Resultats de la cerca

Fou utilitzat en els amonedaments més primitus segle VI aC de l’Àsia Menor

Fabricà també carbonat de potassi   i ferrosilici La central elèctrica estigué ubicada a Sástago i Menuza i la fàbrica de productes químics a la Zaida, poblacions totes elles de la província de Saragossa En la dècada dels noranta la part química passà a pertànyer al grup Cros, i la part elèctrica fou adquirida per FECSA, que el 1996 s’integrà a Endesa

El seu símbol és eV El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10 - 1 9 J És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt 1MeV = 10 6 eV i el gigaelectronvolt 1GeV = 10 9 eV

De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’emissió β és continu, amb…

També poden acostar o separar conductors miniatura, cosa que s’utilitza per a fer capacitats variables o micromotors lineals

És definit per μ Β = ħ ｜ e ｜ ｜/ 2 m e c , essent ħ la constant de Planck dividida per 2π, ｜ e ｜ el valor absolut de la càrrega elèctrica de l’electró, m e la massa en repòs de l’electró i c la velocitat de la llum El seu valor és 0,578 837 85 95 × 10 -14 MeV G -1 o bé 9,274078 36 × 10 -24 J T -1 El moment magnètic intrínsec de l’electró és μ = -g e μ Β S / ħ, essent g e el factor giromagnètic de l’electró i S el spin en conseqüència, en un estat de spin ħ / 2, el moment magnètic de l’electró és - g e / 2 en unitats de…

Com que la massa dels mesons és unes dues-centes vegades més gran que la de l’electró, el radi de Bohr de l’òrbita mesònica és unes dues-centes vegades més petit que el de l’electró, i sovint penetra a l’interior del nucli

Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’…

Si ocupa un estat de la banda de conducció, hom parla d' electró de conducció , mentre que si l’ocupa a la banda de valència, hom parla de forat En casos en què hi ha una banda d’impureses, l’electró pot saltar d’un estat a un altre d’aquesta banda i comportar-se com un portador de la banda d’impureses efecte hopping