Resultats de la cerca
Es mostren 1673 resultats
Domingo Catalán Fondistes Club
Corredors del Domingo Catalán Fondistes Club durant una cursa
Rosa Catalán
Atletisme
Club d’atletisme de Barcelona dedicat bàsicament a les curses de mig fons i de fons, tant en pista com en ruta, i al cros.
Fundat el 1990 sota l’impuls de Josep Maria Conesa, nasqué com a mostra de suport al corredor de curses de fons Domingo Catalán, a qui la Federació Espanyola d’Atletisme, a instàncies de la federació internacional, volia sancionar amb dos anys per haver participat en una cursa de 100 km a Sud-àfrica, encara sota el règim de l’ apartheid En el palmarès del club destaquen els dos títols catalans de cros per equips 1998, 1999 i un títol 2000 i un tercer lloc 2002 en el Campionat d’Espanya de l’especialitat Per les seves files han passat alguns dels millors especialistes de fons…
ciclisme de pista
Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…
eslàlom
Josep Oriol en una cursa d'eslàlom
Club Alpí Núria Masella
Esport general
Tipus de cursa consistent a cobrir en el mínim temps possible un recorregut en ziga-zaga assenyalat per una sèrie de portes situades a una determinada distància.
En automobilisme és una modalitat practicada sobre un terreny sense asfaltar en un circuit d’1 a 3 km de llargada que presenta diversos obstacles També és una modalitat del surf de neu, en la qual les portes es troben molt seguides En esquí alpí es considera una disciplina, i en funció de la llargada del recorregut hi ha més o menys portes i es distingeix l’eslàlom gegant i el supergegant En piragüisme és una disciplina d’aigües braves que presenta diversos obstacles naturals o artificials i un mínim de vint portes per les quals s’ha de passar en el sentit de la marxa o contra corrent…
Sant Silvestre de Barcelona
Atletisme
Cursa atlètica popular disputada anualment a Barcelona el 31 de desembre.
Creada el 1999 per iniciativa del director tècnic del Club Natació Montjuïc, Domingo López, les sis primeres edicions es denominaren Sant Silvestre Barcelonesa L’any 2005 passà a denominar-se Cursa dels Nassos-Sant Silvestre de Barcelona El canvi no agradà a Domingo López, que acusà l’Ajuntament de voler-se apropiar de la iniciativa, i s’endugué la cursa al municipi de Sant Cugat del Vallès amb el nom de Sant Silvestre Barcelonesa-Sant Cugat a partir del 2010 En l’edició del 2012, amb el nom de Cursa dels Nassos, la cursa barcelonina aplegà…
aquatló
L’aquatló és un esport combinat i de resistència en el qual l’atleta practica dues disciplines: la cursa a peu i la natació. Participants a l’Aquatló Ciutat de Badalona (2010)
Àngel Viñeta
Triatló
Especialitat esportiva integrada dins l’esport del triatló.
Consisteix a realitzarsense pauses una cursa a peu, un tram de natació amb estil lliure i una cursa a peu Les distàncies oficials d’aquesta especialitat són la distància esprint 2,5 km cursa a peu, 1 km natació i 2,5 km cursaa peu i la distància normal 5 km cursa a peu, 2 km natació i 5 km cursa a peu Es practica tant en aigües obertes com en tancades i tot i no ser una disciplina olímpica, cada any s’organitza el Campionat del Món, reconegut i reglamentat per la International Triathlon Union A Catalunya es practica des del…
Ricard Pinet Saldaña
Ricard Pinet Saldaña
MUSEU COLET
Motociclisme
Pilot de motociclisme, director de cursa i directiu.
L’any 1948 s’inicià en el motociclisme disputant diversos rallis pel territori català Al cap de deu anys ja havia participat en curses de velocitat, entre les quals el Campionat d’Espanya a Montjuïc Soci de la Penya Motorista 10 × Hora, es tragué els títols de cronometrador, director de cursa i comissari tècnic esportiu Dirigí més de 1800 proves, com la Pujada a Sant Cugat, el Ralli Costa Brava, curses del Mundial de Side-trial i Motocròs i dels Tres Dies dels Cingles o dels 3 Dies de Santigosa, on collaborà molts anys També fou comissari de la cursa de motocròs al…
Cros de Calldetenes
Participants al Cros de Calldetenes del 1965
Ajuntament de Calldetenes
Atletisme
Cursa de cros que té lloc anualment a Calldetenes des del 1951.
És el cros més antic dels que es disputen a Catalunya El CA Saturn fou l’impulsor de la cursa Tingué categoria comarcal fins el 1960, regional des del 1961 i estatal el 1973, quan guanyà la cursa Mariano Haro, que repetí la temporada següent La cursa femenina s’incorporà el 1967 S’ha disputat en diferents circuits i acollí els campionats catalans de cros del 1976 i del 2005 L’atleta que l’ha guanyat més vegades és el vigatà Pere Casacuberta, que s’imposà en sis ocasions entre el 1986 i el 1994 José Miguel Bartolomé i Ramon Verdaguer el guanyaren tres…
Cros Ciutat de Vic
Cros Ciutat de Vic
CA Vic
Atletisme
Cursa de cros disputada anualment a Vic des del 1980.
L’èxit dels Campionats de Catalunya i d’Espanya de cros, que s’organitzaren a Vic el 1979, impulsaren el CA Vic a crear el Cros, que fou l’hereu de la cursa sobre asfalt Tona-Vic Ha anat canviant el circuit i fou l’escenari dels Campionats de Catalunya de cros dels anys 1992, 1995 i 2008 L’atleta local Pere Casacuberta, amb quatre victòries consecutives 1987-90, és qui ha guanyat més vegades una cursa que també té en el seu historial atletes com Pere Arco, Carles Castillejo i Ayad Lamdassem En categoria femenina, una altra atleta local, Cristina Nogué, també amb…
Circuit de Vilafranca
La recta de tribunes en la cursa del 1921 del circuit de Vilafranca (dibuix de l’època)
Vinseum
Automobilisme
Circuit de velocitat de 14,790 km de longitud que travessava els termes municipals de Vilafranca del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, i La Múnia (Castellví de la Marca).
Els anys 1921, 1922 i 1923 aquest circuit no permanent acollí la celebració del Gran Premi Penya Rhin, una de les primeres proves automobilístiques amb caràcter internacional celebrades a Europa, i també les tres primeres edicions del Campionat d’Espanya d’automobilisme, fet pel qual és considerat el bressol de la Fórmula 1 a l’Estat espanyol En aquestes proves els pilots havien de donar 35 voltes al circuit i recorrien un total de 517,65 km En la cursa celebrada el 1921 el circuit aplegà uns 50000 espectadors repartits al llarg del recorregut
punt mort
Tecnologia
Final de la cursa ascendent o descendent o inici de la cursa descendent o ascendent, respectivament, del pistó d’un motor, que coincideix amb els moments en què la biela i el colze corresponent són alineats.
Hom defineix el punt mort superior PMS com el final de la cursa ascendent o l’inici de la cursa descendent, i el punt mort inferior PMI com el final de la cursa descendent o l’inici de la cursa ascendent