Resultats de la cerca
Es mostren 922 resultats
Pere Daguí
Literatura catalana
Filòsof lul·lista.
Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii , que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al Puig de Randa 1485, on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lulliana Opus de formalitatibus sive metaphisica , 1489, que donà lloc a una nova acusació, i Daguí…
Pitàgores
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic grec, fundador de l’escola o secta politicoreligiosa que porta el seu nom.
Malgrat la incertesa de les notícies que hom en té, sembla que s’establí, procedent de l’Àsia Menor, a Crotona ~530 aC, on fundà una comunitat ascètica centrada en l’estudi de les matemàtiques i activa en els afers polítics de la ciutat, i d’on, ja vell, hagué de fugir a la veïna Metapont arran d’una rebellió que hi tingué lloc La saviesa del mestre no fou divulgada pels seus deixebles, tal com establien els preceptes de la comunitat, motiu pel qual és difícil de destriar la part de les creences del pitagorisme que correspon a Pitàgores mateix i no a aportacions dels seus …
Francesc de Paula
Cristianisme
Fundador religiós.
Franciscà conventual 1428, es retirà a la vida eremítica 1429-35, on se li ajuntaren uns quants deixebles, dels quals sorgí 1493 l’orde dels mínims La seva espiritualitat, franciscana, accentua l’aspecte de la mortificació Fou canonitzat el 1519 La seva festa se celebra el 2 d'abril
Vittorino da Feltre
Educació
Filosofia
Nom amb què és conegut Vittorino Rambaldoni, humanista i pedagog italià.
A Màntua creà una escola humanística, destinada primerament als Gonzaga, als fills de Joan Francesc I de Màntua, dels quals fou tutor, que aplegà després, durant uns vint anys, un nombre notable de deixebles, eclesiàstics, militars, mestres i humanistes Deixà escrit només un tractat, De orthographia , i algunes cartes
escola de Viena
Economia
Nom donat al grup d’economistes marginalistes marginalisme) format al voltant de K.Meng.
Els seus primers deixebles foren Böhm-Bawerk i Wieser, considerats cofundadors per la qualitat de llurs aportacions L’estructura bàsica de Menger fou completada i desenvolupada per aquests dos autors Seguiren altres generacions d’economistes de l’escola, com Sax, Zuckerkandl, Auspitz, Lieben, Mayer, Strigl, Lvon Mises i, en part, Schumpeter
Manuel Salvador Carmona
Disseny i arts gràfiques
Gravador castellà.
Introduí l’estil francès a Madrid Deixeble de Nicolas Dupuis a París, s’establí a Madrid el 1764 Entre els seus gravats, d’una gran delicadesa i minuciositat dins l’esperit rococó, sobresurten els realitzats segons dibuixos del pintor Charles de la Traverse Foren deixebles seus Esteve Boix i Blai Ametller
Joan Romanyà
Música
Músic.
Format a l’escolania de Montserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies
Adriaen van Ostade
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador holandès.
Conreà les escenes de gènere a la manera del seu mestre Frans Hals El seu estil evolucionà cap a la recerca del clarobscur de Rembrandt i acabà en una pintura d’una gran serenor i de contrasts matisats de llum i color Hom destaca Jan Steen entre els seus deixebles
Estudios de Historia Moderna
Història
Publicació aperiòdica d’estudis d’erudició històrica d’àmbit hispànic, bàsicament sobre el Principat de Catalunya, editada, del 1951 al 1955, per la secció de Barcelona de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i, des del 1955 fins al 1959, només per aquesta segona entitat.
N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana
Adam van Noort
Pintura
Pintor flamenc.
Conreà el retrat i la pintura de gènere El seu pare, Lambert van Noort, l’adreçà cap a l’art Després d’una curta estada a Itàlia, el 1597 hom el troba com a mestre a Anvers Cal destacar entre els seus deixebles JJordaens i PPRubens La seva temàtica fou principalment la religiosa