Resultats de la cerca

Fundat el 1955, sorgí en el si del Collegi Immaculada Concepció, per això fou conegut també amb les sigles CIC Entre el 1956 i el 1958 disputà la lliga de Educación y Descanso, en la qual guanyà dos títols de Copa consecutius El 1958 s’inscrigué en competicions de la federació catalana i fou subcampió de Catalunya El 1960 guanyà el seu primer Campionat de Catalunya, títol que aconseguí diverses vegades durant els anys seixanta El 1961 guanyà tots els títols en joc, inclosos els jocs europeus de la FISEC El 1965 aconseguí un altre Campionat de Catalunya i l’ascens a primera…

El 1947 contribuí a la fundació de la Unió Esportiva Lleida, de la qual fou secretari durant més de vint-i-cinc anys Després de deixar la directiva hi tornà entre el 1982 i el 1989 També fou entrenador del CD Binéfar i de la Unión Deportiva Fraga, fou àrbitre de futbol i fundador del Club Deportivo Ilerda 1945, el qual presidí durant vint-i-sis anys Fou també secretari de la Federació Catalana de Futbol FCF a Lleida i membre del comitè de competició Collaborà en la majoria d’iniciatives esportives de Lleida fou un dels fundadors del Club Patí Lleida, impulsor del Llista Blava d’hoquei sobre…

Establert a Lleida, començà a jugar a 13 anys i arribà a categoria preferent També fou àrbitre nacional, entrenador i monitor Com a jugador veterà ha guanyat en tres ocasions el Campionat Provincial Individual de Lleida En l’àmbit directiu s’inicià al Club Escacs Lleida 1958, que presidí a partir del 1967 Fou delegat d’escacs d’Educación y Descanso 1959–68, i fundador 1968 i president durant trenta anys de la Delegació Territorial d’Escacs de Lleida de la federació catalana També fou vicepresident de la mateixa federació i president de la Comissió Esportiva, així com directiu de…

Vida Traslladat a Madrid amb la seva família, des de la seva infantesa exercí com a violinista al Teatro del Buen Retiro, i més tard, al monestir de La Encarnación El 1760 obtingué la plaça de violinista de la capella reial, vacant per la mort de Francesc Manalt Autor d’un important tractat per a violí París, 1756 Madrid, 1757, es conserven algunes obres seves per a aquest instrument especialment, sonates per a violí i baix continu, que palesen el seu coneixement de les possibilitats del violí, com també la seva opció pels models compositius centreeuropeus, inserits a la faiçó d’un estil…

Fou seleccionat per fer unes proves físiques d’Educación y Descanso, on inicià una carrera atlètica que el convertí en un dels millors especialistes estatals de fons de la segona meitat dels cinquanta Estigué un any al RCD Espanyol i després al FC Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1956, individual i per equips, de 5000 m 1958 i de 10000 m 1955, 1958, 1959, 1960 També fou campió d’Espanya de cros 1956 i subcampió 1957, 1958, 1959, de 5000 m 1955, 1956 i de 10000 m 1956, 1957, 1959 Disputà deu edicions consecutives del Cros de les Nacions 1954-63 El seu millor resultat fou…

Jugà a la Penya Esportiva Montserrat PEM, tant en competicions d’Educación y Descanso com de la federació catalana, i a l’INSO Com a entrenadora, dirigí l’equip femení del PEM a l’inici de la dècada de 1970, amb el qual aconseguí l’ascens a primera divisió estatal Les dificultats econòmiques del PEM no li permeteren debutar en la màxima categoria i amb diverses jugadores s’incorporà al Picadero, que dirigí fins el 1981, i assolí una Lliga i una Copa de la Reina Fou durant diversos anys entrenadora de la selecció espanyola i també de la catalana La temporada 1986 retornà a la…

S’inicià al Club d’Escacs Vic, i es proclamà campió de Vic 1948 Fou campió de Catalunya per equips amb el Club d’Escacs Paluzie 1960, formà part de la selecció catalana en el Sis Nacions, amb participació d’Alemanya, Àustria, Portugal, Itàlia i les seleccions d’Aragó i Catalunya 1964, i guanyà el Torneig Internacional de Santa Coloma de Queralt 1965 Posteriorment, es proclamà campió d’Espanya d’Educación y Descanso amb el Grup d’Escacs Seat Però destacà com a directiu Presidí el Club d’Escacs Vic durant sis anys, i aconseguí que l’equip pugés a la primera divisió Fou president de…

El seu precedent fou el Carol-Sabadell, fundat el 1949 per Josep Maria Carol, propietari de la fàbrica Manufactures Carol Participà en les competicions d’Educación y Descanso fins el 1952 Aquell mateix any es fusionà amb la secció de bàsquet del Centre d’Esports Sabadell i passà a competir a primera territorial La temporada 1953-54 fitxà jugadors com Josep Massaguer del Joventut de Badalona i pujà a primera divisió del campionat català La temporada 1955-56 aconseguí salvar la categoria amb la incorporació del tècnic Fernando Font La temporada 1956-57, prengué el nom d’Orillo…

Fou constituït al febrer del 1948 per un grup de treballadors de l’empresa tèxtil La Seda de Barcelona, fundada l’any 1926 Tingué seccions d’atletisme, basquetbol, futbol, rem, tennis de taula, escacs, submarinisme, pesca, teatre i fotografia Dinamitzà la vida esportiva i cultural pratenca fins el 1963, any que només romanien les seccions dels esports més populars Moisès Llopart creà la secció d’atletisme incorporant entre d’altres el saltador de perxa i campió d’Espanya Josep Gálvez Posteriorment sorgiren figures especialitzades en marxa com Jordi Llopart, Josep Marín o Daniel Plaza També…

Estudià a l’acadèmia militar i el 1866 ingressà al regiment d’artilleria, a Barcelona Destinat a l’Havana 1870 intervingué en diverses campanyes Holguín, Punta Bravo, Lereto, Cuatro Damas, Montes de la Caridad, etc Ferit en una de les accions rebé la Cruz del Mérito Militar Destinat a la trocha del Este, es distingí en diverses batalles el 1873 rebé una menció honorífica i, més tard, fou ascendit al grau d’alferes El 1876 fou ascendit a tinent i el mateix any li concediren la medalla de la Campaña de Cuba Ja nomenat capità en el batalló de caçadors de Chiclana, intervingué en l’acció del…