Resultats de la cerca

La seva evolució intellectual, marcada successivament per l’influx de Plató, Descartes i Kant, descriu una mena d’arc que va del pol objectiu al pol subjectiu de la consciència La seva primera obra, Logische Untersuchungen ‘Investigacions lògiques’, 1900-01, es caracteritza pel descobriment i la descripció del contingut ideal del coneixement les “essències” de les coses A Ideen zu einer reinen Phänomenologie und phänomenologische Philosophie ‘Idees relatives a una fenomenologia pura i a una filosofia fenomenològica’, 1913, Formale und transzendentale Logik ‘Lògica formal i transcendental’,…

Hom el contraposa a l'inconscient o subconscient Una tal distinció és desconeguda per la psicologia clàssica, que només admetia diferents graus o intensitats de coneixement, sempre conscient per definició Freud establí la diferència entre els diversos nivells de la personalitat, el conflicte entre els quals explica precisament els diferents tipus de neurosi, com a fenomen més generalitzat de patologia psíquica

Lligada a una brusca anòxia cerebral a causa de pertorbacions cerebrals i metabòliques acidosi respiratòria, hipoglucèmia, hemorràgia intensa, per trastorns circulatoris perifèrics atacs de tos o broncoespasme, arterioesclerosi, hipersensibilitat del si carotidi o cardíacs arrítmies, trastorns de la conducció, etc

La distinció entre apercepció i percepció fou establerta per Leibniz, que, oposant-se als cartesians, els quals solament consideraven les percepcions de les quals hom tenia consciència, afirmà que existien percepcions vagues que no eren objecte de reflexió recollint aquesta diferència, introduí el nom apercepció per a designar les percepcions acompanyades de consciència A la Crítica de la raó pura , Kant distingí l' apercepció empírica , acte de relacionar una representació amb la consciència de si, i l' apercepció transcendental o pura , que és la…

Entesa en aquest sentit general, la reflexió ha estat interpretada tradicionalment escolàstica i neoscolàstica com a peculiaritat de l’home i com a equivalent a la consciència, bé que hom no entén la reflexió com a simple consciència immediata i concomitant, que es dóna fins i tot a nivell de sensibilitat, ans com a consciència reflexa, és a dir que torna sobre la primera, tot aprofundint-la, àdhuc metafísicament re-flexio subiecti in se ipsum , i que pertany tan sols a l’àmbit de l’intellecte En la modernitat, tanmateix, hom ha especificat el sentit de la …

Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…

Coneguda també amb el nom d’intencionalisme, se centra en l’afirmació de l’acte de consciència, que estableix la relació intencional de la consciència amb el seu objecte