Resultats de la cerca
Es mostren 1345 resultats
cornàcies
Botànica
Família d’umbel·liflores integrada per tretze gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, rarament herbàcies o sufruticoses, pròpies del regne holàrtic.
Presenten generalment fulles oposades, flors actinomorfes, hermafrodites, sovint tetràmeres i disposades en cimes el fruit és drupaci o bacciforme, sovint amb quatre llavors Algunes cornàcies donen una fusta molt apreciada, d’altres són conreades com a ornamentals el sanguinyol Cornus sanguinea és l’espècie més coneguda
epidermis
Anatomia animal
Capa exterior de la pell, situada damunt el derma, que cobreix tota la superfície de l’organisme.
És formada per teixit epitelial, amb cèllules disposades de forma estratificada La capa externa és de cèllules anucleades còrnies, i els estrats més profunds són de cèllules vives L’epidermis es renova constantment les cèllules còrnies s’eliminen i són substituïdes per nous elements de les capes més profundes
silene
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les cariofil·làcies, amb fulles enteres i oposades, amb flors pentàmeres, arranjades en cimes, i amb fruits en càpsula de dehiscència dental.
Comprèn unes 250 espècies pròpies del regne holàrtic La silene mosquera Smuscipula és anual, fa de 20 a 40 cm, és glabra i víscida i té fulles ovals o linears, flors vermelloses, disposades en dicasi, i càpsules oblongues Creix en costers secs i en boscs clars, a la regió mediterrània occidental
súber
Botànica
Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l’epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.
Les cèllules del súber, que moren aviat, són petites, tabulars, amb les parets cellulars impregnades de suberina, i disposades radialment i compactament El súber és molt impermeable a l’aigua i als gasos, constitueix un bon aïllant tèrmic i s’oposa a la penetració dels fongs i dels paràsits animals
doris
Malacologia
Nom donat a uns mol·luscs gastròpodes opistobranquis de l’ordre dels nudibranquis, de la família dels dorídids, que comprenen nombroses espècies.
Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat
centauri
Botànica
Gènere de plantes herbàcies generalment anuals, de la família de les gencianàcies, de tija prima tetràgona, fulles oposades, enteres, sèssils, ovades o linears.
Les flors gamopètales pentàmeres, de color de rosa o purpúries, més rarament, blanques o grogues, són disposades en cimes corimbiformes, i els fruits capsulars tenen dehiscència septicida viuen en prats i llocs humits, tant al litoral com a muntanya El C erythaea és una planta medicinal molt apreciada per les seves propietats tòniques i digestives
esterculiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les malvals integrada per unes 750 espècies pròpies de les regions tropicals.
Són plantes llenyoses o herbàcies de fulles alternes simples o digitades, de flors hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, disposades en inflorescències, i de fruits generalment esquizocàrpics Esterculiàcies més destacades Brachychiton sp braquíquiton Brachychiton populneum pica-pica Cola sp cola Firmiana simplex firmiana Sterculia sp estercúlia Tarrietia utilis niangó Theobroma caco cacau , cacauer Triplochiton sideroxylon samba
buxàcies
Botànica
Família de tricoccals integrada per cinc gèneres que apleguen un centenar d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts o petits arbres, pròpies de regions càlides i temperades.
Presenten fulles enteres, mancades d’estípules, amb flors petites, unisexuals, solitàries i disposades en inflorescències racemoses, i fruit en càpsula loculicida o en drupa Al gènere més important, Buxus , pertanyen el boix B sempervirens i el boix baleàric B balearica , que hom conrea com a ornamentals força buxàcies donen fusta de qualitat, molt apreciada pels ebenistes
caricàcies
Botànica
Família de parietals integrada per unes cinquanta espècies de plantes arbòries de tronc suculent pròpies de l’Amèrica tropical.
Presenten fulles grosses i palmades i flors unisexuals, actinomorfes i pentàmeres disposades en inflorescències axillars les masculines, amb una corolla llarga tubular i deu estams concrescents amb ella les femenines, més curtes, amb els estils lliures i l’ovari unilocular Els fruits són en baia Algunes caricàcies, com el papaier Carica papaya , són conreades pels seus fruits comestibles
dracena
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere que aplega unes 150 espècies d’arbusts o d’arbres xerofítics, de la família de les agavàcies, d’aspecte molt divers, generalment de tronc únic, simple o ramificat, baix o arborescent, que pot atènyer grans proporcions i longevitat.
Les fulles són lanceolades o ensiformes, disposades en plomall a l’extrem de les branques, les flors blanques, aplegades en panícula, i els fruits en baia Les espècies més destacades considerades a voltes integrants de la família de les liliàcies són Ddraco drago, Dfragans , Dumbraculifera i Dcinnasari , pròpies de països tropicals, i força apreciades com a plantes d’interior