Mikhail I. Budiko: solidaritats ecològiques de doble fil

Cimatòleg i ecòleg de reputació internacional, Budiko s’ha interessat, com Hutchinson, pels grans cicles d’energia i de nutrients que solidaritzen els ecosistemes els uns amb els altres. Evoca aquí fins a quin punt la cohesió de la biosfera que resulta de l’existència d’aquests cicles és, tanmateix, un factor de fragilització dels equilibris planetaris.

“Una proporció aclaparadora de les recerques ecològiques està consagrada a problemes locals, és a dir, a l’estudi de la interacció entre els organismes i el medi en el si d’ecosistemes regionals. Pel que fa als problemes globals de l’ecologia que fan referència a la biosfera en el seu conjunt o a parts importants d’aquesta, han estat analitzats per un nombre relativament reduït d’especialistes.

Aquests darrers anys s’ha constatat que l’activitat econòmica dels humans influïa sobre processos naturals de gran abast, cosa que ha desvetllat un interès creixent pels problemes ecològics globals. Encara que les condicions naturals sobre una part important del planeta hagin anat canviant de fa molt temps per efecte d’influències antropogèniques, fins a un passat recent aquests canvis no constituïen, en el fons, més que una suma de modificacions locals, que s’estenia gradualment per vastes conseqüència de l’extensió de l’esfera d’activitat econòmica dels humans. Així, per exemple, la destrucció dels boscos en un continent no influïa sobre l’estat dels d’altres continents, la construcció de preses a tal o tal riu no afectava el cabal d’altres rius sense relació amb els primers, etc.

Però la situació és tota una altra des del moment que els humans comencen a actuar sobre els processos naturals globals; en aquest cas, l’acció exercida sobre el medi d’una regió pot modificar les condicions naturals en altres regions molt allunyades.”

Global’naja ekologija” (‘Ecologia global’, 1977). Reproduït a partir d’“Écologie globale” d’Editions du Progrès, Moscou (1980)

Traducció: Xavier Pàmies