Resultats de la cerca
Es mostren 826 resultats
negacionisme
Sociologia
Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories i fenòmens del món natural que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
Inicialment aquest terme s’emprà per a referir-se a la posició de determinades persones anomenades negacionistes que negaven que l’ Holocaust hagués existit Posteriorment el terme s’ha aplicat a d’altres camps, com ara el canvi climàtic o la pandèmia de la COVID-19 del 2020 El negacionisme sovint recorre a contraarguments basats en conspiracions o conxorxes de grups poderosos interessats a difondre falsedats
mascarat | mascarada
Història
Lingüística i sociolingüística
Traïdor.
Nom despectiu, freqüent als segles XV i XVI Fou aplicat, durant el saqueig de Marsella del 1423 per part de Lluís d’Anjou, als marsellesos collaboracionistes, en la guerra contra Joan II, als desafectes a la generalitat que es dedicaven a difondre noves favorables a l’adversari, i sobretot, al segle XVI, als enemics de les Germanies de València, de Mallorca i del Principat
L’exèrcit reconquereix Palmira
L’exèrcit sirià anuncia la presa del control total de la ciutat de Palmira, que el 2015 va ser conquerida per l’Estat Islàmic i hi va instaurar un règim de terror, perpetrant nombroses execucions públiques que va difondre arreu del món D’altra banda, la destrucció del jaciment arqueològic sembla, segons les primeres estimacions, menys greu del que en un principi es creia
La Fundació Soros es trasllada de Budapest a Berlín
El president de la Fundació Soros anuncia el trasllat de l'organització de Budapest a Berlín a causa de les pressions del govern i del president Viktor Orbán, que l'acusa de promoure la immigració en massa La Fundació Soros, organització no governamental impulsada pel financer George Soros, té com a objectiu difondre la democràcia liberal als estats europeus sorgits de l’antic bloc soviètic
Escània
© Jens Rydén/imagebank.sweden.se
Divisió administrativa
Län i regió històrica del sud de Suècia que comprèn els läner de Kristianstad i Malmöhus.
Formà part del regne danès des dels seus orígens, i la seva capital, Lund, esdevingué ~1103 seu arquebisbal Per la seva riquesa cerealística i la seva estratègica situació fou tradicionalment cobejada pels suecs, però fins al tractat de Roskilde 1658 Suècia no n'aconseguí la incorporació, ratificada per les paus de Copenhaguen 1660 i Lund 1679 La Universitat de Lund, fundada el 1668, contribuí a difondre la cultura sueca a Escània
Institut Barcelona Esports
Esport general
Organisme municipal creat el 2005 per l’Ajuntament de Barcelona.
Amb seu a l’edifici principal de les piscines municipals Bernat Picornell és l’organisme encarregat de crear nous atractius turístics relacionats amb el món de l’esport a Barcelona i de reforçar-ne les estructures de comercialització Parallelament, es dedica a difondre l’activitat esportiva que té lloc a la ciutat, participa de la gestió de les installacions existents i treballa en la dotació de nous equipaments públics
Víctor Amat Giménez
Arxiu V. Amat
Altres esports de combat
Lluitador.
Pioner del kick-boxing a Catalunya, s’inicià en la pràctica de diverses arts marcials com el taekwondo, el karate o el full-contact Es proclamà campió d’Europa de kick-boxing americà 1992 Fou responsable de l’organització Pro-Kick 1993, la qual tenia per objectiu difondre aquesta disciplina esportiva Un cop retirat es dedicà a entrenar diversos lluitadors i a regentar el gimnàs Meguro de Barcelona
ciutadà | ciutadana
Història
Durant l’edat moderna, súbdit de l’estat.
En difondre's en aquesta època la idea de l’estat com una ciutat més gran, el mot ciutadà adquirí aquesta nova significació, bé que conservà parcialment el sentit de membre actiu de la societat Amb la Revolució Francesa, el mot s’associà a la idea de llibertat, i el ciutadà, com a cogestor de la voluntat collectiva, fou oposat al súbdit, subjecte passiu de les decisions de l’estat
Qüestions d’Art
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Barcelona, en principi trimestralment, des del 1967, promoguda pel grup d’Ars Sacra amb l’assessorament primer d’Evangelista Vilanova i, des del número 13, de Pere Busquets, que n’esdevingué director.
L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres
Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana
Entitat cultural catalana i independent, sorgida el 1978 de l’àmbit de Projecció Exterior del Congrés de Cultura Catalana.
Els seus objectius són fomentar l’organització de setmanes catalanes arreu del món, facilitar l’enllaç entre els casals i les entitats catalanes i catalanòfiles de l’exterior, propugnar l’ensenyament del català a les universitats estrangeres i en general difondre el coneixement de la història i de l’actualitat catalanes Atorga el premi Batista i Roca a les persones que s’han distingit en la difusió de la cultura catalana