Resultats de la cerca

Enginyer de mines, conseller d’estat 1855 i senador 1867-1870, estudià sobre el terreny la vida dels camperols El 1864 publicà La réforme sociale a França, on defensava la necessitat de salvar la unitat familiar, que segons ell coincidia amb la família troncal i que considerava la cèllula social bàsica, punt de partença i fi de tota reforma política Realitzà també treballs de descripció etnogràfica en les comunitats dels Pirineus També publicà Les ouvriers des deux mondes 1855

Fou regent del Consell d’Aragó a Madrid El comte duc d’Olivares l’envià a Barcelona 1625 a proposar als catalans el seu projecte de la Unió d’Armes Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit Malgrat la seva actitud proreial, desaconsellà vivament la separació del Principat dels comtats de Rosselló i de Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans

Fill de Ferran I Intentà de seguir una política d’equilibri en les hostilitats entre Espanya i França i féu de mitjançer en les negociacions de 1611-12 hagué d’ajudar Felip IV durant la guerra de Successió de Màntua 1613 La seva flota s’enfrontà amb èxit als turcs a la Mediterrània i mantingué relacions comercials amb el Llevant Tancà definitivament la banca dels Mèdici, puix que la considerava impròpia d’un sobirà Protegí diferents artistes i científics, en particular Galileu

Casada amb el pintor André Chazal, tingué una vida familiar tempestuosa Influïda per les doctrines de Fourier i Saint-Simon, es dedicà a difondre el seu ideal de regeneració social Defensà l’alliberament de la dona, que considerava íntimament relacionat amb l’alliberament del proletariat, i es declarà partidària del divorci i de l’amor lliure Avançant-se a Marx, propugnà l’internacionalisme proletari Escriví Pérégrinations d’une paria 1838, Méphis 1838, Promenades sur Londres 1840 i Union ouvrière 1843

Es formà a Montpeller i exercí a Tolosa, al Llenguadoc És considerat un precursor del “dubte metòdic” cartesià, per tal com , en clara oposició a l’escolasticisme, considerava que en la realitat tot és tan enllaçat i tan complex que es fa impossible d’assolir-ne cap certesa d’aquest dubte, però, no en fa una tesi, sinó precisament un estímul per a prosseguir indefinidament la investigació La seva obra principal és Quod nihil scitur ‘Que hom no sap res’, 1581

El 1939 fundà a Roma l’Istituto Centrale del Restauro, que dirigí ininterrompudament fins el 1961, any en què ocupà la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Palerm Desenvolupà una teoria sobre la restauració del patrimoni cultural adreçada sobretot als objectes mobles, especialment la pintura, però que també s’estenia al patrimoni arquitectònic, ja que considerava que a la conservació dels edificis històrics hom pot aplicar els mateixos principis teòrics que a les obres d’art

Malgrat que des del 1914 es considerava que existien 30 ordres d’insectes, el 2001 se'n descriví un de nou a partir de restes fossilitzades, que se situaria entre l’ordre mantoïdeus dels pregadeus i l’ordre fasmatoïdeus dels insectes bastó Els individus d’aquest ordre es caracteritzen per ésser carnívors i estar recoberts d’una cuirassa en l’estat de nimfa El 2003 es trobaren al desert de Namíbia els primers exemplars vius d’aquest ordre, que pertanyien a quatre espècies diferents

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri

A diferència del taoisme filosòfic, prometia als seus seguidors la immortalitat física i una llarga longevitat, i considerava la salut del cos com a conseqüència de la purificació de l’ànima La presidència de la secta fou hereditària, i el seu net creà, al cap d’uns quants anys, un estat teocràtic a Sizhuan i a Shanxi, que estigué a la base de la revolta dels “turbants grocs” distintiu dels taoistes religiosos davant la creixent refeudalització del camp, als darrers temps de la dinastia han 184-185

Joshua Wong, el líder més destacat de l’anomenada Revolta dels Paraigües de Hong Kong, és condemnat a sis mesos de presó i a la inhabilitació durant cinc anys en l’exercici de càrrecs públics Dos altres líders del moviment reben sentències similars Wong va ser jutjat i sentenciat a treballs comunitaris el 2016, però arran d’un recurs del Govern autònom, que considerava la condemna massa benigna, s’ha repetit el judici El moviment prodemocràcia de la Revolta dels Paraigües 2014 va ser protagonitzat per estudiants i va ser reprimit amb gran duresa