Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
Trofoni
Mitologia
Personatge mitològic de la Beòcia.
Segons una tradició, era arquitecte i bastí importants edificis la casa d’Amfitrió a Tebes, un dels temples d’Apollo a Delfos, el tresor d’Augies a Èlide i el temple de Posidó a Mantinea A Levàdia tenia culte com a oracle diví
ritu
Cristianisme
Conjunt de formes litúrgiques pròpies d’una església, d’una regió, d’un orde religiós.
Solen rebre també el nom de famílies litúrgiques o simplement litúrgies litúrgia 2 El ritu romà és controlat directament per la Congregació del culte diví, hereva de la Congregació de Ritus, creada per Pius V 1587, però amb més llibertat d’adaptació i creació
Antíoc I
Història
Rei de Síria (280-261).
Fill de Seleuc I, fundador de la dinastia selèucida, es dedicà a consolidar el regne que havia heretat Fomentà el caràcter diví de la reialesa, i es féu anomenar Sòter Σωτἠρ, ‘Salvador’ El seu regnat mantingué i donà protagonisme al llegat babilònic, que transmeté als seus successors immediats
Francesc Jover
Cristianisme
Teòleg.
Es doctorà a París i fou professor de teologia a Lovaina Publicà a París un extens estudi sobre els concilis generals i sobre els decrets pontificis Sanctiones ecclesiasticae , 1555 i anotà l’exposició de Tomàs d’Aquino sobre el llibre de Job Divi Thomae Aquinatis longe difficillimum historia dilucidaque explicatio , 1557
sagramental
Cristianisme
Cadascuna de les accions, ritus, objectes, pregàries, etc, instituïts i aprovats eclesialment a imitació dels sagraments i que produeixen efectes espirituals per intercessió de l’Església.
Anomenats fins al s XIII sacramenta minora , el ritual els classifica en consagracions forma solemne que acompanya certs ritus i se serveix de la unció, benediccions constitutives que adscriuen una persona o cosa a l’àmbit sagrat i benediccions d’invocació amb les quals hom demana el favor diví sobre persones o coses
oració
Religió
Cristianisme
Tota fórmula litúrgica pronunciada pel sacerdot en nom de l’assemblea i que acaba amb una clàusula que reclama l’amén de tots.
A la missa, ultra la collecta anomenada simplement oració o oració del dia , perquè hom hi sol acabar les hores de l’ofici diví, hi ha la secreta i la postcomunió En temps penitencials hom hi afegia l' oració sobre el poble, que era una antiga benedicció de l’assemblea abans del comiat
pleroma
Filosofia
Cristianisme
Terme de la filosofia hel·lenística (‘plenitud’) que designa l’univers de les coses reals i espirituals, enfront del món de la irrealitat material.
Emprat per sant Pau per significar la plenitud de l’ésser diví i de l’ésser creat en el Crist gloriós, fou recollit pels gnòstics valentinians del s II, amb el significat de la totalitat de les virtualitats Eons de la segona divinitat, l’Unigènit, en ordre a la manifestació de Déu
vida contemplativa
Cristianisme
Estil de vida ordenat primordialment a la contemplació, propi d’algunes formes de la vida religiosa.
Generalment hom l’oposa a l’anomenada vida activa Tanmateix, tot i que la seva forma més típica és l’eremítica, revesteix també molt sovint unes altres formes, com són les de congregacions i ordes religiosos consagrats primordialment al culte diví, però exercint alhora certes activitats d’estudi, d’apostolat o de beneficiència
Amaterasu
Mitologia
Deessa del panteó xintoista japonès, el nom de la qual significa ‘la qui il lumina el cel’.
Personifica el sol i regeix l’àmbit del cel És considerada com l’origen diví del poble japonès, fundadora de l’estat i avantpassada directa de l’emperador El seu santuari principal és el temple d’Ise, on és conservat el mirall que deixà als seus descendents com a símbol d’ella mateixa