Resultats de la cerca
Es mostren 1661 resultats
múltiple
Matemàtiques
Donat un nombre enter n, nombre m tal, que m = an, on a és també enter.
Una definició anàloga serveix per als polinomis
camp límit
Física
Camp de definició, més enllà del qual no és possible de veure-hi res.
Generalment, és obtingut en estendre cap a l’espai-objecte el con determinat en unir les vores oposades, respecte a l’eix òptic, del sistema, de la pupilla d’entrada i de la llucana d’entrada Els punts exteriors al camp límit són situats fora de camp
semireticle
Matemàtiques
Conjunt ordenat en el qual, donats dos elements, sempre existeix el suprem (element que és el més petit major que els dos donats).
També és possible la definició dual, que exigeix l’existència d’un ínfim
cort d’amor
Literatura
Tribunal format per dames i cavallers encarregat de jutjar els plets entre trobadors (s. XI-XIV).
Aquesta definició sembla correspondre a una interpretació errònia del tractat De Amore d’Andrea Capellanus
factor
Matemàtiques
Nombre que expressa el quocient de dues magnituds de la mateixa espècie, per la qual cosa és adimensional.
Aquesta definició estricta no ha estat sempre aplicada, i hom confon sovint els factors amb els coeficients
temps
Filosofia
Psicologia
Concepte genèric, irreductible a qualsevol altre i, com a tal, no susceptible de definició, al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la duració mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.
Imaginable com a línia o figura unidimensional ininterrompuda, bé que formada d’infinits punts contigus, els límits de la qual van creixent contínuament, com prolongant-la sense fi i allunyant aquests extrems d’un mateix, el temps és concebut com a referència pretesament “absoluta” amb relació a la qual hom ordena la pròpia experiència i els continguts d’aquesta relatius a la realitat sencera tant pel que fa al que precedeix com respecte al que pot venir tanmateix, la mesura o determinació concreta del temps és feta a partir de dades convencionals corresponents a realitats que, per definició…
mes sideral
Astronomia
Interval de temps comprès entre dues passades consecutives de la Lluna pel cercle horari d’un estel.
La seva durada és de 27,32166 dies solars mitjans Coincideix, per definició, amb el període sideral de la Lluna
metre
Física
Unitat SI de longitud (o llargària), de símbol m, igual a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299.792.458 segons.
Aquesta definició, decidida per la 17a Conferència General de Pesos i Mesures octubre del 1983, substitueix totes les donades anteriorment El Comitè Internacional de Pesos i Mesures recomana diferents mètodes de posar en pràctica aquesta definició mitjançant làsers L’origen del metre es remunta a la decisió presa el 1790 per l’Assemblea Nacional Francesa, a París, d’establir una norma pràctica i segura per a les longituds i els pesos Per tal de relacionar la unitat de longitud amb alguna magnitud característica i invariable pròpia de la natura, fou decidit de fixar-la igual a la deu…
formant
Fonètica i fonologia
En fonètica acústica, terme de l’espectografia derivat de l’articulatòria tradicional, que indica cada feix d’harmònics que, a una freqüència específica, determina una concentració d’energia com a característica d’emissions vocals.
La definició del timbre o localització de les vocals és extreta de l’examen dels dos primers formants, el bucal i el faringi
Johann Radon
Matemàtiques
Matemàtic austríac.
Estudià el càlcul de variacions, que aplicà a la geometria diferencial Participà activament en la definició de la teoria general de la integració