Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
Josep Lladonosa i Giró
Gastronomia
Xef i escriptor gastronòmic.
Format en la cuina francesa, ha treballat en un gran nombre de restaurants, entre d'altres, Majestic, Ca l’Isidre, Abeurador o Cosmos, i en establiments d’alta categoria a França i Suïssa, com el Gran Hotel Nacional i a les 7 portes de Barcelona, del qual fou cap de cuina entre el 1991 i el 2003 El 1976 obrí a Barcelona un restaurant propi, Les Quatre Barres Fou un dels primers professors de l’escola de cuina Arnadi 1983, posteriorment Hofmann, i ha rebut distincions com la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de gastronomia 1980 i la Medalla del Mèrit Gastronòmic de la…
David Bagué i Soler
Música
Lutier.
S'inicià en la construcció d’instruments d’arc de manera autodidàctica a l’edat de dotze anys En 1982-83 completà la formació a Cremona Itàlia El 1985 obrí taller a Barcelona, dedicat a la restauració i la construcció d’instruments, i també a la reproducció de violins antics, especialment Stradivari i Guarnieri Seleccionat el 1991 per a participar al I Concurs Internacional de la Ville de París, el 1994 es classificà en quart lloc a la VII Triennal A Stradivari de Cremona L’any 2003 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi en reconeixement al prestigi internacional assolit en el seu camp i a la…
,
Andreu Ripoll i Montaner
Astronàutica
Enginyer aeroespacial.
De família mallorquina, retornà a l’illa d’infant El 1952 ingressà a l’acadèmia militar de Saragossa, que abandonà el 1957 per estudiar enginyeria a l’Escola Politècnica de Madrid, on es graduà i doctorà Amplià estudis a la Universitat Complutense de Madrid 1964-66 i al Centre de Vol Espacial Goddard, de Maryland 1967-68 Professor de la Universitat Politècnica de Madrid 1966-68, fou cap de la secció d’enginyers per a la installació a l’Estat espanyol dels míssils Hawk 1965-68 i sotsdirector de l’estació de seguiment espacial de la NASA a Fresnedillas Madrid Del 1968 al 1975 participà en els…
Joan Tocabens i Rigat
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló i en la revista Sant Joan i Barres Entre les…
Raimon Panikkar i Alemany

Raimon Panikkar i Alemany
©
Filosofia
Cristianisme
Sacerdot, filòsof i teòleg.
Formació i trajectòria acadèmiques Fill d’un industrial indi establert a Catalunya i de mare catalana, i germà del filòsof Salvador Pàniker , estudià a la Universitat de Bonn fins el 1939, que tornà a Catalunya Posteriorment es llicencià en ciències químiques a la Universitat de Barcelona i en filosofia per la Universitat de Madrid Poc després de llicenciar-se, el 1942 es vinculà al Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC, dins del qual a partir de l’any següent fou un dels impulsors de la revista de pensament Síntesis , la qual el 1944 adoptà el nom d’ Arbor , on…
Pitàgores
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic grec, fundador de l’escola o secta politicoreligiosa que porta el seu nom.
Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona ~530 aC, on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebellió que hi tingué lloc La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles, tal com establien els preceptes de la comunitat, motiu pel qual és difícil de destriar la part de les creences del pitagorisme que correspon a Pitàgores mateix i no a aportacions dels seus deixebles Sembla,…
astronomia descriptiva
Astronomia
Branca de l’astronomia que es limita a descriure els cossos celestes i a explicar superficialment els fenòmens astronòmics.
Rep també el nom de cosmografia Fins a arribar a la invenció del telescopi, la descripció del cosmos, en sentit estricte, hagué de limitar-se, ultra a les constellacions, a les fases de la Lluna i de Venus i als eclipsis del Sol A partir de Galileu, l’estudi dels objectes resolubles avança amb rapidesa sistema solar, estels dobles, cúmuls El mateix Galileu observà per primera vegada les taques del Sol i les muntanyes de la Lluna a partir del segle següent la descripció de la Lluna es convertí en una branca particular la selenografia En el sistema solar, a part els progressos en…
Luis de León
Literatura
Escriptor en castellà i en llatí, d’ascendència jueva, pertanyent a l’anomenada ‘‘escuela salmantina’’.
Professà en l’orde augustinià, del qual fou definidor i provincial de Castella Estudià a les universitats d’Alcalá de Henares i de Salamanca i fou catedràtic de filosofia moral i de Sagrada Escriptura d’aquesta darrera A causa del seu Comentario al Cantar de los Cantares 1561 fou perseguit i pres 1573-76 per la inquisició Escriví en prosa a més dels comentaris bíblics In Cantica Canticorum , In psalmo XXVI i Exposición del Libro de Job La perfecta casada 1583 i De los nombres de Cristo començat a publicar el mateix any, un dels llibres d’estil més elegant i equilibrat del segle XVI castellà…
Sal’ut
Astronàutica
Sèrie de petites estacions orbitals científiques o militars de l’URSS que, entre 1971 i 1986, foren col·locades en òrbita sense tripulació i algunes de les quals serviren posteriorment d’habitacle per als cosmonautes que hi arriben a bord dels Sojuz
.
La segona tripulació de la Sal’ut 1 , després de passar 23 dies a l’espai, morí d’accident a la tornada a causa d’una descompressió brusca La Sal’ut 2 fallà La Sal’ut 3 , que tingué una missió de reconeixement militar orbital i fou visitada per la tripulació del Sojuz 14 , anava proveïda de càpsula per al retorn automàtic de film La Sal’ut 4 tingué una missió primordialment científica, i la Sal’ut 5 , novament militar La Sal’ut 6 , llançada pel setembre del 1977 i que funcionà fins pel juny del 1982, fou el primer pas vers el desenvolupament d’estacions orbitals permanents Gràcies a la…
Franz Beckenbauer
Amb ulleres, Franz Beckenbauer
Esport general
Futbol
Futbolista, entrenador i dirigent esportiu alemany.
Com a futbolista, ocupà la posició de defensa lliure i es distingí per un extraordinari sentit posicional en el camp Fou 103 vegades internacional i del 1970 al 1977 fou el capità de la selecció de la República Federal d’Alemanya, amb la qual assolí la Copa del Món 1974 i la Copa d’Europa de Nacions 1972 Amb el Bayern de Munic, club en el qual jugà del 1958 al 1977, guanyà tres vegades la Copa d’Europa de clubs 1974, 1975 i 1976 i una vegada 1976 la Copa Intercontinental, i a la RFA fou campió de Copa en 1966, 1967, 1969 i 1971, i de Lliga en 1969, 1972, 1973 i 1974 El 1972 i el 1976 rebé la…