Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
Escola de Viena
Música
Nom amb què és conegut el grup de compositors format per Franz Joseph Haydn, Wolfang Amadeus Mozart i Ludwig van Beethoven.
L’any 1961, en el Congrés de Musicologia de Nova York, es definí el terme Classicisme com la sèrie de trets característics compartits per la música d’aquests compositors Tot i que cap dels tres compositors esmentats no nasqué a Viena, el fet que les seves carreres es desenvolupessin molt sovint a la capital austríaca feu que la musicologia moderna acabés batejant l’escola amb el nom d’aquesta ciutat La creació, al principi del segle XX, de l’anomenada Segona Escola de Viena , d’A Schönberg, A Berg i A Webern, és la causa que sovint se l’anomeni Primera Escola de Viena Els seus…
amida
Química
Denominació genèrica dels composts orgànics que deriven formalment de l’amoníac o d’una amina primària o secundària per substitució per radicals acil
d’un hidrogen ( amides primàries
), de dos hidrògens ( amides secundàries
) o de tres hidrògens ( amides terciàries
).
Les úniques importants són les amides primàries, en general dites simplement amides Llur fórmula general és R CONR'R’, en la qual els radicals R, R’, R’ poden ésser hidrogen o un grup hidrocarbonat S'anomenen canviant en el nom de l’àcid R COOH el sufix -ic i -oic per amida o la terminació carboxílic per carboxamida Per exepció, l’amida de l’àcid oxàlic s’anomena oxamida Exceptuant la formamida, les amides no substituïdes en el nitrogen són sòlides, i llurs punts de fusió i d’ebullició són superiors als dels àcids corresponents En l’espectroscòpia infraroja absorbeixen a 3 500-3…
Joel Joan i Juvé

Joel Joan
© Fototeca.cat
Teatre
Actor.
Format a l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1991 debutà en cinema amb Monturiol, el senyor del mar , de Francesc Bellmunt, el 1992 en teatre en l’obra El sueño de una noche de verano , i el 1994 aparegué en televisió en la sèrie Poble Nou de TV3 És conegut sobretot pels seus papers a les sèries de televisió Periodistas Telecinco i Plats Bruts 2000, TV3 També intervingué en les pellícules Rosita, please 1993, de Ventura Pons La buena vida 1996, de David Trueba, El corazón del guerrero 1999, de Daniel Monzón, Las razones de mis amigos 2000, de Gerardo Herrero, Salvador Puig Antich 2006, de…
estructuralisme
Antropologia
Corrent de l’antropologia en el qual les cultures són considerades sistemes de signes compartits i organitzats d’acord amb principis bàsicsi universals de l’intel·lecte humà.
El màxim representant nés Lévi-Strauss, l’enfocament del qual privilegia l’estudi de les relacions abans que els objectes sobre els quals aquestes s’estableixen El conjunt de constants relacionals és anomenat estructura social
ses Salines de Santanyí
ses Salines de Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, al Migjorn, on constitueix un llindar planer entre la marina de Migjorn i les serres de Llevant, l’extrem meridional de les quals és precisament la punta de ses Salines (terme de Santanyí).
Aquest llindar és constituït per una depressió allargassada i parcialment endorreica, formada per materials quaternaris a l’entorn dels estanys des Tamarells i de ses Gambes, de límits constants i compartits amb el terme de Santanyí i vers on s’escorren aigües del puig de Randa El litoral corresponent a la depressió és baix però relativament accidentat, de l’illa Llarga a la platja des Dolç, separada per sa Puntassa de la cala Galiota Segueix cap al SE un litoral inarticulat fins a cala en Togores, compartida amb Santanyí, amb llargues platges obertes a garbí i algunes illes na…
música d’Israel
Música
Música desenvolupada a Israel.
Arran de la seva creació 1948, els jueus han pogut disposar d’unes institucions per a desenvolupar el seu ric patrimoni musical música dels jueus i, al mateix temps, impulsar una vida musical que es troba entre les més notables del món L’elevat nivell de la música creada i interpretada per israelians, amb figures de tant renom com Itzak Perlman, Daniel Barenboim o Pinchas Zukerman, té les arrels en la cabdal contribució dels jueus a la tradició clàssica occidental, que ha afavorit una intensa dedicació a aquest art, tant des dels poders públics com per part de particulars Des dels primers…
èter

Èters cíclics més corrents
©
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional — O — unit a dos radicals hidrocarbonats (aromàtics o no), o bé, en els èters cíclics, formant part d’una cadena alifàtica tancada.
Els èters R— O —R’ resulten de la substitució dels dos hidrògens de l’aigua i són geomètricament semblants a l’aigua i als alcohols D’acord amb les normes de la IUPAC, els èters alifàtics són designats per mitjà del grup RO— alcoxi , considerat com a substituent de la cadena més llarga, com ara metoxietà Hom també els pot designar per mitjà dels noms dels radicals que van units a l’àtom d’oxigen en primer lloc, el de menor nombre d’àtoms de carboni, seguits de la paraula èter , com metil etil èter , en comptes de metoxietà Els èters cíclics més corrents tenen noms vulgars entre parèntesis,…
sintàxia
Mineralogia i petrografia
Intercreixement d’un cristall o de grups de cristalls dins d’un altre cristall d’una espècie diferent, de manera que els eixos cristal·logràfics i, de vegades, els òptics són compartits.
La nacionalitat catalana

Edició del 1910 de La Nacionalitat Catalana
Historiografia catalana
Política
Obra d’Enric Prat de la Riba, publicada a Barcelona pel maig del 1906.
És el seu llibre polític més important l’autor hi refongué treballs anteriors els capítols II, III i IV havien aparegut ja com a pròleg del llibre Regionalisme i federalisme 1905, de Lluís Duran i Ventosa els capítols V, VI i VII són una transcripció de la conferència que pronuncià el 1897 a l’Ateneu Barcelonès amb el títol d’ El fet de la nacionalitat catalana la resta dels capítols és original, però inclou moltes idees exposades en articles periodístics i en el seu Compendi de la doctrina catalanista Tot i el seu desig de fer una obra més extensa i completa, la conveniència de publicar un…
,
silicat

Estructura dels silicats
© fototeca.cat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que contenen el silici com a àtom central i dels composts, de natura molt diversa, que contenen els esmentats anions.
Els silicats poden ésser obtinguts per fusió conjunta de la sílice SiO 2 amb carbonats de metalls alcalins, en forma de mescles complexes La solubilitat en l’aigua d’aquestes mescles varia proporcionalment a llur contingut en àlcali, i les espècies presents varien des d’anions discrets, com és ara SiO 2 OH 2 2 - , fins a espècies polimèriques D’altra banda, hi ha un gran nombre de silicats, d’ocurrència natural, l’estructura dels quals es basa en la del tetràedre de SiO 4 , i que gaudeixen d’una gran importància per llurs aplicacions Hom ha classificat estructuralment els silicats d’acord…