Resultats de la cerca

Des del 1484 fou mestre de cerimònies pontifici, i bisbe d’Orte i de Cività Castellana 1503 És autor d’un dietari força detallat, que comprèn tots els seus anys a la cúria 1484-1506, el Liber notarum , i que constitueix una de les primeres fonts per a l’estudi de l’època dels Borja, dels quals és un aferrissat detractor En collaboració amb A Patrizzi dei Piccolomini escriví el primer Ordo servandus per sacerdotem in celebratione Missae 1495

El 1504 exercia el càrrec de mestre de capella del cardenal Jiménez de Cisneros Quan aquest morí, el 1517, ingressà com a cantor a la catedral de Tarassona Allí succeí a Cristóbal de Soria com a mestre de capella el 1518 Després de passar breument per la basílica del Pilar de Saragossa, el 1521 s’ocupà del magisteri de capella de la catedral de Palència, on es mantingué fins el 1525 Més tard fou nomenat capellà reial i mestre de capella de l’emperadriu Isabel de Portugal, esposa de Carles V, càrrec que ocupà fins el 1539 Llavors passà al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Távera…

Gairebé totes les seus antigues importants posseïren catàlegs de bisbes per a demostrar el seu entroncament apostòlic Les primeres foren les de Roma Als bisbats catalans, ja es troben llistes des del s XIV Els erudits dels s XVI i XVII Taraffa, Montcada, Eimeric, Blanc, Dorca, Furió, etc feren els primers episcopologis documentats, que completaren amb més esperit crític els pares Flórez, Risco i La Canal en l' España sagrada i JVillanueva en el Viage literario a las iglesias de España Entre els moderns cal citar Puig i Puig de Barcelona, Puiggarí d’Elna, Roc Chabàs del País Valencià, O'…

Les primitives catedrals de l’època visigòtica i carolíngia aquesta, restaurada després del 898 i consagrada el 917, a la Vila Baixa, no s’han conservat A mitjan s XI hom construí la nova catedral a la Vila Alta, fortificada l’altar major fou consagrat ja el 1069 És un notable edifici romànic, de tres naus, amb tres absis i sense transsepte, dividit en trams per pilars i arcs torals la volta de mig punt que cobreix la nau central és del s XIII, com també les de quart de cercle laterals Els dos primers trams, amb pilars amb mitges columnes adossades, i bases i capitells preromànics, són de…

Segons la seva Vida abandonà la condició de clergue per recórrer el món i dedicar-se a l’art trobadoresc És probable que s’estigués a la cort de Roger II de Besiers i més tard a la de Guillem VIII, comte de Montpeller, però l’única cosa que se sap del cert és que el 1195 encara era viu i gaudia d’un notable prestigi De les vint-i-cinc cançons que se li atribueixen, sis es conserven amb música i només una, titulada Las grans beutatz els fis ensenhamens , usa un esquema formal amb repeticions Sim destrenhatz, dona, vos et amors és una peça excepcional pel seu àmbit melòdic d’onzena La seva…

Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres…

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Estudià al seminari diocesà de Solsona i posteriorment marxà a Veneçuela el 1911 S’incorporà a la diòcesi de la Guaiana, on continuà els estudis eclesiàstics i fou ordenat de sacerdot 1913 Residí un temps a Roma per tal de graduar-se en teologia a la Universitat Gregoriana 1922-25 i en tornar a Veneçuela exercí el ministeri pastoral a Cumanacoa i a la parròquia de Nuestra Señora de Altagracia de Cumanà El 1928 fou nomenat vicari general de la diòcesi cumanesa i el 1943 fou delegat de l’administrador apostòlic d’aquesta diòcesi El 1949 es traslladà a…