Resultats de la cerca
Es mostren 247 resultats
electre
Mineralogia i petrografia
Or natiu quan conté un percentatge d’argent igual o superior a un 20%.
Fou utilitzat en els amonedaments més primitus segle VI aC de l’Àsia Menor
electronvolt
Física
Unitat d’energia que adquireix una càrrega elemental (electró) en traslladar-se entre dos punts amb diferència de potencial d’un volt.
El seu símbol és eV El seu valor és 1eV = 1,60219 × 10 - 1 9 J És utilitzat normalment en física atòmica i nuclear, com també els seus múltiples, el megaelectronvolt 1MeV = 10 6 eV i el gigaelectronvolt 1GeV = 10 9 eV
partícula beta
Física
Una de les partícules emeses en la desintegració de determinats nuclis radioactius (radioactivitat).
De l’anàlisis de la radiació β emesa pels elements radioactius naturals hom conclogué que es tractava d’electrons, però més exactament, cal distingir entre les emissions β - i β + Ambdós processos són decaïments o desintegracions d’un nucleó l’emissió β - electró té lloc quan un neutró es transforma en un protó i un antineutrí i l’emissió β+sup positró quan un protó es transforma en un neutró i un neutrí Electró i antineutrí, d’una banda, i positró i neutrí, d’una altra, comparteixen aleatòriament l’energia de l’emissió, i resulta que l’espectre d’energies de l’emissió β és continu, amb…
microsistema
Electrònica i informàtica
Dispositiu electromecànic en miniatura (nanotecnologia d’entre 1 i 100 micres) que, sota el control de camps electromagnètics, obre i tanca contactes elèctrics per a deixar passar senyals de freqüències que arriben fins a la banda de les microones.
També poden acostar o separar conductors miniatura, cosa que s’utilitza per a fer capacitats variables o micromotors lineals
magnetó de Bohr
Física
Unitat de moment magnètic intrínsec de l’electró.
És definit per μ Β = ħ | e | |/ 2 m e c , essent ħ la constant de Planck dividida per 2π, | e | el valor absolut de la càrrega elèctrica de l’electró, m e la massa en repòs de l’electró i c la velocitat de la llum El seu valor és 0,578 837 85 95 × 10 -14 MeV G -1 o bé 9,274078 36 × 10 -24 J T -1 El moment magnètic intrínsec de l’electró és μ = -g e μ Β S / ħ, essent g e el factor giromagnètic de l’electró i S el spin en conseqüència, en un estat de spin ħ / 2, el moment magnètic de l’electró és - g e / 2 en unitats de magnetó de Bohr
àtom mesònic
Física
Àtom en què un electró cortical ha estat substituït per un mesó.
Com que la massa dels mesons és unes dues-centes vegades més gran que la de l’electró, el radi de Bohr de l’òrbita mesònica és unes dues-centes vegades més petit que el de l’electró, i sovint penetra a l’interior del nucli
radiació de sincrotró
Física
Radiació electromagnètica emesa per un electró que gira en una òrbita circular.
Aquesta radiació presenta quatre propietats que la fan força útil és una emissió molt focalitzada en el pla de l’òrbita el seu espectre d’emissió és continu radiació blanca i presenta un màxim a una longitud d’ona que és proporcional a R / E 3 , essent R el radi de l’òrbita i E l’energia de l’electró així, si augmenta l’energia dels electrons, la distribució espectral es desplaça cap a petites longituds d’ona alta freqüència és una radiació molt intensa, un electró d’uns 500 MeV en una òrbita d’1 m de radi emet una energia en forma de radiació de sincrotró de 14 keV per volta i un electró d’…
portador
Electrònica i informàtica
En un semiconductor, electró que ocupa un determinat estat electrònic que li permet de participar en els mecanismes de transport.
Si ocupa un estat de la banda de conducció, hom parla d' electró de conducció , mentre que si l’ocupa a la banda de valència, hom parla de forat En casos en què hi ha una banda d’impureses, l’electró pot saltar d’un estat a un altre d’aquesta banda i comportar-se com un portador de la banda d’impureses efecte hopping
efecte Auger
Física
Fenomen d’autoionització, consistent en l’expulsió d’un electró pertanyent a una capa electrònica d’un àtom, quan l’energia alliberada en una transició d’electrons entre capes és absorbida per aquest electró i és suficient per a vèncer la seva energia d’enllaç.
Fou descobert per Pierre Auger en observar traces d’electrons quan irradiava emulsions fotogràfiques amb raigs X per l' efecte fotoelèctric un fotó raig X expulsa un electró d’una capa donada, per exemple la capa K, d’un àtom, la vacant és ocupada per un electró de la capa L, menys profunda, i s’allibera una quantitat d’energia W K - W L essent W K i W L les energies d’enllaç dels electrons a les respectives capes, que, quan és absorbida per un electró d’una altra capa, per exemple, de la capa L, aquest pot abandonar l’àtom amb una energia W L - 2 W L , si W k - 2 W L és més gran que W K La…
captura electrònica
Física
Procés radioactiu en el qual el nucli captura un electró de l’embolcall electrònic.
És habitual representar aquest procés per les sigles CE L’electró capturat pot ser de la capa K, llavors es tracta d’una captura K de la capa L, captura L, etc