Resultats de la cerca
Es mostren 480 resultats
Blanca Maria Visconti
Història
Duquessa de Milà.
Filla illegítima de Felip Maria Visconti, duc de Milà, i d’Agnese del Maino Rebé en dot Cremona i Pontremoli en casar-se 1441 amb el condottiere Francesco Sforza Coadjuvà als esforços del seu marit per tal d’aconseguir la successió, obtinguda el 1450, de Felip Maria Visconti Mort Francesc Sforza 1466, es féu càrrec del govern en nom de llur fill Galeazzo Maria
Santa Coloma de Montmagastre (Peralta i Calassanç)
Art romànic
L’església de Santa in Mamecastri fou lliurada l’any 1103 pel bisbe Ponç de Roda al monestir de Santa Maria d’Alaó com a dot de l’església de Bartomeu de Calassanç, juntament amb els drets que tenia o que pogués tenir a les esglésies de Montmagastre A l’indret on s’assentava s’ha conservat una ermita dedicada a les santes Justa i Rufina
pubill
Dret civil català
Fill no instituït hereu, quan es casava amb una pubilla.
En certes comarques de la Catalunya Vella el pubill solia aportar un dot a favor de la seva muller o aixovar, que generalment consistia en diners que el pubill acostumava a rebre dels seus pares quan es casava, o, si ja havien mort aquests, de l’hereu A voltes, el pubill rebia de la seva muller una retribució pel seu treball a casa de la pubilla, que era anomenat soldada
Berenguer de Bellvís
Cristianisme
Bisbe de Vic (1298-1301).
Essent sagristà capitular de Vic fou tramès 1291 a cobrar el dot de la infanta Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra, i per a acompanyar-la a Catalunya, on havia de casar-se amb Alfons II Nomenat bisbe de Vic, convocà capítol el 1299, en el qual hom determinà que el presbiterat fos condició per a obtenir canongies presbiterals Féu una compilació de les constitucions sinodals de la diòcesi
Felip Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced
Història
Baró de Castre, de Peralta i de Tramaced (Felip V de Castre), conseller i camarlenc del rei Alfons el Magnànim.
Fill de Pere Galceran de Castre-Pinós Es casà amb Magdalena d’Anglesola, que li aportà la castlania de Cervera i la senyoria de Miralcamp en dot Figurà entre els garants de les treves de Maján amb Castella 1430 El 1460 fou un dels pocs nobles amb possessions a Aragó que s’uniren als catalans per exigir l’alliberament del príncep de Viana, empresonat pel seu pare el rei Joan II
La condició de les dones
Dones vora el pont de Martorell, MRSánchez, sd MP / RM L’edat moderna va ser una època de regressió quant a la condició de les dones Continuaren en vigor les tradicions d’origen medieval que les mantenien en posicions d’inferioritat, però sense conservar els beneficis que llavors gaudien en l’àmbit jurídic, laboral, etc Durant la segona meitat del segle XVIII les transformacions polítiques i socials derivades de la Illustració els obriren tímidament algunes portes, però en realitat la vida de les dones catalanes canvià poc, i continuà perpetuant-se una situació de forta subordinació respecte…
Jakov Protazanov
Cinematografia
Cineasta rus.
Des del 1911 es dedicà a la cinematografia i fou un dels realitzadors més importants de l’etapa prerevolucionària Director polifacètic, però, es destacà en la comèdia i els films d’aventures De les seves nombroses pellícules cal destacar Vojna i mir ‘Guerra i pau’, 1915, Pikovaja dama ‘La dama de piques’, 1916, Otec Sergej ‘El pare Sergi’, 1918, Aelita 1924, Prazdnik Svjatogo Jorgena ‘La festa de Sant Jordi’, 1930 i Bespridannica ‘Sense dot’, 1936
Maria Roderic de Vivar
Història
Comtessa de Barcelona.
Filla petita del Cid i primera muller de Ramon Berenguer III de Barcelona , amb el qual es casà, vers el 1098 El comte degué cercar en aquest matrimoni un nou camí per al triomf de les seves ambicions ponentines Tingué una filla, Ximena , que fou casada amb el comte Bernat III de Besalú 1107 i a la qual fou concedit en dot el comtat d’Osona, i després amb Roger III de Foix
Guillem IV de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i de Carcí (~950-~1037), fill i successor de Ramon III i de Garsenda de Narbona.
Vers el 975 es casà amb Arsenda d’Anjou, i vers el 990 amb Emma de Provença, que li aportà en dot el marquesat de Provença amb els comtats de Forcalquier i Aurenja Amb Ramon III de Roergue féu un tractat de repartiment pel qual es reservà, entre altres coses, una part del comtat de Nemze Nimes, que des de llavors fou anomenat comtat de Sant Gèli, perquè encloïa l’abadia d’aquest nom
Andregot I d’Aragó
Història
Comtessa d’Aragó (922-925) i reina de Pamplona.
Filla del comte d’Aragó Galí III, aportà en dot el comtat d’Aragó al rei de Pamplona Garcia III i transmeté els seus drets al seu fill Sanç Garcés II El matrimoni fou dissolt, però reconeguda la legitimitat de la descendència Aragó restà vinculat a Navarra fins que el testament del besnet d’Andregot, Sanç III de Pamplona mort el 1035, li restiuí la independència, i el convertí en regne per al seu fill Ramir