Resultats de la cerca
Es mostren 220 resultats
aorta
Anatomia animal
Vas sanguini dels cordats, el més important de llur sistema circulatori, que surt del cor i distribueix la sang oxigenada a tot el cos, a través de les artèries que se’n ramifiquen.
En els àgnats i peixos, del cor surt una aorta branquial o ventral , la qual dóna lloc als arcs aòrtics, els quals, a llur torn i a nivell de les brànquies, fan possible l’oxigenació de la sang els arcs aòrtics dels dos costats es reuneixen en una aorta dorsal dirigida vers la cua, que es ramifica per tot el cos i de la qual es diferencia també una artèria que irriga el cap A la resta dels vertebrats, l’aorta branquial queda molt reduïda En els rèptils surten del cor dos troncs aòrtics que es reuneixen en una aorta En ocells i mamífers hi ha un sol tronc aòrtic, el qual neix del ventricle…
xarxa de sanejament
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes que condueixen les aigües pluvials o fecals a les estacions depuradores o als canals d’evacuació (claveguera, col·lector ).
Bàssora
Ciutat
Capital del muḥāfaẓa del mateix nom, Iraq, a la vora del riu Šatt al-‘Arab, format uns 70 km al NW per la confluència del Tigris i l’Eufrates.
Situada a l’oasi de palmeres més gran del món, és un centre comercial de primera categoria El port és històricament el més important del golf Pèrsic, però és insuficient per al tràfic que s’hi desenvolupa, motiu pel qual modernament el port d’Umm Qasr, a uns 40 quilòmetres al S, a la desembocadura del riu, ha pres cada cop més importància La morfologia de la ciutat presenta diversos aspectes la ciutat vella, formada per carrers estrets a la vora dels canals que condueixen a Šatt al-'Arab, el centre modern, d’influència europea, i el barri industrial i portuari, situat a alguns…
cop d’ariet

Valor del cop d’ariet per a un tancament lineal ( H : salt net; Δ H : sobrepressió; V sub0: velocitat a la canonada, corresponent al cabal màxim; t sub0: temps de tancament des de l’obertura màxima; V i t : valors corresponents a una obertura intermèdia; L : llargada de la canonada; a : velocitat de propagació de les ones; g : acceleració del camp gravitatori
© fototeca.cat
Física
Fenomen que es produeix en les conduccions on circula un fluid (especialment un líquid), quan hom fa variar l’estat d’obertura d’un òrgan que hi és intercalat (una vàlvula, el distribuïdor d’una turbina, etc).
Si aquesta variació és un tancament, es produeix, vora l’òrgan de comandament, una sobrepressió si és una obertura, s’hi produeix una depressió Físicament, aquestes variacions de pressió són directament relacionades amb la compressibilitat del fluid i amb la capacitat de dilatació de les parets que el condueixen Aquesta sobrepressió, localitzada en una zona del conducte, crea un estat de desequilibri que origina la propagació de la mateixa sobrepressió al llarg de la canonada, acompanyada d’una disminució de la pressió allà on la sobrepressió s’havia produït es produeix, per tant…
aparell auditiu
Música
Conjunt d’òrgans especialitzats en la recepció del so.
Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la…
respiració interna

fototeca.cat
©
Biologia
Conjunt de funcions d’un organisme que menen a l’obtenció de l’energia necessària per a acomplir llurs funcions vitals, mitjançant l’oxidació (deshidrogenació) total o parcial de les molècules orgàniques des de cadascuna de les cèl·lules d’un organisme.
És, per tant, una funció obligada i constant dels éssers vius, els quals al llarg de l’escala evolutiva presenten molts tipus de sistemes per a acomplir aquestes funcions segons la disponibilitat de l’oxigen En efecte, la degradació pot ésser aeròbia, en la qual l’oxigen és el responsable de la degradació, o anaeròbia, en la qual no intervé l’oxigen fermentació En la respiració aeròbia les substàncies orgàniques són degradades finalment a CO 2 i H 2 O Els processos respiratoris aerobis s’acompleixen en els mitocondris a través del cicle de Krebs i de les cadenes respiratòries metabolisme…
El que cal saber del limfoedema
Patologia humana
El limfoedema consisteix en la tumefacció dels teixits que es troben per sota de la pell, o teixit cellular subcutani, dels membres inferiors o superiors, a conseqüència d’una aturada en el flux de la limfa, el líquid que és drenat contínuament des de l’espai intercellular dels teixits cap a la circulació venosa La causa més freqüent és l’obstrucció dels vasos que condueixen la limfa, o vasos limfàtics, a causa de processos inflamatoris o infecciosos repetits en la pell de les mans i els peus, però sovint se’n desconeixen les causes Aquest trastorn evoluciona lentament i es manifesta amb una…
cambra de càrrega
Física
Dipòsit construït al final d’un canal d’una central hidroelèctrica, del qual surten els tubs que condueixen l’aigua a les turbines.
forces de van der Waals
Química
Denominació genèrica de les forces, diferents de les que condueixen a l’enllaç químic, existents entre àtoms, entre molècules o entre àtoms i molècules.
Llur existència, postulada per JDvan der Waals l’any 1873, permeté un estudi sistemàtic de les propietats físiques dels líquids i dels gasos equació de van der Waals Conceptualment, sovint és difícil de distingir-les d’altres interaccions enllaçants, bé que, energèticament, són molt diferents Així, mentre que l’enllaç químic té energies de l’ordre de l’electronvolt, les forces de van der Waals tenen associades energies de l’ordre dels 10- 3 eV Quan hom les representa en funció de la distància interatòmica o intermolecular, donen lloc a gràfics del tipus Per a distàncies superiors a R 0 radi…