Resultats de la cerca

Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació pacífica és efectuada per tal de garantir les estipulacions…

Aquest nom, originari de les legislacions dels països anglosaxons, ha passat a designar aquest dret protegit internacionalment per la Convenció Universal del Copyright del 1952

Diputat per París a la Convenció, fou un dels organitzadors del Terror 1793 Després s’oposà a Maximilien Robespierre i participà en la reacció del 9 Termidor

No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes totalitaris a mesura…

L’extradició es basa en acords de dret internacional, que en la seva majoria són bilaterals Cada estat estableix les condicions per a accedir a una demanda d’extradició d’un delinqüent o criminal, sigui presumpte o sentenciat, a un altre estat Entre les excepcions que sovint impedeixen l’extradició hi ha l’absència de la doble criminalitat és a dir, que l’acte motiu de l’extradició sigui considerat delicte en els dos països, els casos de persones perseguides per motius polítics, l’existència de certes penes en el país que cursa la demanda pena de mort, tortura o jurisdicció sobre ciutadans…

Actuà dins l’Assemblea Legislativa, integrat pels elements revolucionaris més idealistes, i fou dirigit per Danton, Marat i Robespierre Antimonàrquics, es declaraven republicans, bé que eren partidaris d’un centralisme equivalent a la dictadura de la Comuna de París D’ideologia socialitzant, es deien representants de les masses, identificaven nació i revolució i dins la Convenció Nacional recolzaven llur capacitat de maniobra enfront dels girondins en les classes populars parisenques sans-culottes S'imposaren als girondins en el curs del procés de Lluís XVI, forçaren després, com a mesura…

Actua segons els acords de la Convenció de Ginebra sobre els drets dels refugiats 1951, ampliat el 1967 Les seves tasques principals són vetllar per la no-discriminació dels refugiats en el país d’acollida, la seva repatriació voluntària o bé la reinstallació, sigui en d’altres països o en el país d’acollida, i el proveïment dels mitjans de subsistència elementals en cas de necessitat Li ha estat concedit dos cops el premi Nobel de la pau 1954 i 1981 És finançat en la seva major part amb contribucions voluntàries dels estats Fins el 1999 el mandat de l’ACNUR s’havia anat renovant cada tres…

Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols addicionals del 1977, recollien la…

Es convertí en un important centre d’ensenyament artístic, factor decisiu de la unitat estilística en les arts del regnat de Lluís XIV Fou suprimida el 1793 per la Convenció Nacional

Hom hi distingeix el període de la Convenció Nacional 1792-1795, el del Directori 1795-99 i el del Consolat 1799-1804, que donà pas a l’imperi hereditari de Napoleó I