Resultats de la cerca
Es mostren 1827 resultats
Iacopone da Todi
Literatura italiana
Música
Nom amb què és conegut Iacopo de’Benedetti da Todi, músic i poeta italià.
Ingressà a l’orde franciscà el 1278, després de la tràgica mort de la seva muller És un dels pocs autors coneguts de laudes Les seves obres foren publicades el 1490 amb el títol Cantichi, ovvero laude Els texts de les seves cançons són del tipus de la balada italiana Hom li ha atribuït l’himne Stabat Mater
Matteo da Perugia
Música
Compositor italià.
Vida Ingressà a la catedral de Milà el 1402, on fou cantor, mestre de capella i, des del 1405, organista El 1407 deixà la catedral i entrà al servei de l’arquebisbe de Milà Pietro Filargo, a Pavia Aquest fou escollit antipapa pel juny del 1409 -Alexandre V- i Matteo el degué acompanyar a Bolonya, on fixà la seva residència A la mort d’Alexandre, ocorreguda pel maig del 1410, tal vegada passà al servei de Joan XXII L’any 1414 retornà a la catedral de Milà, on es jubilà per l’octubre del 1416 A part de cinc glòries i un agnusdei en estil motet Ave sancta mundi salus i de dues ballate…
Domenico da Cortona
Arquitectura
Arquitecte italià, conegut per Boccador
.
Fou deixeble de Giuliano da San Gallo Al servei de Carles VIII de França, realitzà el palau d’Amboise, i per encàrrec de Francesc I, el castell de Chambord Construí l’antic Hôtel de Ville de París 1532, desaparegut el 1871
Francesco da Sangallo
Escultura
Nom amb què és conegut l’escultor italià Francesco Giamberti, dit també Il Margotta
.
Fill de Giuliano da Sangallo, assolí una certa reputació com a medallista Com a escultor féu l’estàtua de Paolo Giovio, al claustre de l’església de San Lorenzo, Florència 1560, que mostra una notable expressivitat de to realista, característica definitòria del seu estil
Giovanni da Milano
Pintura
Pintor actiu a la Toscana entre el 1346 i el 1369.
El seu estil —determinat a partir de dues obres segures florentines els frescs del registre superior de la capella Rinunccini, a la sagristia de Santa Croce, i una Pietat Galleria dell’Accademia— pressuposa una formació llombarda, dins el corrent giottesc, i la influència de Vitale da Bologna
aria da capo
Música
Tipus d'ària que respon al model de forma ternària amb reexposició (ABA).
La reexposició de la primera part s’indica en la partitura amb l’expressió da capo 'des del principi' És un tipus d’ària molt habitual a les òperes del segle XVIII -com per exemple la número 1 de l’acte segon de l' Olimpiade de GB Pergolesi- que també es troba en les cantates i passions de JS Bach Passió segons Sant Mateu , núm 6
Serra da Estrêla
Massís
Massís occidental del Sistema Central, a Portugal.
S'estén en direcció NE-SW pel centre de Portugal, entre els rius Mondego, al nord, i Zêzere, al sud És un horst granític on actuà el glacialisme fins als 1 400-1 500 m, el qual donà lloc a la formació de llacs Comprimida i a glaceres de vall la més important formà la vall de Zêzere Malhão da Estrêla n'és l’altitud màxima 1 993 m
Tommaso da Modena
Pintura
Pintor italià.
Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso
Cino da Pistoia
Literatura italiana
Història del dret
Jurista i poeta italià.
Estudià a Bolonya i ensenyà lleis a Siena, Perusa i Bolonya Escriví Lectura in Codicem Fou ambaixador de l’emperador Enric VII a Florència Citat per Dant en De vulgari eloquentia com a important poeta amorós del dolce stil nuovo , tendeix, però, a una concepció de l’amor ja menys idealitzada Se'n conserven uns 200 poemes, recollits per Carducci en Rime di messer Cino da Pistoia e di altri del sec XIV
Antonio da Sangallo
Arquitectura
Nom amb què és conegut Antonio Giamberti, arquitecte italià.
Ajudant i en part continuador del seu germà Giuliano da Sangallo, de primer fou conegut com a arquitecte militar collaborà en la restauració del castell Sant'Angelo des del 1493, en la construcció de Civitacastellana 1494-99, de Poggio Imperiale de Poggiobonsi 1495-1513, de Nepi 1499-1503, etc, i el 1515 projectà i inicià la fortalesa vella de Liorna Des del 1518 centrà la seva activitat a Montepulciano i caracteritzà la ciutat amb arquitectures de masses accentuades i relleus sòlids i de gust ja del cinc-cents, com els palaus Tarugi, Contucci, Cervini i Del Pecora, i com l’església de San…