Resultats de la cerca
Es mostren 327 resultats
Sigfrid
Mitologia
Música
Literatura alemanya
Heroi de les llegendes escandinaves (l’Edda, la Volsungasaga, amb el nom de Sigurd) i germàniques, com el cant dels Nibelungs.
Els orígens de la llegenda sobre el personatge són obscurs i sovint contradictoris, com, per exemple, amb relació al seu naixement i la seva educació El nucli més important del grup de llegendes escandinaves el presenta com a vencedor del drac Fafner, invulnerable menys en un punt de l’esquena, enamorat de la valquíria Brunilda, la qual ell desperta d’un son màgic Objecte de traïció, actua sota la influència d’una poció que la hi fa oblidar i casar-se amb Gudrun, germana de Gunnar Gunther Brunilda, en venjança, convenç Guttorn Hagen perquè el mati, i ella es llança finalment a la…
Siegfried Palm
Música
Violoncel·lista alemany.
El seu pare, de qui rebé les primeres lliçons musicals, era violoncellista a Wuppertal A vint-i-tres anys anà a perfeccionar els seus coneixements amb Enrico Mainardi, el qual despertà l’interès de Palm per l’obra de Max Reger Formà part també de les orquestres de la Ràdio d’Hamburg i de la Ràdio de Colònia Així mateix, fou professor i director de la Musikhochschule de Colònia i intendant de la Deusche Oper de Berlín 1976-81, i fou president de la Societat Internacional per a la Música Contemporània 1982-88 i de la Deutsch-Französischer Kulturrat 1988-2000 Totes aquestes activitats foren…
Milij Aleksejevič Balakirev
Música
Compositor i pianista rus.
Rebé la influència de Liszt, a qui dedicà el seu poema simfònic Tamara 1858 i la fantasia oriental per a piano Islamey 1968 Glinka li despertà el sentiment nacionalista musical Amb dos companys fundà una escola lliure i gratuïta de música, i el Grup dels 5 amb K'ui, Borodin, Musorgskij i Rimskij-Korsakov El 1883 fou nomenat director de la Societat Musical Russa Començà l’edició de les obres de Glinka, donà lliçons, organitzà i dirigí concerts, fundà associacions i s’interessà més per la música russa en general que no pas per la seva en particular Aquest entusiasme i el gran coneixement que…
Josep Sol i Padrís

Josep Sol i Padrís
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Periodisme
Literatura catalana
Política
Economia
Advocat, industrial, periodista, poeta i polític.
Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…
,
Albert Spalding
Música
Violinista nord-americà.
El seu pare i el seu germà gran foren els fundadors d’una coneguda empresa dedicada a la fabricació de material esportiu La seva mare, que cantava i tocava el piano, despertà el seu interès per la música Començà els estudis de violí amb Ulpiano Chiti a Florència i els prosseguí amb Juan Buitrago als EUA Es perfeccionà al Conservatori de París i debutà en aquesta ciutat interpretant el Concert en si menor , de C Saint-Saëns El mateix compositor l’acompanyà en un dels seus concerts a Florència El 1908 retornà als EUA, on es presentà en un concert amb la Simfònica de Nova York, dirigida per…
Agustí Rodas
Música
Baix català.
Inicià estudis musicals amb un professor de la capella de música de la catedral de Barcelona i els continuà més tard amb Pietro Donatutti Durant tres temporades fou contractat pel Gran Teatre del Liceu El 1841 anà a ampliar estudis de cant a Milà amb F Lamperti i en 1841-42 estigué contractat a Pavia, on es presentà amb I Puritani , òpera amb la qual tingué una bona acollida Posteriorment actuà en altres teatres italians, com els de Pàdua, Vicenza, Venècia, Trieste, Torí, Milà i Verona També cantà a Viena i entre els anys 1849 i 1851 actuà a Barcelona Arreu demostrà la seva vàlua com a baix…
Bernard Van Dieren
Música
Compositor holandès.
L’any 1909 s’establí a Anglaterra, on desenvolupà la seva carrera Treballà com a periodista i crític musical per a diverses publicacions europees Feu amistat amb un grup de compositors britànics, entre els quals cal esmentar Cecil Grey, Constant Lambert, Kaikhosru Shapurji Sorabji i William Walton La seva música, encara que despertà un cert interès en diversos autors durant la dècada del 1920, mai no rebé el reconeixement popular, i després de la seva mort desaparegué del repertori El seu catàleg és constituït bàsicament per música de cambra, per a orquestra i per a piano, cançons per a veu…
Lliga Catòlica
Història
Aliança del partit catòlic constituïda a França el 1576 sota la direcció d’Enric de Guisa, per oposar-se a la Unió Calvinista.
Reclamava una monarquia catòlica i el retorn de les llibertats provincials Agafà gran força, i Enric III intentà de prendre'n la direcció La mort del duc d’Anjou, que feia del protestant Enric de Navarra l’hereu al tron, féu inevitable la guerra La Lliga, amb l’ajut econòmic de Felip II de Castella, s’aixecà en armes a favor del pretendent Guisa Assassinat aquest 1588 per ordre d’Enric III, el succeí Carles de Mayenne Assassinat també Enric III 1589, Enric de Navarra es proclamà rei 1590, mentre la Lliga proclamava el cardenal de Borbó Carles X Enric IV derrotà Mayenne a Ivry 1590, però trobà…
Conrad Ferdinand Meyer
Literatura alemanya
Novel·lista i poeta suís de llengua alemanya.
El 1864 publicà, anònimament, les seves primeres vint balades Viatjà per Itàlia, on restà pregonament impressionat per les obres d’art del Renaixement, sobretot per les de Miquel Àngel, i on se li despertà una gran simpatia pels països meridionals Però la guerra Francoprussiana el féu canviar d’opinió i escriví Huttens letzte Tage ‘Els darrers dies de Hutten’, 1871, obra imbuïda de patriotisme germànic Poc interessat per les qüestions socials contemporànies, la seva obra literària palesa ambició artística i aristocratisme cultural Usà personatges i situacions del passat, envoltats d’una gran…
Manuel Ibáñez i Escofet
Manuel Ibáñez i Escofet
© Fototeca.cat
Periodisme
Periodista.
S'inicià a la redacció d' El Matí i tornà al periodisme a El Correo Catalán , l'any 1952, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Dirigí Tele-Exprés , a partir del 1968, i en féu una publicació viva i decantada envers els problemes del país El 1976 s'incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts Treballà a la Comissió Abat Oliba 1947, fou assessor en matèries informatives dels presidents de la Generalitat Josep Tarradellas i Jordi Pujol, i director dels programes de TVE a Catalunya Les nostres coses , Desperta…