Resultats de la cerca
Es mostren 1194 resultats
dia dels Morts
Cristianisme
Dia que l’Església catòlica fa commemoració dels qui han mort en la fe i que hom espera que siguin acollits per Déu en la glòria.
Hom el celebra el 2 de novembre, i un costum pietós hi permetia de dir tres misses
missa de sant Amador
Cristianisme
Cadascuna de les trenta misses que es deien pels difunts.
Era un costum típic dels s XV i XVI, fundat en una promesa de salvació d’aquest sant
entrada de la murta
Folklore
En alguns pobles valencians i especialment a les processons de València (Corpus Christi i Mare de Déu dels Desemparats, des del 1904), seguici de carros guarnits de flors i garlandes des dels quals hom llança branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva religiosa o profana.
Sovint hi anaven comparses de cantors i guitarristes El costum inspirà una popular composició musical de Salvador Giner i Vidal
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí
gimnàs
Educació
Nom que hom dóna de vegades a alguns establiments dedicats a l’ensenyament.
Fou a Alemanya, a l’època renaixentista, on arrelà el costum d’anomenar gimnàs alguns dels centres d’ensenyament, bàsicament els humanístics
ball de l’arbre
Folklore
Ball rodó fet al voltant d’un arbre.
Costum antic molt estès a Catalunya amb el qual moltes vegades hom posava fi a una junta celebrada entorn d’un arbre
matroneu
Arquitectura
Galeria o tribuna interna que, en diverses basíliques dels segles V i VI, s’obre al llarg dels murs de la nau central, sobre les naus laterals.
El nom ve del costum de considerar-lo reservat a les dones N'hi ha també en altres esglésies i en altres èpoques
preludi
Música
Al segle XIX, peça musical de forma lliure, independent, generalment per a piano.
S'estengué el costum d’escriure'n sèries de vint-i-quatre, o de dotze, com els de Chopin, Debussy, Rakhmaninov, Skr'abin, etc
porta
Història
A l’imperi Otomà, residència i despatx de sobirans i ministres.
La denominació derivava del costum d’administrar justícia a la porta de la tenda o del palau La porta per excellència era la Sublim Porta