Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
estany

Estany líquid
Jurii (CC BY 3.0)
Química
Element metàl·lic del grup IV A de la taula periòdica, molt dúctil i mal·leable, poc dur i poc resistent a la tracció, que presenta tres varietats al·lotròpiques enantiotròpiques.
Si hom el frega amb la mà se’n desprèn una lleugera olor Normalment actua amb valència +2 i +4, malgrat que també es pot presentar amb —4 Hom en coneix deu núclids naturals 112 0,9%, 114 0,6%, 115 0,4%, 116 14,1%, 117 7,5%, 118 24%, 119 8,6%, 120 33%, 122 4,8% i 124 6,1%, i onze núclids artificials 108, 111, 113, 117 m , 119 m , 121 i 121 m , 123, 125, 126 i 127 També ren el nom de júpiter , provinent del déu romà Júpiter Esmentat per Homer i emprat pels contemporanis de Plini per a recobrir els objectes de coure i de llautó, l’estany fou molt utilitzat durant l’edat mitjana, sobretot com a…
cavall

cavall
© Xevi Varela
Mastologia
Ramaderia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d’egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres.
Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…
calcària

El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…
Paul Verlaine

Paul Verlaine, retrat d’Eugene Carrière
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Música
Poeta francès.
Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…
,
titani
Química
Element metàl·lic de la primera sèrie de transició, de nombre atòmic 22 i símbol Ti, que pertany al grup IVb, de la taula periòdica.
Fou descobert l’any 1791 pel químic anglès William Gregor i aïllat en forma relativament pura per Lars Fredrik Nilson i Petterson l’any 1887 És el novè per ordre d’abundància dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 0,63% en pes D’altra banda, és abundant als estels del tipus M i a la Lluna Els seus minerals més importants són la ilmenita titanat de ferro, FeTiO 3 i el rútil diòxid de titani, TiO 2 El titani natural és constituït per una mescla de cinc isòtops estables, amb masses 46 7,93%, 47 7,28%, 48 73,96%, 49 5,51% i 50 5,34%, que determinen un pes atòmic…
manganès
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VII B de la taula periòdica, juntament amb el reni i el tecneci.
Fou aïllat per JG Gahn el 1774 De dotze isòtops radioactius coneguts, només n’hi ha un d’estable El manganès és de color gris amb reflexos vermellosos, i es presenta en tres varietats allotròpiques la forma α, cúbica, d’una densitat 7,44 i estable per sota de 742°C, la forma β, també cúbica i estable en l’interval 742-1 191°C, i la forma γ, tetragonal, del manganès electrolític, que és estable per sobre de 1190°C El manganès és molt difós a la natura, i és indispensable per a la vida els principals minerals són l’hausmannita Mn 3 O 4 , la pirolusita o manganesa MnO 2 , la braunita Mn 2 O 3 i…
blau de timol
Química
Indicador de neutralització que té una zona de viratge de pH 8 (groc) a pH 9,6 (blau), insoluble en aigua, soluble en alcohol i en àcids diluïts.
arrel

Tres tipus diferents d’arrel
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Òrgan de les plantes superiors, generalment axiforme, de simetria radiada, sempre privat de fulles, i proveït d’elements conductors, especialitzat en la fixació de la planta i en l’absorció d’aigua i de substàncies químiques que hi són dissoltes.
Generalment és subterrània arrel hipogea , bé que en alguns casos és aèria arrel epigea L’arrel es forma per creixença de la radícula de l’embrió de la llavor, i des del primer moment presenta geotropisme positiu i fototropisme negatiu L’arrel típica consta d’un eix de forma cilindrocònica i de creixença vertical, l' arrel principal, de desenvolupament preponderant, amb diverses ramificacions de creixement oblic, les arrels secundàries, que emeten ramificacions, les arrels terciàries, quaternàries, etc, denominades en general radicelles Però també en poden aparèixer més amunt del coll, el…
cobalt

Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…