Resultats de la cerca

Realitzà estudis de cant amb J O’Neill al Conservatori de Nova Anglaterra, a Boston, i els prosseguí a Milà i a París La seva carrera com a solista començà el 1879 a Milà amb el paper de Violetta en La Traviata Dos anys després fou contractada per a anar a cantar a Sant Petersburg, on afegí al seu repertori el paper de Margarida Faust i el d’Ofèlia Hamlet Mantingué una íntima amistat amb Cosima Liszt, esposa de R Wagner, la qual influí de forma decisiva en la formació futura de la cantant Tot i que no posseïa una veu excepcional, aconseguí dotar-la de força densitat i dramatisme i sabé…

El 1782 entrà en la companyia teatral de Pasquale Bondini marit de la seva germana, amb la qual cantà en diverses ciutats d’Europa En aquest període rebé moltes crítiques negatives per les seves actuacions, però això no impedí que el 1787 interpretés el paper de Donna Anna en el Don Giovanni de WA Mozart, paper que l’autor havia escrit expressament per a ella Durant els anys següents actuà als principals teatres italians, fins que el 1795 entrà en la companyia de G Astaritta, establerta a Sant Petersburg, de la qual fou la cantant principal En aquesta ciutat foren molt aclamades…

Inicià la seva formació musical mentre realitzava estudis de dret a Graz, formació que completà a Leipzig amb S Jadassohn i C Reinecke Des del 1884 treballà en diversos teatres alemanys com a director L’any 1888 s’installà a Praga, on feu de director d’una banda militar L’any 1894 EM von Reznicek estrenà la seva òpera Donna Diana , que es convertí en el seu èxit més important molt especialment l’obertura L’any 1896 esdevingué mestre de capella de la cort a Weimar, i posteriorment ho fou a Mannheim Des del 1902 dirigí concerts a Berlín, i més tard fou professor en un conservatori…

Fundador a Milà, juntament amb Alberto Lattuada, de la Cineteca Italiana 1937, durant la postguerra fou crític de cinema en diverses publicacions El 1946 debutà amb el documental Bambini in città , i el 1948 rodà el primer film de ficció Proibito rubare , i posteriorment obtingué un gran èxit amb Pane, amore e fantasia 1953 i Pane, amore e gelosia 1954 Amb Tutti a casa 1960 adoptà un caràcter més personal, dins el qual seguiren La ragazza di Bube 1963, Infanzia, vocazione e prime esperienze di Giacomo Casanova, veneziano 1969, Lo scopone scientifico 1972, Delitto d’amore 1973, La donna…

Estudià al Neues Konservatorium de la seva ciutat natal, i debutà el 1929 com a Sieglinde La valquíria a Chemnitz, al costat de la seva germana El 1932 passà a formar part de la companyia del Teatre Alemany de Praga, i el 1936 debutà a l’Òpera de Viena, de la qual acabà formant part, especialitzada en el repertori operístic de R Wagner i R Strauss El 1936 fou Donna Elvira Don Giovanni a Salzburg, i dos anys més tard debutà al Covent Garden de Londres en el paper de la primera dama La flauta màgica i Chrysothemis Electra Hi tornà el 1947 i el 1955 El 1946 estrenà a Zuric…

Una de les sopranos més apreciades del Classicisme i del primer Romanticisme, fou admirada per J Haydn, que elogià la seva veu Estudià a Viena, on tingué com a mestre A Salieri, entre d’altres Debutà el 1803 amb una òpera escrita per FX Süssmayr, Der Spiegel von Arkadien El nom de Milder-Hauptmann està vinculat amb l’òpera de L van Beethoven Fidelio , de la qual el 1805 interpretà el paper de Leonora Fou ella mateixa qui, posteriorment, per tal de fer l’obra més cantable, convencé Beethoven perquè hi introduís diversos canvis, els quals foren incorporats a la nova versió que el compositor en…

Obtingué el títol el 1859 a l’Escola Superior de Diplomàtica Madrid, i guanyà una plaça al cos d’arxivers i bibliotecaris de l’Estat Fou destinat a l’arxiu d’Alcalá de Henares i, poc després, a l’Arxiu Històric Nacional, del qual fou director Allí desenvolupà una gran tasca, i aconseguí que els fons dels arxius de corporacions i ministeris passessin de 3 000 a 159 000 lligalls 1897 Durant força anys fou director de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos i collaborà en el Boletín de la Real Academia de la Historia, de la qual fou acadèmic numerari Entre les seves publicacions destaquen…

Anomenada el rossinyol de Suècia, estudià a l’Escola Reial d’Òpera d’Estocolm i el 1838 debutà com a Agathe a Der Freischütz 'El caçador furtiu' Després d’interpretar durant dos anys els papers de soprano més difícils, com ara el de Robert le diable , Donna Anna de Don Giovanni o Lucia di Lammermoor , la seva veu començà a mostrar signes de cansament El 1841 anà a París, on el tenor Manuel García, després d’aconsellarli un període de repòs, li corregí alguns aspectes tècnics Recuperada totalment el 1842, aparegué en el paper de Vielka Feldlager in Schlesien que G Meyerbeer…

Arribà a Londres el 1702 acompanyada del compositor Jakob Greber i de la seva germana, Maria Gallia, també cantant Des del 1708 fins al 1714 cantà regularment en la companyia d’òpera del Queen’s Theatre, interpretant obres de H Purcell, GB Bononcini i A Scarlatti La primera òpera que interpretà a Londres, segons la documentació conservada, fou Camilla 1706, de NF Haym, substituint la prima donna Catherine Tofts El 1707 cantà en el pasticcio de JCh Pepusch Thomyris i fins el 1714 actuà en gairebé totes les òperes produïdes a Londres, molt sovint interpretant papers masculins El…

Graduat en física el 1947 pel Columbia College i doctorat en física nuclear el 1952 per la Universitat de Cornell, del 1942 al 1945 treballà al Columbia Radiation Laboratory, durant el servei militar El 1952 s’incorporà als laboratoris Bell, on desenvolupà la major part de la seva carrera científica fins el 1991 Investigà sobre microones, òptica no lineal i trampes de làser Amb el seu equip fou el primer a observar generació harmònica d’ones làser contínues, amplificació paramètrica d’ones contínues i l’efecte fotorefractiu La seva aportació principal és el descobriment d’un sistema de…