Resultats de la cerca

De família barcelonina, estudià a Alcalá de Henares El 1808 fugí de la invasió napoleònica i es refugià a Saragossa, on lluità en la defensa de la ciutat Pres pels francesos, fou deportat, el 1809, a França, on estudià enginyeria, s’incorporà a l’exércit francès al servei de Napoleó i lluità contra els prussians 1813 Posteriorment es traslladà a Londres, on fou membre de la Royal Geographic Society i conegué els polítics independentistes argentins Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, que Ii aconsellaren d’anar a l’Argentina El 1816 s’establí a Buenos Aires, on exercí com a enginyer militar…

Fou cònsol, senador i censor Durant la segona guerra Púnica, després de la batalla del Trasimè, fou nomenat dictador 217 aC i organitzà la lluita contra Anníbal vencé els cartaginesos a Casilinum Obligat a compartir el comandament amb Minuci Rufus, el seu magister equitum , i a seguir la seva estratègia, sofriren la derrota de Cannes 216 aC Contribuí a la defensa de Roma 211 aC i reconquerí Tàrent

L’abolició 1826 del monopoli dels estancs del tabac el féu entrar a la política com a capdavanter dels estanqueros Ministre de l’interior i d’afers estrangers, perseguí els liberals, immobilitzà els militars i respectà el poder eclesiàstic i el dels terratinents, que es reflectí en la constitució del 1833 Dictador constitucional des del 1835, la guerra contra el Perú i Bolívia 1836 motivà un motí militar a Quillota 1837 i fou afusellat

Amb els vots dels partits de govern Ara Maó i PSOE i l’abstenció de l’oposició PP i Ciudadanos, el ple municipal aprova una moció per iniciar l'expedient de retirada de la Medalla d'Or de la Ciutat al dictador Francisco Franco, concedida pel consistori l'any 1949 La moció respon a una petició de l'associació Memòries de Menorca, entitat que ha dut a terme una recollida de signatures per demanar la retirada d'aquesta distinció

Per 198 vots a favor, 1 en contra i 40 abstencions, el Congrés dels Diputats aprova la proposició socialista que autoritza a retirar les despulles del dictador del Valle de los Caídos, en aplicació de la Llei de memòria històrica S’abstenen, per motius oposats, el Partido Popular i Esquerra Republicana de Catalunya, que ho considera un acte de cinisme Tanmateix, l’aprovació de la proposició no de llei no obliga que el Govern la compleixi

El Tribunal Superior de Justícia de Galícia dictamina en una sentència que els hereus de Francisco Franco han de retornar al domini públic el pazo de Meirás la Corunya, on el dictador tenia la residència d’estiu El Tribunal estableix que la propietat passà a Franco com a cap d’estat i no a títol personal, i que el suposat “regal” fou obtingut a través de coaccions i la inscripció en el registre de la propietat 1941 fou fraudulenta

Participà en la lluita per la independència i derrotà els reialistes a Talcahuano 1820 Es revoltà contra O'Higgins 1822, el qual obligà a dimitir, i es féu nomenar dictador 1823 promulgà una nova constitució 1823, suprimida un any després, i decretà la llibertat de premsa, l’abolició de l’esclavitud i la desamortització dels béns eclesiàstics Durant la guerra civil 1829-30 dirigí les forces liberals, derrotades a Lircay 1830 per les del general Joaquín Prieto

Fill del dictador Omar Torrijos Membre del Partit Democràtic Revolucionari, l’any 1999 n'esdevingué secretari general En les eleccions presidencials del 2004, obtingué una victòria important, que el menà a la presidència, des d’on impulsà uns plans de lluita contra la pobresa i l’atur Malgrat això, l’ampliació del canal i els programes per a lluitar contra la corrupció i el crim organitzat eren els problemes més importants heretats per la seva administració

Abdallà Hamduk, antic vicesecretari de la Comissió Econòmica de l’ONU a l’Àfrica, pren possessió com a primer ministre del primer govern amb participació civil del Sudan des del 1989 El nou govern és el resultat de l’acord entre civils i militars per a un govern de transició posterior a l’enderrocament del dictador Omar al-Bashir el mes d’abril Els enfrontaments subsegüents entre militars i l’oposició van causar prop d’un centenar de morts civils

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya