Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
menispermàcies
Botànica
Família de magnolials amb unes 400 espècies de països càlids, la majoria de les quals són lianes dioiques, de fulles simples alternes, de flors cícliques, actinomorfes i trímeres i de fruits en drupa.
A aquesta família pertany la croca de llevant
boswèl·lia
Botànica
Gènere d’arbres, de la família de les burseràcies, de fulles imparipinnades i tiges riques en canals secretors, flors blanquinoses i fruits en drupa, originari de l’Àsia sud-occidental, Somàlia i Etiòpia.
Comprèn diverses espècies interessants per les oleoresines que segreguen en ferir-ne l’escorça La més coneguda, B carteri , produeix un làtex que en assecar-se en forma de llàgrima constitueix l’encens B frereana , de Somàlia, produeix l’elemí africà, de qualitat inferior a la del veritable o de Manila B papyrifera , d’Abissínia, dóna una substància molt semblant a l’encens B serrata , que es fa a l’Índia, és l’única espècie no conífera que produeix trementina i colofònia
juglandàcies
Botànica
Família de juglandals integrada per arbres monoics de fulles pinnaticompostes disposades helicoïdalment, de flors masculines reunides en aments i flors femenines epígines, solitàries o en espigues, i de fruits en drupa o en nou.
Consta de vuit gèneres, propis sobretot de les zones temperades boreals
La llavor i el fruit
La llavor Llegum i granes de la fesolera o mongetera Phaseolus vulgaris El fruit s’obre, en estat madur, per tal d’alliberar les llavors els fesols o mongetes pròpiament dites adherides als marges de la tavella El llegum immadur la mongeta tendra o bajoca es menja sencer, però en estat madur les valves esdevenen seques i incomestibles Jordi Vidal El primordi seminal fecundat, transformat i madur, que se separa de la planta mare, rep el nom de llavor o sement o , encara, de grana És format per un embrió, per teixit nutrici i per una coberta, la testa o episperma L’embrió és una planteta en…
oliva
Branca d’olivera amb olives
© Danijelm | Dreamstime.com
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’olivera, monosperm, més o menys rodonenc, de color i dimensions molt diversos, emprat com a aliment, bé per a ésser menjat sencer, bé com a primera matèria de l’oli.
La recollecció de les olives és feta des de l’octubre fins al gener, segons el clima i les condicions del terreny de cada comarca, i hom la comença recollint de terra les olives que han caigut naturalment de l’arbre i després són collides les de l’arbre, bé fent-les caure a cops de batolla, manualment o mecànicament hom en diu batre o espolsar olives , bé collint-les amb la mà hom en diu munyir o eixonar olives Les olives destinades a ésser menjades senceres són posades a confitar amb diversos ingredients Les varietats d’oliva reben noms diferents segons les comarques i, sovint, amb el…
piperals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies, compost per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles simples, de flors petites, unisexuals o bisexuals, reunides en inflorescències denses, de tipus racemós o cimós, i de fruits en baia o en drupa.
És un ordre quasi exclusiu de les regions càlides, que comprèn la família de les piperàcies i unes poques altres petites famílies
rizoforàcies
Botànica
Família de mirtals constituïda per plantes arbòries o arbustives, típicament amb arrels fúlcries i amb arrels respiratòries, de fulles simples generalment oposades, de flors regulars hermafrodites i de fruits en baia, en drupa o en aqueni.
Comprèn prop de 100 espècies, moltes de les quals, com el mangle roig Rhizophora mangle , són característiques del manglar
estiracàcies
Botànica
Família de l’ordre de les diospirals composta d’arbres i arbusts de fulles alternes, enteres o dentades, de flors regulars, tetràmeres o pentàmeres, en raïms, en fascicles o rarament solitàries, i de fruits en baia, drupa o càpsula.
És una família típicament tropical el representant més característic de la qual és l’estírax Styrax sp
potamogèton
Botànica
Gènere d’herbes perennes, aquàtiques, submergides o flotants, de la família de les potamogetonàcies, de fulles simples, sovint en forma de cintes, amb lígules estipulars, de flors regulars, tetràmeres, hermafrodites, anemòfiles, reunides en espigues terminals, i de fruits en drupa.
Comprèn prop de 100 espècies dulciaqüícoles, algunes de les quals són cosmopolites
ullastre
Ullastre
Antoni Salvà (CC BY-SA 4.0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les oleàcies, d’1 a 6 m d’alt, de branques espinescents i anguloses, de fulles perennes, lanceolades, oposades i coriàcies, de flors blanques, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en drupa.
L’ullastre var sylvestris és la planta silvestre de l’olivera var europaea Habita als sòls secs de les terres mediterrànies meridionals