Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
acoblament
1 Acoblament fix de maniguet, amb cargols. 2 Acoblament fix de plats. 3 Acoblament flexible d’engranatges
© Fototeca.cat
Tecnologia
Dispositiu per a acoblar dos òrgans mecànics, generalment dos arbres (o segments d’arbre), a fi de transmetre la rotació de l’un a l’altre. Les raons que obliguen a utilitzar un acoblament són de mena diversa.
Així, exigències de mecanització, de muntatge o de transport poden conduir a fabricar un arbre en dues o més peces que, una vegada muntades, hauran d’ésser unides entre elles mitjançant un acoblament La transmissió de moviment entre dos arbres no coaxials, l’existència de desplaçaments axials relatius entre aquests, la necessitat de reduir la transmissió de vibracions d’un arbre a l’altre, d’aplicar suaument el parell motor, d’acoblar o desacoblar temporalment els dos arbres, etc, determinen una diversitat de tipus d’acoblament que responen, cada un, a una o diverses d’aquestes raons El…
boç
gos amb boç
Aparell fet de corretges, filferro, vímet, etc., que hom posa al musell de certs animals, com el gos, per impedir-los de mossegar; morrió.
carrau
Tecnologia
Bombo que porta fixades a l’exterior 20 o 24 boixetes i gira sobre un taulell per mitjà d’un sistema de corretges i politges.
Serveix per a llevar les arrugues de les pells
brida
Fre o mos del cavall, mul, etc, amb les regnes i les altres corretges que serveixen per a subjectar-lo al cap de l’animal.
crèpida
Antic calçat grec que consistia en una sola, amb corretges per a lligar-la al peu, i una peça posterior de cuir que protegia el taló.
bridó
Agronomia
Peça corbada de fusta amb què hom resguarda el tall del volant, al qual hom la subjecta amb unes corretges, per evitar que els segadors es tallin.
fornitura
Militar
Cadascuna de les dues corretges amples que s’entrecreuen al pit i a l’esquena del soldat i que serveixen per a portar-hi les cartutxeres, el sabre, etc.
caixa linneana
Botànica
Caixa de llauna o de zinc, amb corretges, que hom duu com un sarró en les herboritzacions, per tal de guardar-hi les plantes recol·lectades i de mantenir-les en estat fresc.
És anomenada també caixa de Dillenius
Els fabricants de lones i veles del Masnou
A mitjan segle XIX el Masnou, al Maresme, era una població que vivia del mar “ Las cuatro quintas partes de la población se componen de matriculados de marina, entre los que se cuentan muchos de la clase de capitanes, pilotos y patrones de buques mercantes” , diu el Diccionario dirigit per Pascual Madoz El 1843 hi havia matriculades més de cent embarcacions de primera classe que anaven a Amèrica o resseguien les costes de la península L’any 1860 la població creà la seva pròpia escola de nàutica i el 1863 hi havia 204 velers a Catalunya que portaven com a capità un fill del Masnou vegeu Llovet…
La Curtidora Catalana, SA
Els Bonafont, a les Corts de Sarrià Els Bonafont era una família d’adobers que treballaven les pells a les Corts de Sarrià Josep Bonafont i Eras figura inscrit com a industrial adobador en començar la dècada dels anys quaranta, amb un despatx a Barcelona, al carrer de Sant Pau, núm 42 El 1844, Bonafont i Companyia són presents a l’Exposició Industrial a la Llotja de Barcelona, amb vaquetes, badanes, soles i altres productes, tots enxarolats El xarol és el seu punt fort Secció de ribera de l’adoberia Hugas de Barcelona, en una fotografia de començament de segle Adoberia de Ramon Riera i Planas…