Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
Manuel Jorba i Jorba
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i erudit de la literatura catalana.
Vida i obra Seguí diversos cursos dels Estudis Universitaris Catalans, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona 1968 i es doctorà en filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona 1981, de la qual fou professor Ha estat director de la Biblioteca de Catalunya 1990-99 i com a tal ha publicat, entre altres treballs, The National Library of Catalonia A New Organization in a Renovated Building An Assessment 2001 Ha publicat estudis sobre la introducció i l’evolució del romanticisme literari a Catalunya — Els romanticismes de Catalunya 1997, Els romàntics…
,
Joaquim Roca i Cornet
Historiografia catalana
Advocat, escriptor i publicista catòlic.
Apologista ortodox Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Cervera A quinze anys ja escrivia en el Diario de Barcelona , del qual fou director i re-dactor principal 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària Fundà les revistes La Religión 1837-41 i La Civilización 1841-43, aquesta amb l’ajut de Jaume Balmes Dirigí també el diari La Esperanza , on desenvolupà la…
Francesc Camps i Mercadal
Literatura catalana
Folklorista, publicista, filòleg, erudit i novel·lista.
Vida i obra Llicenciat en medicina per la Universitat de Barcelona el 1878, convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els corrents laics del modernisme El…
Josep Güell i Mercader
Literatura catalana
Periodista, prosista, crític literari, poeta i polític.
Vida i obra Fundà el Centre de Lectura 1859, en què exercí diversos càrrecs, i fou redactor dels seus portaveus i de l’“Álbum de Euterpe”, editat per la societat coral filial Traslladat a Barcelona el 1862, participà en les publicacions claverianes i altres periòdics A Madrid fou redactor del diari “La Democracia” 1864-66, dirigit per Castelar, a qui es vinculà estretament Celebrà la instauració dels Jocs Florals, però en criticà el predomini del conservadorisme i reclamà una literatura catalana progressista, més enllà de la proposta de Víctor Balaguer, amb qui, tot i elogiar-ne…
Albert de Sicília Llanas i Castells
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010430.jpg)
Albert de Sicília Llanas i Castells
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
De família benestant, es posà aviat al capdavant del negoci tèxtil patern, però s’arruïnà en les empreses de teatre que promogué tant a Barcelona com a Madrid Figura representativa de la bohèmia de la fi del segle XIX, és recordat sobretot per un saborós anecdotari, de vegades apòcrif Participà en activitats dels tallers de Frederic Soler i els seus amics i escriví diverses comèdies de costums, entre les quals destaca Don Gonçalo o l’orgull del gec 1891, que obtingué un gran èxit i dibuixa amb precisió canvis socials i generacionals significatius de la societat barcelonina del seu temps Poc…
,
Joan Mañé i Flaquer
Joan Mañé i Flaquer
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i al Collegi…
,
Elies Olmos i Canalda
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Exercí de rector a les poblacions de Benissivà 1902 –laValldeGallinera– i Carlet 1908 Obtingué per oposició la plaça de canonge arxiver i bibliotecari a la catedral de València l’any 1912, en produir-se la vacant de l’historiador Roc Chabàs i Llorens Es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic per la Universitat Pontifícia de València, on exercí la càtedra L’any 1928, publicà el Catálogo…
Marededeu de Caldes (la Vall de Boí)
Art romànic
Fragment de taula que es conserva al Museu Diocesà de Barcelona i que hom creu procedent de Boí Mithra-lndex Segons fa constar C Rocafort s d, pàg 777, a la “parròquia de Santa Maria de Boí” es tributava culte a la imatge de la Mare de Déu de Caldes Aquesta imatge, segons el mateix autor, havia estat venerada abans a la capella de Caldes de Boí Desconeixem si actualment es conserva i on, per la qual cosa l’anàlisi que presentem ha estat feta a partir d’una fotografia de l’any 1922 que es conserva a l’Arxiu Mas clixé núm C-38 969 i que reproduïm Els trets de conjunt de la imatge corresponen a…
Partit Conservador
Partit polític
Denominació usual del Partit Liberal-Conservador, la principal formació dinàstica que organitzà la Restauració.
Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…
Juan Domingo Perón
Història
Militar
Política
Militar i polític argentí.
Oficial de l’exèrcit, fou destinat a les ambaixades de Xile i Itàlia i participà en la caiguda del president Hipólito Irigoyen Dirigent del misteriós Grupo de Oficiales Unidos, fou un dels organitzadors del cop d’estat del 1943, favorable a les potències de l’Eix Fou ministre del treball i de la guerra i vicepresident del govern Farrell Passà d’un neutralisme militar a un conservadorisme feixistitzant i desembocà en un populisme nacionalista prooccidental 1945, basat en la Confederación General del Trabajo i en la manipulació informativa 1945 Una reacció de la burgesia el féu…