Resultats de la cerca
Es mostren 301 resultats
Heinrich Emil Albert Knoevenagel
Química
Químic alemany.
Deixeble de VMeyer i LGattermann a la Universitat de Göttingen, fou professor de química orgànica a Heidelberg Treballà en la síntesi de derivats de la piridina i en la reacció de condensació que porta el seu nom
Hugo Josef Schiff
Química
Químic alemany.
Estudià a Göttingen i fou professor a Berna, Florència i Torí Treballà especialment en el camp de la química orgànica El 1864 descobrí els productes de condensació d’aldehids i amines, coneguts com a bases de Schiff
alcoholat
Química
Cada una de les sals de fórmula general ROM, obtingudes substituint per un metall l’hidrogen de l’hidroxil d’un alcohol.
Els alcoholats dits també alcòxids s’anomenen fent anar seguit el nom de l’anió pel del metall, i l’anió RO — es designa, sigui afegint el sufix - at al nom de l’alcohol o al del radical R, bé afegint el sufix - d al nom del grup alcoxi RO— Així el compost C₂H₅ONa pot anomenar-se etanolat, etilat o etòxid de sodi Els alcoholats són sòlids solubles en els alcohols i, sovint, en altres solvents orgànics Els més coneguts són els alcalins, els alcalinoterris i els de magnesi o d’alumini Els alcoholats són preparats fent reaccionar l’alcohol, bé amb el metall pur o amalgamat, en medi anhidre bé…
benzoïna

Benzoïna
©
Química
Cristalls groguencs amb una lleugera olor de càmfora que es fonen a 137°C.
És obtinguda per condensació benzoínica de dues molècules de benzaldehid amb cianur potàssic com a catalitzador Té el punt de fusió a 137ºC i el d’ebullició a 344ºC És emprada en síntesi orgànica i en perfumeria, cosmètica i farmàcia
màquina de vapor

Gènesi històrica del desenvolupament de la màquina de vapor
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d’aigua com a substància de treball i que transforma una part de l’energia interna del vapor en energia mecànica.
Les primeres màquines de vapor descrites —Giovanni Battista della Porta 1601, Edward Sommerset 1663— no aconseguiren aplicacions pràctiques El 1690 Denis Papin proposà l’obtenció de treball a partir del buit produït per la condensació del vapor a l’interior d’un cilindre proveït d’un èmbol però fou Thomas Savery qui construí, el 1698, la primera màquina de vapor, aplicada al bombament d’aigua de les mines La màquina de Savery constava d’una caldera i de dos grans dipòsits ovalats, a cadascun dels quals hom introduïa, alternativament, vapor d’aigua i de refredament el buit produït per la…
pirazina
Química
Compost heterocíclic consistent en un anell de sis membres insaturat que conté alhora dos àtoms de nitrogen en posicions relatives 1,4.
Presenta caràcter aromàtic És un sòlid que es fon a 54°C i bull a 115,5°C És soluble en aigua, alcohol i èter Tant la pirazina com els seus derivats són obtinguts per reaccions de condensació a partir de composts α-aminocarbonílics
núvol de turbulència
Meteorologia
Núvol format a la part superior d’ una capa atmosfèrica turbulenta.
El procés de mescla de l’aire afavorit per la turbulència determina, si la humitat és suficient, que l’aire assoleixi la saturació a partir d’un cert nivell, anomenat nivell de condensació per mescla, on se situa la base del núvol de turbulència
àcid mevalònic
Bioquímica
Metabòlit intermediari de la biosíntesi dels composts isoprenoides.
És sintetitzat per condensació de tres molècules d’acetilcoenzim A Mitjançant diferents reaccions metabòliques, l’àcid mevalònic forneix la unitat estructural de l’isoprè a les diverses classes de terpens i derivats, com els carotenoides , el tocoferol , la ubiquinona , el cautxú , i l' esqualè
crotonaldehid
Química
Cadascun dels isòmers cis- i trans- del 2-butenal, de fórmula CH3-CH=CH-CHO.
Llur forma comercial és la trans - Són líquids inflamables, d’olor sufocant i lacrimògens, que bullen a 104°C i són poc solubles a l’aigua Obtinguts per condensació aldòlica de dues molècules d’acetaldehid, són emprats com a intermediaris en síntesi orgànica, solvents, monòmers, etc
evolució adiabàtica saturada
Meteorologia
Transformació d’una massa d’aire saturat que conserva l’entropia.
En aquesta evolució els productes de condensació o congelació produïts en l’ascens de l’aire s’incorporen al corrent ascendent, sense pèrdua de massa, de manera que en el descens aquests productes s’evaporen i l’aire passa a cada nivell pel mateix estat que tenia en l’ascens