Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
ajaçat | ajaçada

Xebró ajaçat
Heràldica
Dit del xebró el cim del qual mira al flanc destre de l’escut (si mira al sinistre és anomenat ajaçat i contornat).
cap

cap
Heràldica
Part superior del camper on se situa un cap i que comprèn els punts dits cantó destre del cap, centre del cap
i cantó sinistre del cap
.
Hom anomena en cap l’objecte o els objectes que s’hi colloquen de costat
cantó

cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
Jacques-Fromental Halévy
Música
Compositor francès.
Vida La seva família era d’origen jueu Estudià al Conservatori de París sota el mestratge de HM Berton, EN Méhul i L Cherubini, el qual l’influí decisivament i fou també amic seu Guanyà el Premi de Roma l’any 1819 S’abocà a la composició lírica, el gènere dominant al seu temps, i, després d’alguns desencerts, el 1828 obtingué el primer èxit de ressò amb Clari , una obra escrita per a M Malibran quan ell era mestre de cant al Théâtre Italien de París La seguí Le dilettante d’Avignon , també ben acollida La collaboració que establí amb el llibretista E Scribe fou profitosa el 1835 presentà la…
La fossa de la Seu d’Urgell
La depressió de la Seu d’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran Estructura i sedimentació de la fossa de la Seu d’Urgell La fossa de la Seu d’…
oscat | oscada

Escut oscat
Heràldica
Dit de l’escut que porta una osca a l’angle superior destre, que servia per a passar-hi la llança en els moments de descans en els torneigs.
Fons d’art romànic del Museu Comarcal del Maresme (Mataró)
Art romànic
Capitell núm 5 154 Capitell amb el núm d’inventari 5154 A Martí Capitell de pedra núm 5 154, en bon estat de conservació, de cos cilíndric, decorat en els angles i en tres de les cares La secció quadrada superior s’aconsegueix mitjançant una decoració en alt relleu que parteix de l’angle superior i baixa en forma de capoll, marcat amb unes fondes estries Al centre de les cares ornades en veiem un de semblant, però menor, flanquejat per unes altres línies que omplen els espais lliures L’astràgal té forma tòrica, sense ornamentació L’àbac és una banda llisa que continua per la superfície del…
punta

Punta
© Fototeca.cat
Heràldica
Part inferior del camper on se situa un peu i que comprèn els punts dits centre de la punta, cantó destre de la punta i cantó sinistre de la punta
.
Hom anomena en punta l’objecte o els objectes que s’hi colloquen de costat
tallat | tallada

tallat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és dividit en dues parts iguals mitjançant un traç diagonal que va de l’angle sinistre del cap al destre de la punta.
