Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Santa Maria Magdalena de Torrent de Cinca
Art romànic
Aquesta església és la parròquia del poble de Torrent Des de l’edat mitjana fou regida per un rector de l’arxiprestat de Fraga, dins la diòcesi de Lleida Entre els frares hospitalers que vivien a la comanda de Torrent hi ha esment de dos capellans 1232 Més tard, l’església de Torrent és consignada entre les que contribuïren a la dècima de Terra Santa del 1280 L’actual temple és un edifici barroc del segle XVIII
Santa Cecília de Vilanova de Banat (Alàs i Cerc)
Art romànic
L’origen de la vila de Vilanova de Banat es troba en la carta de franquícia que el 25 de juny de 1255 Galceran de Pinós atorgà als nous pobladors del castell de Puig de Calbell, fortalesa que ell mateix havia manat edificar en substitució del castell de Banat Els nous pobladors procedien de la vila de Banat, i la carta de franquícia els eximia dels mals usos coneguts com cugucia, exorquia i intestia, com també de prestacions forçades En un primer moment aquesta població rebé el nom de Calbell de Banat, però al final del mateix segle ja apareix documentada com a Vilanova de Banat, nom que ha…
Santa Margarida de la Ràpita (Vallfogona de Balaguer)
Art romànic
És l’actual capella particular dels senyors del castell de la Ràpita, del qual tenim referències des del 1105 Fou a l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de la Ràpita Tot i que no es documenta fins al segle XIV, el seu origen ha de ser anterior El 1391 el capellà de la Ràpita contribuí amb 13 sous i 7 diners a la dècima de la diòcesi d’Urgell L’església actual és un edifici de tradició romànica, molt reformat al segle XVIII
Sant Miquel de Flix (Balaguer)
Art romànic
El lloc de Flix, bé que pertany al municipi de Balaguer, forma un enclavament entre els municipis de la Sentiu de Sió i Cubells Fou conquerit als andalusins vers el 1090, i poc després, el seu castell i terme foren infeudats a un tal Arnau Balaguer L’actual masia de Flix té una capella dedicada a sant Miquel que tingué consideració de parròquia a l’edat mitjana Es consigna per primera vegada l’any 1391 en la relació de la dècima de la diòcesi d’Urgell
Sant Martí de Cauders de Conflent
Art romànic
Bé que el lloc de Cauders és conegut des del 1130, de l’església parroquial de Sant Martí de Cauders no es té notícia fins el 1279, en què el capellà de Cauders contribuí a la dècima d’aquell any amb 20 sous Fou destruïda pels hugonots a mitjan segle XVI La parròquia de Cauders ja no es reconstruí en l’indret primitiu sinó sobre les ruïnes del castell de Cauders La nova església, amb el mateix titular, fou inaugurada i beneïda el 1683
Sant Martí de la Figuera
Art romànic
Hom no té notícies històriques de l’església del poble de la Figuera abans del 1300, bé que és possible que ja existís en aquesta època No figura en la dècima papal de 1279-80 ni en cap altra documentació del moment Degué tenir categoria de sufragània, probablement de la parròquia de Cabassers, dins el bisbat de Tortosa Era vicari de la Figuera el 1497 Joan Prades L’edifici actual va ser enllestit cap al 1792 En aquesta data ja devia tenir consideració de parròquia
Sant Pere de Lles
Art romànic
La parròquia de Lles, amb el topònim escrit sota la forma Lesse , és citada a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que sembla que en realitat fou redactat a la darreria del segle X Vers mitjan segle XI, el 1041, hom troba un nou esment del lloc de Lles en el testament de l’arxilevita Guillem Bernat, el qual testà abans d’emprendre un viatge a Roma segons s’especifica en el document, llegà a Santa Maria de la Seu la meitat dels alous que posseïa en diverses villes del comtat de Cerdanya, entre les quals la villa de Less Una altra menció de l’…
Sant Salvador de Tarroja de Segarra
Art romànic
L’església parroquial de Sant Salvador és al centre del poble de Tarroja de Segarra Aquest indret és documentat per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell de l’any 1040 En aquells moments el castell i el terme de Tarroja es consideraven part de l’antic terme de Guissona La parròquia de Sant Salvador de Tarroja no és esmentada fins al segle XII La seva primera referència directa és de l’any 1176, en què Pere, capellà de Tarroja, es lliurà amb tots els seus béns a l’església de Sant Salvador de Tarroja i es comprometé a no abandonar-la si no tenia el permís…
Sant Vicenç de Galliner (Isona)
Art romànic
Situació Absis construït amb carreus regulars, l’element més característic d’aquest malmès edifici Arxiu Gavín L’església de Sant Vicenç de Galliner és en lloc despoblat, a la riba esquerra del pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG301722 S’hi arriba per una pista, d’uns 5 km, que surt de Vilamitjana JAA Història Tot i que el lloc i el castell de Galliner són documentats des de mitjan segle XI, les referències a l’església de Sant Vicenç són força tardanes El capellà de l’església de Galliners figura a la dècima papal del 1280 concretament el document diu “ capellano…
Santa Maria del castell de Pena-roja
Art romànic
Aquesta capella, avui desapareguda, era situada dins el castell de Pena-roja, el qual era emplaçat al tossal de la Mola, als vessants ponentins del qual s’esgraona la població de Pena-roja És ja documentada el 1185, i figura també en les relacions d’esglésies que contribuïren a la dècima papal els anys 1279 i 1280 Fa ja alguns anys, en fer el dipòsit d’aigua de la població a l’indret on hi hagué el castell, aparegueren restes de murs i antics enterraments, probablement del cementiri de l’església de Santa Maria