1968 a la Universitat de Columbia Posteriorment, feu recerca a les universitats de Stanford i de Michigan Des del 1978 fou professor al California Institute of Technology El 2005 rebé el premi Nobel de química pel desenvolupament d’un catalitzador per a la metàtesi de les olefines 1992, premi que compartí amb Yves Chauvin i Richard R Schrock

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi

Cap de farmacologia a l’institut nacional de la salut, a Bethesda, Maryland, el 1970 compartí el premi Nobel de medicina, amb B Katz i Ulf S von Euler, pels seus treballs sobre la noradrenalina, les catecolamines en general i altres amines biogèniques, i la transmissió de l’impuls nerviós, en les sinapsis, tant mioneurals com interneurals del sistema nerviós vegetatiu i central