Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
Antoni Matabosch i Soler
Cristianisme
Eclesiàstic i teòleg.
Estudià a Barcelona, Roma i Bossey Suïssa, i fou ordenat de sacerdot el 1959 Doctor en teologia, llicenciat en història i ciències de la informació i diplomat en teologia espiritual i ecumenisme, s’ha especialitzat en temes relacionats amb el moviment ecumènic Ha collaborat en tota mena d’iniciatives d’acostament entre les esglésies cristianes Degà-president de la Facultat de Teologia de Catalunya 1985, havia estat ja degà de l’antiga secció de Sant Pacià 1979 i el 1972 fundà l’Institut de Teologia de Barcelona És delegat episcopal de pastoral universitària, membre…
Copa Harmon
Golf
Torneig de golf organitzat pel Golf de Pedralbes de Barcelona durant les dècades de 1920 i 1930.
Fou una competició pionera, considerada el primer gran trofeu de club de la història del golf català Entre els seus guanyadors figuren Claudi Güell, vencedor en diverses ocasions i membre de la família que el 1912 impulsà la fundació del mateix club, degà a Catalunya
Baltasar de Bastero i Lledó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona 1729
Tribunal de la Rota Romana
Dret canònic
Tribunal ordinari de la cúria romana que decideix en apel·lació les causes eclesiàstiques en última instància, i algun cop en primera i segona.
Format per tretze auditors, doctors en ambdós drets, vuit dels quals són italians i un de català, representant l’antiga corona catalanoaragonesa, és presidit per un degà La seva existència és testimoniada ja el 1331, bé que la seva competència fou definida per Benet XIV el 1747
Josep Camps i Camps
Farmàcia
Doctor en farmàcia.
Fou catedràtic i degà a la facultat de farmàcia de Madrid 1835, diputat a corts el 1833 i conseller d’instrucció pública Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1833, publicà Lecciones de práctica de operaciones farmacéuticas 1871 i collaborà en la Farmacopea Española
Christoph von Stadion
Filosofia
Cristianisme
Bisbe i humanista alemany.
Doctor en dret a Ferrara, fou canonge 1507, degà 1515 i bisbe 1517 d’Augsburg Adversari de Luter, dugué a terme una obra de pacificació entre catòlics i luterans Amic d’Erasme, propagador de la Devotio Moderna, treballà incansablement pel millorament espiritual, cultural i moral del clergat
Les Circumstàncies
Periodisme
Diari de Reus, portaveu d’Acció Catalana (març del 1930 — desembre del 1936).
Amb numeració nova i plenament catalanitzat, fou continuació de “Las Circunstancias”, periòdic redactat en castellà i degà dels diaris republicans de la península Ibèrica, fundat el 1874 El seu ideari, fidel de primer a les normes del partit possibilista d’Emilio Castelar, evolucionà fins que esdevingué plenament catalanista
Randall Thomas Davidson
Cristianisme
Prelat anglicà.
Fou capellà de l’arquebisbe Archibald CTait amb una filla del qual es casà i de la reina Victòria, degà de Windsor, bisbe de Rochester 1891 i de Winchester 1896 i arquebisbe de Canterbury 1903 Treballà en una línia ecumènica i, entre altres obres, escriví una biografia del seu sogre
Joaquim Figuerola i Fernández
Disseny i arts gràfiques
Gravador i exlibrista.
És formà a Llotja Barcelona, on exercí una tasca pedagògica important, com també a l’Institut Català de les Arts del Llibre Fou degà de l’Escola Elemental del Treball, de Barcelona Fou premiat en diversos concursos, collaborà sovint en diaris i revistes i publicà obres relatives a la seva especialitat
Mateu Capdevila
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.
Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505