Resultats de la cerca
Es mostren 1569 resultats
Pierre Attaignant
Música
Impressor i editor de música francès.
Reconegut com un dels primers editors de música de França, arribà a París el 1514 essent només un comerciant de llibres La seva carrera com a editor començà amb la publicació dels llibres litúrgics del Capítol de Noyon Tot i que generalment s’afirma que l’any 1525 l’editor i fabricant de caràcters Pierre Haultin li cedí els seus caràcters tipogràfics, no hi ha res que permeti confirmar aquesta dada, ja que només es té constància que el 1547 Haultin subministrà caràcters tipogràfics a Nicolas Du Chemin La primera edició coneguda d’Attaignant 1527 són les Chansons…
Angelo Rizzoli
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor i industrial italià.
El 1929 fundà, a Milà, l’editorial homònima i introduí a Itàlia les revistes illustrades, deu en total, amb més de 18 milions d’exemplars, entre les quals hi ha Oggi , L’Europeo , Calcio Illustrato , Annabella , etc Editor de les famoses colleccions “I grandi narratori”, “Biblioteca universale” BUR i “Biblioteca d’Arte”, a partir del 1934 es dedicà a la producció cinematogràfica La dolce vita, Otto e mezzo , etc i a la promoció turística de l’illa d’Ischia Nàpols
Luis Gasca Burges
Cinematografia
Crític, publicista i editor.
Es doctorà en dret a la Universitat de Saragossa Formà part de diverses associacions espanyoles i estrangeres de cinema, còmics i arts visuals Creà i dirigí a Sant Sebastià el Centro de Expresión Gráfica dins els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipuzkoa EUTG, i com a editor fundà Cuto , el primer fanzín espanyol Amb les firmes Buru Lan, SA de Ediciones i Editorial Sadko edità un seguit de colleccions de fascicles de cinema i còmics Després fundà l’Editorial Pala premi Yellow Kid 1974 del Saló Internacional de Còmics de Lucca al millor editor estranger de…
Josep Maria Mas i Solench
Disseny i arts gràfiques
Edició
Jurista, editor i escriptor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exercí l’advocacia en aquesta ciutat, ocupació que compaginà amb l’activitat editorial en empreses del sector com ara Labor , Planeta i Montaner i Simon A més d’editor, fou autor d’una trentena de llibres, sobretot de dret català, com ara El dret civil dels catalans 1985, Mil anys de dret a Catalunya 1990, El Tribunal de Cassació de Catalunya 1987, Legislació civil del Parlament de Catalunya 1993 i Dret Forestal a Catalunya 1994, així com manuals sobre els Jutjats de Pau a Catalunya 1988-91 Publicà també Documents Jurídics de…
Xavier Folch i Recasens
Disseny i arts gràfiques
Edició
Política
Editor i polític.
Llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat de Barcelona, inicià el 1968 la seva trajectòria com a editor a Edicions Ariel , i el 1976 fou cofundador de l’editorial Crítica, especialitzada en ciències socials L’any 1983 fundà Empúries , que l’any 1996 fou integrada, mantenint el segell, al Grup 62 , del qual l’any següent fou nomenat director literari i, de 2007 a 2013, membre del consell editorial Militant del PSUC , fou un actiu militant antifranquista, sobretot en el camp cultural Diputat al Parlament de Catalunya en la primera legislatura 1980-84, aquest any …
Ramon Pinyol i Balasch

Ramon Pinyol i Balasch
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura
Poeta i editor.
Llicenciat en filologia clàssica Signa com a Ramon P Balasch Ha publicat els reculls poètics Remor de rems 1972, premi Amadeu Oller, Aigües d’enlloc 1973, premi Recull i Rovell de mala plata 1973 La poesia de Pinyol intenta reconciliar formalisme i modernitat Fou cofundador i editor de Llibres del Mall , que feu una tasca capdavantera i decisiva en la renovació poètica dels anys setanta Amb Occit enyor 1975, guanyà el premi Carles Riba el 1974 En collaboració amb el pintor JP Viladecans publicà Alicates 1978, premi de la Crítica Secretari de Salvador Espriu, ha editat i…
,
Josep Batalla i Costa
Literatura catalana
Humanista i editor.
Professor de filosofia a l’ensenyament secundari des del 1979 i catedràtic des del 1993, va ampliar estudis a França i a Alemanya, on el 1974 obtingué el Magister Artium a la universitat de Munic Amb un coneixement profund de la filosofia occidental, des dels autors clàssics fins a Einstein, s’ha especialitzat en autors medievals, neoplatònics i en els mestres de l’escolàstica És el traductor d’Agustí d’Hipona 1991 i d’Aristòtil 1995 i 1999 per a la Fundació Bernat Metge Anteriorment havia versionat i editat l’obra del mestre Eckhart 1983, Dionís Areopagita, sant Anselm 1988 i sant Tomàs d’…
Francesc Guardans i Cambó
Entitats culturals i cíviques
Advocat i editor.
Net de Francesc Cambó , es llicencià en dret per la Universitat Complutense de Madrid, i féu cursos de postgrau en econòmiques a la Universitat de Columbia Nova York Vicepresident executiu de l’Institut Cambó de Barcelona, editor de la collecció de clàssics de la Fundació Bernat Metge i assessor de Libros de Vanguardia, ha estat vicepresident segon de The Chase Manhattan Bank 1981-1985, conseller delegat del Grupo Anaya 1992-1996 i director regional d’Àsia-Pacífic de l’editorial neerlandesa Wolters Kluwer, a Sydney 1996-2000 L’octubre de 2009 substituí Xavier Bru de Sala a la…
Sebastià Auger i Duró
Disseny i arts gràfiques
Edició
Empresari i editor.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a advocat i en diversos negocis immobiliaris Membre de l’Opus Dei, organització que abandonà l’any 1973, fou delegat d’Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona 1970-74 Des del 1966 assumí les tasques d’editor del Grup Mundo, que controlava diverses publicacions obertes als sectors progressistes i antifranquistes de Barcelona els anys setanta, com el setmanari “Mundo” i els diaris d’informació general “Tele-exprés”, “Catalunya Exprés” i “Mundo Diario” També formaven part del grup el diari esportiu “4/2/4”, l’editorial…
Salvador Bonavia i Panyella
Disseny i arts gràfiques
Edició
Teatre
Comediògraf i editor.
Seguint la tradició del seu pare Salvador Bonavia i Flores , es dedicà al teatre popular, tant en la faceta d’autor com en la d’editor Dirigí “ L’Escena Catalana ” des del 1925 fins a la desaparició de la collecció durant la guerra civil Com a autor cal destacar-ne dues comèdies que tingueren un èxit notable La puntaire 1927 i, especialment, Maria Cistellera 1936, que ja a l’època va ser considerada un plagi de la novella Felip Derblay de Georges Ohnet També feu alguna incursió en el drama social amb La presó de les dones 1936 Així mateix, i signant amb el pseudònim Jordi Canigó…
,