Resultats de la cerca

Aquesta fortalesa és una edificació quadrada semblant a la de Vilagelans abans de la remodelació del 1925 Fou el casal dels Gurb-Sarriera, senyors de Sant Hilari, i més tard dels Duocastella, que perduraren fins al segle XVII La domus es documenta a partir del 1180 i tingué una família de cavallers, els Montral, que es va refondre amb la dels castlans de Gurb el segle XIII Conserva alguns murs medievals que no sembla que siguin romànics

En narrativa breu ha publicat La coixinera Steppen 1983, premi El Brot, Quan van dir-m’ho, no m’ho creia 1985, premi Abril 1984, Ni una gota de sang xarnega 1986, premi Documenta 1985, Ni Espanya ni França, País Ita-lià 1987 i les novelles Tarda de reis tarda de crim 1984, Joc per a solitaris 1989 i La papallona misteriosa infantil, 1993 També ha guanyat el premi Arca de teatre, 1986, per Gaudeamus igitur

Aquesta església era situada en l’antic terme del castell de Segur, al lloc de Durban Les seves funcions no sobrepassaren les de sufragània de Santa Maria de Segur Depengué de la canònica de Santa Maria de l’Estany per donació del bisbe de Vic Les primeres notícies del terme del castell són de l’any 1075 En aquesta data, Ramon Guadall de Calders en el seu testament deixà al seu fill Guillem Ramon de Calders el castell de Segur entre altres El lloc de Durban es documenta per primera vegada l’any 1048, en una venda feta per un sacerdot anomenat Radulf a Adalbert, jutge, i a la seva…

Port fluvial en el Fulda, afluent del Weser Situada a l’W i al peu de la Wilhelmshöhe, fou un important centre de producció de material de guerra durant la Segona Guerra Mundial Reconstruïda després dels bombardeigs d’aquesta, és avui un modern centre ferroviari i nucli industrial Produeix màquines i vagons de tren, automòbils, productes tèxtils, instruments òptics i fibres artificials És un important centre cultural hom hi celebra quadriennalment la Documenta i un festival de música Té universitat

Als cingles que vigilen la confluència del Guart amb la Noguera Ribagorçana hi ha les Esplugues de Penavera, que sens dubte estigueren habitades d’antic El lloc de Peranera és documentat ja el 1045 En principi formava part del districte de Casserres, per la qual cosa va ésser adquirit pels comtes de Barcelona el 1067 El 1137 es documenta el castell de Penavera com a entitat independent, en un capbreu de les rendes del monestir de Santa Maria de Meià

S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Dirigida per José Luis Brea, el primer número aparegué al maig del 1995, centrat en l’obra de Pepe Espaliú i la problemàtica de la desconstrucció en les arts espacials Els números següents han estat dedicats a l’obra de Jordi Colomer i la relació entre arts visuals i música, la Documenta X, Queer art i artistes bascs, l’obra de Pep Agut i la relació entre art i política, la imatge en relació amb el moviment i amb la tècnica i l’obra de José Maldonado

És l’actual capella particular dels senyors del castell de la Ràpita, del qual tenim referències des del 1105 Fou a l’edat mitjana la parròquia del terme del castell de la Ràpita Tot i que no es documenta fins al segle XIV, el seu origen ha de ser anterior El 1391 el capellà de la Ràpita contribuí amb 13 sous i 7 diners a la dècima de la diòcesi d’Urgell L’església actual és un edifici de tradició romànica, molt reformat al segle XVIII

Torre de defensa del petit nucli de Sant Pesselaç, situat en un extrem del municipi de Calonge, al seu límit amb la Molsosa L’existència d’una fortalesa al lloc d’Arç es documenta al segle XI L’any 1040 el bisbe d’Urgell cedí a Sant Vicenç de Cardona, com a dotació de l’esmentada canònica i entre altres possessions, la vila i la torre d’Arç Per notícies més tardanes hom constata que el lloc d’Arç pertanyia al domini dels vescomtes de Cardona