Resultats de la cerca
Es mostren 582 resultats
Donald Judd
Escultura
Art
Escultor i teòric de l’art nord-americà.
Considerat un dels màxims representants de l’anomenat minimalisme americà, fou, tanmateix, un dels primers detractors d’aquest concepte Molt radical en la seva obra i en els seus escrits, les seves escultures pretenen crear objectes reals, no representacions de la realitat Utilitzà unitats modulars, creant figures geomètriques essencials en les quals no hi ha cap empremta del treball de l’artista L’any 1965 escriví l’assaig Specific Objects , una aportació teòrica fonamental a la teoria de l’art Visqué i treballà a Marfa Texas i a Nova York
Jan Meyerowitz
Música
Compositor nord-americà d’origen alemany.
Estudià, entre altres, amb Zemlinski, Respighi i Casella, i el 1946 emigrà als EUA Destacà com a pedagog, tasca que exercí en diverses institucions de Nova York entre el 1948 i el 1980, any que es retirà a França La seva obra, que sol defugir l’atonalitat i du l’empremta del Romanticisme, inclou les òperes The Barrier 1950 i Esther 1957, la cantata The Glory around His Head 1955, tots tres amb lletra de LHughes, amb el qual collaborà sovint, la Missa Rachel Plorans 1962, música de cambra i diverses composicions orquestrals
Mathilde Wesendonck
Música
Poetessa alemanya, nascuda Mathilde (Agnes) Luckemeyer.
El 1848 es casà amb Otto Wesendonck, ric comerciant tèxtil Junts iniciaren poc després una estreta amistat amb Richard Wagner, del qual es convertiren en mecenes i li cediren una de les seves mansions prop de Zuric, on el compositor visqué fins el 1858, any que la relació es trencà a causa del descobriment de l’afer sentimental existent entre el compositor i Mathilde Sembla que Tristany i Isolda fou escrita a partir, o sota la influència, d’aquesta circumstància, i s’ha dit que tota l’obra de Wagner en porta l’empremta Mathilde Wesendonck és autora, a més, de drames i poemes…
Lazare Lévy
Música
Pianista francès.
Estudià piano amb L Diémer, harmonia amb A Lavignac i composició amb A Gédalge al Conservatori de París entre el 1894 i el 1898 Inicià una prometedora carrera com a pianista que aviat, però, abandonà per dedicar-se a la pedagogia, camp en el qual esdevingué una de les grans figures franceses dels primers decennis del segle XX Fou professor del Conservatori de París, on tingué un gran nombre d’alumnes destacats, entre els quals el més famós fou Alfred Cortot, continuador de la seva tasca a partir de la dècada dels anys vint L’empremta de Lazare Lévy s’ha fet molt més manifesta en…
extremeny
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del lleonès parlat a Extremadura.
L’empremta lleonesa es fa palesa a la part septentrional inserció de i en síllaba àtona palicia , ‘pallissa’, substitució de -i per -e i de -u per -o pobri, 'pobre’, abaju , ‘davall’ i mots com zorondo ‘tardà’ Els trets andalusos, en canvi, dominen a l’Extremadura baixa ž vibrillant < y, ll cabažo , ‘cavall’, -s aspirada, confusió de l, r implosives, variant -ajo del sufix -azgo Són característiques més generals elevació tonal i allargament de les síllabes tòniques, aspiració de la f- jumo , ‘fum’, illots esparsos de les sonores z i ẓ káza ‘casa’, beđíno ‘veí’, ús de l’article…
breu
Cristianisme
Document pontifici (dit també breu pontifici), menys solemne que la butlla.
Se'n distingeix per caràcters interns i externs el color més blanc i més fi del pergamí, l’escriptura que canvia segons l’ús del temps, el segell de cera, primer amb l’empremta de l’anell del pescador i, a partir del 1842, de tinta vermella El text comença amb el nom del papa seguit de l’ordinal i va datat al final per l’estil de la Circumcisió o modern La butlla tracta de matèria de fe o d’interès general el breu, d’afers polítics o administratius, de nomenaments i concessions gracioses o de llicències de caràcter individual El breu més antic és de Bonifaci IX 1390 són rars fins…
György Bessenyei
Literatura
Escriptor hongarès.
Guàrdia de corps de Maria Teresa d’Àustria entre 1765 i 1773, fundà a Viena un cercle literari Formulà el seu projecte cultural nacional a l’opuscle Magyarság ‘El tarannà dels hongaresos’, 1778, en el qual assenyalà com a condicions indispensables per a la supervivència del poble magiar el desenvolupament conscient de la seva llengua i l’expansió generalitzada de la cultura És autor de dos drames importants en el procés històric de les lletres hongareses Ágis tragédiája ‘La tragèdia d’Agis’, 1772 i A filozófus ‘El filòsof’, 1777 Els ideals de la Illustració, que deixaren llur empremta…
Vincas Mykolaitis-Putinas
Literatura
Escriptor lituà.
De família camperola, el 1909 ingressà al seminari catòlic de Seinai, i el 1932 abandonà la carrera eclesiàstica Amplià estudis a Peterburg, Friburg i Munic, i en 1923-54 ensenyà a les universitats de Vílnius i Kaunas Els primers poemes, recollits a Raudoni žiedai ‘Flors roges’, 1913, palesen l’empremta del Romanticisme i la cultura popular A partir del 1918, i coincidint amb la independència de Lituània, compongué poemes patriòtics i místics com Vergas ‘L’esclau’, 1924 En prosa adoptà tècniques realistes i escriví la novella psicològica Altoriu šešėly ‘A l’ombra de l’altar’,…
Sigurd Hoel
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Considerat al seu país com un dels autors més importants del període d’entre-guerres, en un principi fou influït per l’expressionisme alemany, però posteriorment derivà cap a una temàtica psicològica en la qual és clara l’empremta de la psicoanàlisi Les seves novelles giren al voltant dels sentiments de culpa i de frustració, que descriu amb lucidesa, penetració i, sovint, amb una forta càrrega irònica Entre elles cal esmentar Syndere i sommersol ‘Pecadors al sol d’estiu’, 1927, En dag i Oktober ‘Un dia d’Octubre’, 1931 i Trollringen ‘El cercle màgic’, 1958 En Möte ved milepelen…
Béla Balázs
Cinematografia
Literatura
Teòric del cinema i escriptor hongarès.
Tingué una íntima amistat amb G Lukács i treballà com a llibretista per a B Bartók Visqué emigrat a Viena, Berlín i Moscou 1939-45 Fou professor als instituts cinematogràfics de Moscou, Praga i Budapest Les tres obres fonamentals que dedicà a l’estètica del film Der sichtbare Mensch oder die Kultur des Films , 1924 Der Geist des Films , 1930 Der Film , 1949 representen contribucions significatives a la teoria universal de l’art cinematogràfic i tingueren una influència molt considerable Treballà ocasionalment també com a guionista Abenteuer eines Zehnmarkscheins , 1926 Narkose , 1929 En…