Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
Aín

Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la serra d’Espadà (entre el tossal d’Espadà i la penya de la Bellota), a la capçalera de la vall d’Artana i en un petit sector de la vall d’Almedíxer, a la conca del Palància, on es troba el despoblat de l’Aiola.
Hi ha grans extensions amb boscs de pins i d’alzina surera, la qual és explotada econòmicament L’esbancada de les faldes de les muntanyes ha permès de plantar-hi oliveres i garrofers Les terres de conreu són força repartides i hi predomina el secà vinya, ametllers, arbres fruiters el regadiu és molt limitat unes 12 ha En general, les explotacions són conreades directament pels propietaris El bestiar oví, l’aviram i l’agricultura complementen les activitats econòmiques La població ha experimentat una forta baixa a partir del 1900 El poble , que agrupa tota la població del municipi 144 h 2006,…
boia lagrangiana
Geografia
Boia dissenyada per a seguir corrents marins.
Una de les tècniques disponibles en oceanografia per a mesurar corrents consisteix a deixar que una boia especialment dissenyada i equipada amb un emissor de ràdio o de comunicació via satèllit vagi a la deriva A partir de les posicions de la boia en diferents moments es pot conèixer la intensitat i la direcció del corrent Aquestes boies sovint tenen altres sensors que donen informació d’altres magnituds oceanogràfiques, com per exemple la temperatura de l’aigua Una versió molt més sofisticada permet seguir corrents profunds Aquestes boies es fixen perquè es mantinguin a una profunditat…
escriptura sumèria
Escriptura i paleografia
Antiga escriptura emprada al país de Sumer des dels volts de l’any 3100 fins al 100 aC.
Estrictament ideogràfica a l’origen, evolucionà més tard cap al fonetisme, bé que continuà fent un gran ús dels ideogrames Consta dels elements següents ideogrames , o signes mots, que poden expressar una idea o més, emprats, en general, per a anotar noms i verbs signes sillàbics , que no són sinó ideogrames, utilitzats, però, en funció del valor fonètic i no pas de l’ideogràfic Servien per a escriure diferents elements gramaticals, com ara les preposicions, i només rarament servien per a noms i verbs Els texts escrits de forma sillàbica, tots literaris, són escassos en sumeri, a diferència…
simbiosi
Ecologia
Estat d’interdependència fisiològica equilibrada de dos o més organismes de diferents espècies en el qual no són estimulats, de manera permanent, mecanismes de reacció defensiva.
En la simbiosi, que pot ésser permanent o temporal, tots els organismes que hi intervenen en treuen algun profit en certa manera, es complementen Els graus de simbiosi van des de la necessitat vital de cadascun dels organismes cas de l’alga i del fong que només poden viure en la simbiosi anomenada liquen fins als casos en què hom podria parlar, més pròpiament, de parasitisme atenuat, més o menys suportat per l’hoste Atès que els beneficis obtinguts per cada associat sobretot d’ordre alimentari, però també d’espai, de substrat, de protecció, de transport, etc no es troben…
joc
Conjunt de certs objectes necessaris per a complir una funció determinada que són utilitzats junts o que es combinen i es complementen en llur ús.
Agost

Municipi
Municipi de l’Alacantí, situat en una foia envoltada per la penya del Silt, el Maigmó, la serra del Ventós, la serra del Castellar i la serra dels Talls i drenada, entre altres, per les rambles de la Sarganella i de Pepior, les quals aflueixen conjuntament, per la dreta, a la rambla de les Ovelles.
Tret d’algunes pinedes, en part de repoblament modern, la part més muntanyosa és coberta de matoll, que alterna, en alguns indrets, amb bancals de garrofers La terra conreada, molt repartida i explotada directament pels propietaris, inclou un sector d’horta hortalisses i arbres fruiters, un de regadiu mitjà vinya, tomàquet, alfals i un de secà cereals, vinyes, ametllers, garrofers, oliveres A més, es troben al terme un gran nombre de figueres i, en general, d’arbres fruiters Complementen l’activitat econòmica la ramaderia bestiar oví, cabrú, l’avicultura, les explotacions de guix i d’argila i…
jota
Música
Dansa popular de metre ternari i tempo viu, freqüentment cantada, l’àrea de difusió de la qual comprèn gairebé tot l’Estat espanyol.
Als Països Catalans és especialment coneguda al País Valencià i a les Illes Balears, però també a Catalunya, sobretot a les zones limítrofes amb Aragó i al sud del país Els seus orígens difícilment poden ser anteriors a mitjan segle XVIII Consta de set frases musicals de quatre compassos, i el text es presenta en la forma de quarteta octosillàbica La dansa és de participació oberta, de parelles i de coreografia senzilla Quan es canta, les cobles són de moviment més lent i es complementen amb preludis i interludis instrumentals Els dansaires s’acompanyen molt sovint amb…
Lucrècia
Literatura catalana
Tragèdia en cinc actes de Joan Ramis.
Desenvolupament enciclopèdic Lucrècia o Roma libre , del 1769, constitueix la primera mostra del neoclassicisme en la literatura catalana Aquesta primera i més reeixida obra dramàtica de Ramis pren com a tema un episodi de la història romana Collatí, marit de Lucrècia, exalça la virtut de la seva esposa contra l’opinió de Tarquini, el fill del rei de Roma, que pensa que no existeix la virtut en el cor dels humans Tarquini, però, descobreix que Lucrècia és realment honesta, i això encén el seu desig Finalment, declara la seva passió a la dama i li demana que el correspongui La negativa de…
Museu Marítim de Barcelona
Museu Marítim de Barcelona
© Fototeca.cat
Museu
Museu de la Diputació de Barcelona, fundat el 1941 amb fons aplegats abans del 1939 per l’avui anomenada Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona.
Installat a les Drassanes de Barcelona , conté importants peces de la història marinera catalana una collecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca 1439, nombrosos models de vaixells, exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol —entre els quals una maqueta de l’ Ictíneo —, una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant, etc El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la Diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les…
canonges
Música
En l’orgue, els tubs de façana que complementen l’ornamentació del conjunt de la caixa de l’instrument, emplaçats per raons de simetria o segons la decoració exterior.
No pertanyen a cap joc i no sonen, són muts