Resultats de la cerca

Prové de la coalició electoral de les forces nacionalistes d’esquerra Agrupament d’Esquerra del País Valencià, Partit Nacionalista del País Valencià i Esquerra Unida del País Valencià, formada per concórrer a les eleccions valencianes del 1983, que la situaren com a quarta força política uns 60 000 vots i arran de les quals s’inicià un procés que desembocà en la seva unificació El 1986 obtingué només 40 000 vots En les eleccions a les Corts Valencianes del 1987 es presentà en coalició amb Esquerra Unida i assoliren sis escons La coalició es trencà, però, el 1988 En les eleccions del 1991 i el…

Durant els anys vuitanta fou collaborador personal de Bettino Craxi al govern i arribà a vicesecretari del Partit Socialista Italià PSI Ministre del tresor durant el breu govern del democristià Giovanni Goria, fou elegit diputat per Torí el 1983 i el 1987 Al juny del 1992 el president d’Itàlia, Oscar Luigi Scalfaro, li encomanà de formar un govern tècnic, que durà fins l’abril del 1993, enmig de turbulències polítiques i econòmiques Posteriorment presidí l’Autoritat Italiana Anti-Trust fins el 1997, i de l’octubre del 1998 al maig del 1999 fou ministre de reformes institucionals en el govern…

Doctor en teologia i en drets per la Universitat de València Anà a Roma, on Felip II l’elegí com a auditor de la Rota per la corona catalanoaragonesa 1588 Fou prelat domèstic, jutge apostòlic delegat i promotor dels processos de canonització, entre d’altres, de Ramon de Penyafort Fou degà de la Rota del 1604 al 1612 Publicà diversos tractats de dret canònic, allegacions jurídiques, decisions de la Rota 1648-50, biografies de sants, com la Vita Sancti Raymundi de Peñafort 1601, edició d’una biografia antiga anònima que illustrà i completà amb la relació de la seva canonització…

Fill i successor de Carles I de Nàpols i de Beatriu de Provença Príncep de Salern, vicari del regne 1283 per absència de Carles I 1284 promulgà el nucli fonamental de la legislació angevina de Nàpols, lluità contra les forces de Pere II de Catalunya-Aragó, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284 Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare 1285 fou traslladat a Catalunya recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc 1288, pel qual renuncià a Sicília Però en fou coronat rei 1289 i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta 1289 i acabà amb el tractat d'…

El 1930 fou l’ànima de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i s’abocà a l’activitat conspiradora contra la monarquia Hom l’elegí regidor el 12 d’abril de 1931 dins la candidatura de Coalició Republicana-Socialista, però poc després s’allunyà de l’aliança amb el partit radical per encapçalar la integració de la Dreta Liberal dins la Lliga Regionalista octubre del 1932 Passà al consell de govern de Lliga Catalana i dirigí amb Bausili Vidal i Guardiola la seva secció de política social Fou elegit diputat a les corts per Barcelona pel novembre del 1933 Fou, d’altra banda,…

Té l’origen en una sèrie de cimeres de caps d’estat i de govern de països industrialitzats celebrades els anys vuitanta, en les quals es pretenia desenvolupar un sistema d’obtenció d’energia que evités els problemes mediambientals i d’exhauriment o d’escassetat extrema, davant la demanda creixent en un futur a mitjà termini, com és el cas dels combustibles fòssils El projecte inicial fou signat el 1985 per l’antiga URSS des del 1991, Rússia, els Estats Units d’Amèrica, les Comunitats Europees des del 1993, Unió Europea a través de l’ EURATOM  i el Japó Posteriorment s’hi afegiren la República…

A la banda del puig on s’aixecava el castell de Sitges, al lloc dit el Baluard, hi ha aquesta església parroquial Aquest temple es troba situat damunt d’un de molt més antic, d’estil romànic, erigit pel bisbe de Barcelona Guislabert l’any 1035 sota l’advocació de santa Tecla Confirma aquesta advocació el testament sacramental de Ramon de Sitges, jurat el 1221 davant l’altar de Sant Bartomeu de l’església de Vilafranca del Penedès, en el qual elegí sepultura al cementiri de Santa Tecla de Sitges Sancte Tecle de Cigis El temple es modificà al segle XIV, I se sap que el 1322 s’…

Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…

El 1949 es graduà a Princeton i el 1951 obtingué un màster en economia política per Harvard Al final de la dècada de 1940 i principi de la de 1950 treballà al departament de recerca de la Reserva Federal de Nova York El 1957 entrà al Chase Manhattan Bank per a treballar d’economista El 1962 s’incorporà al tresor dels EUA com a responsable de l’oficina d’anàlisi financera Després d’altres càrrecs, tornà al Chase Manhattan el 1965 Del 1969 al 1974, fou subsecretari del tresor per a afers monetaris El curs 1974-75 exercí de professor a Princeton fins a ésser designat president de la…

Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’anomenava comes…