Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
connectància
Ecologia
Propietat emergent d’un ecosistema que mesura la proporció del total d’interaccions interespecífiques teòricament possibles que es donen realment.
La connectància és una mesura d’estructura que depèn de la quantitat d’interaccions entre espècies Relacions interespecífiques, com per exemple les de mutualisme, incrementen la connectància En un ecosistema, quan les interaccions són dèbils, aquestes són més nombroses, afecten més espècies i la connectància és alta En ecosistemes amb interaccions fortes, on les espècies actuen vigorosament però sobre un nombre petit d’altres espècies, les interaccions són menys nombroses i la connectància és baixa
Josep Peñuelas i Reixach

Josep Peñuelas i Reixach, premi Ramon Margalef (2016)
Arxiu J. Peñuelas
Ecologia
Ecòleg.
Llicenciat en biologia i farmàcia i doctor en ecologia És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF Fou professor titular numerari d’ecologia al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona des el 1990 en excedència voluntària Dirigeix la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB Membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans 2014 per la Secció de Ciències Biològiques, ha estat president de la Institució Catalana d’Història Natural ICHN 2004-08 i conseller del Consell Assessor per…
Steven Carpenter
Ecòleg nord-americà.
Graduat per l’Amherst College de Massachusetts 1974, obtingué el màster en ciències el 1976 i el doctorat el 1979 per la Universitat de Wisconsin-Madison Professor assistent i més tard associat a la Universitat de Notre Dame Indiana del 1979 al 1989 Aquest any s’incorporà a la Universitat de Wisconsin-Madison, on ha desenvolupat la carrera científica i acadèmica com a professor al centre de limnologia , del qual fou nomenat director el 2009 Des del 2017 és professor emèrit El seu camp de recerca són els ecosistemes lacustres, dels quals ha estudiat les cascades tròfiques i els…
Pla d’Acció de la Mediterrània
Programa orientat a la conservació mediambiental adoptat el 1975 per setze estats mediterranis i la UE, sota els auspicis del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).
El seu marc legal comprèn la Declaració de Barcelona, adoptada el 1976 i revisada el 1995, i sis protocols específics per a garantir-ne l’aplicació Té com a objectiu la protecció i millora del medi ambient i el desenvolupament de la regió mediterrània, basats en els principis de la sostenibilitat Tracta aspectes com la gestió de les zones costaneres, la prevenció i el control de la contaminació, la protecció dels ecosistemes i la preservació de la biodiversitat Per ajudar a desenvolupar el seu programa, es crearen els Centres d’Activitat Regional CAR
biosfera subterrània
Biologia
Conjunt de microorganismes que viuen a molts centenars de metres sota la superfície terrestre.
Molts dels microorganismes que formen la biosfera subterrània, bàsicament bacteris, són anaeròbics, s’alimenten d’hidrogen i suporten grans pressions Aquesta biosfera subterrània no depèn de la fotosíntesi, com la resta d’ecosistemes de la Terra Malgrat que els més estudiats s’obtingueren de roques situades a 500 m sota la superfície terrestre, se n'han trobat fins a fondàries de 2 800 m, en una extensa formació basàltica situada als estats de Washington i Oregon, a l’W dels Estats Units, i en formacions granítiques de Suècia
Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil
Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris “Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals Pel que fa als problemes…
gas hivernacle
Ecologia
Cadascun dels gasos responsables de l’efecte hivernacle.
Per a conèixer la circulació dels gasos responsables de l’efecte hivernacle quan s’alliberen a l’atmosfera cal saber quines en són les concentracions atmosfèriques Aquestes concentracions no han deixat d’augmentar els últims anys i, en conseqüència, també s’ha incrementat el nombre d’estudis dels seus efectes sobre els ecosistemes Un d’aquests estudis relaciona l’augment d’un dels gasos hivernacle més importants, el diòxid de carboni, amb l’alentiment dels processos cíclics d’herbivorisme i descomposició de la matèria, coneguts també pel fet que són constantment representats en…
Harold A. Mooney

Harold A. Mooney
©
Ecologia
Ecòleg nord-americà.
Doctor per la Universitat de Duke 1960 i professor titular de biologia ambiental a la Universitat de Stanford, a Califòrnia Ha centrat el conjunt de les seves investigacions en l’anàlisi i avaluació de la degradació de molts dels ecosistemes, en el canvi climàtic i en els fenòmens mediambientals capaços d’esdevenir canvis en l’àmbit global Considerat un pioner de l’ecologia fisiològica vegetal, ha publicat nombrosos llibres i articles de la seva especialitat, molts dels quals destinats a conscienciar i implicar la societat pel que fa al medi ambient El 2007 fou guardonat amb el…
índex foliar
Ecologia
Suma de l’àrea foliar de tots els vegetals que habiten en una àrea determinada.
S'expresa en m 2 de fulles per m 2 de sòl L’índex foliar és característic de cada ecosistema i està estretament relacionat amb el balanç local entre precipitació i evapotranspiració Els valors més alts d’índex foliar es donen als ecosistemes de les selves tropicals i als boscos de coníferes de la costa pacífica de l’Amèrica del Nord, amb valors de 17 m 2 de fulles per m 2 de sòl i 20 m 2 de fulles per m 2 de sòl, respectivament Als alzinars mediterranis de les muntanyes de Prades s’han calculat valors d’índex foliar entre 4,6 i 6,0
cohort
Ecologia
Conjunt d’individus d’una població nascuts o reclutats en el mateix interval de temps, i per tant d’edat similar.
El terme té aplicació, sobretot, en l’estudi dels ecosistemes forestals En aquest cas, l’interval de temps que es considera per definir una cohort pot variar des d’uns pocs anys fins a unes quantes dècades, depenent del temps necessari perquè els arbres s’estableixin i es tanqui la volta Quan la volta està tancada, l’entrada de nous individus queda exclosa Generalment, després que una pertorbació hagi destruït totalment el bosc, els nous plançons que neixen tenen tots la mateixa edat En aquest i altres casos en què tots els individus de la població tenen una edat semblant es…