Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
orogènesi
Geologia
Una de les fases del cicle geològic durant la qual es formen les muntanyes.
És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi comença amb la…
Jurgis Baltrušaitis
Història
Art
Historiador lituà de l’art.
S'exilià amb motiu de l’ocupació soviètica Enuncià la llei de l’esquema anterior de les formes romàniques, i defensà la teoria que l’art medieval d’Occident té arrels orientals És autor de La stylistique ornamentale dans la sculpture romane París 1931, Art sumérien, art roman París 1934, Problème de l’ogive et l’Arménie París 1936, L’église cloisonnée en Orient et en Occident Bruges 1941 i La troisième sculpture romane 1958 Estudià a fons l’evolució dels termes fantàstics i simbòlics a través de l’art medieval en obres com Le Moyen Âge fantastique 1955 o Réveils et prodiges 1960 També…
Pierre Paul Broca
Antropologia
Metge i antropòleg francès.
És autor de treballs bàsics sobre l’anatomia i la fisiologia del cervell, entre els quals cal esmentar la descoberta 1861 del centre verbal-motor cerebral àrea de Broca , al peu de la tercera circumvolució frontal esquerra i una forma d’afàsia per lesió d’aquesta regió afàsia de Broca Professor de patologia quirúrgica a París, fou un dels fundadors i el primer secretari de la Société d’Anthropologie 1859, desenvolupà les tècniques antropomètriques i fundà la “Revue d’Anthropologie” 1872 i l’École d’Anthropologie de París 1876 Defensà el poligenisme de l’espècie humana i, arran de la desfeta…
Georges Dwelshauvers
Filosofia
Psicologia
Psicòleg i filòsof belga.
Doctor en filosofia i lletres, reorganitzà l’ensenyament de filosofia a la Universitat de Brusselles 1897-1914, ciutat en la qual fundà laboratoris de psicologia Des del 1919 professà a Barcelona, on creà el Laboratori de Psicologia Experimental, sota el patrocini de la Mancomunitat Una nota despectiva del baró de Viver, diputat de la Mancomunitat, imposada per la Dictadura, provocà una lletra de solidaritat de cent professors de la Universitat Industrial amb Dwelshauvers, el qual fou destituït juntament amb els signants del document maig del 1924 Aviat fou professor a l’Institut Catholique…
John Maurice Clark
Economia
Economista nord-americà, professor de la Universitat de Colúmbia, on succeí el seu pare J.B.Clark.
El 1936 fou també president de l' American Economic Association i, des del 1947, fellow de l’Econometric Society La seva contribució més important és l’estudi dels aspectes dinàmics d’una economia de mercat i les seves relacions amb els models de teoria estàtica En Studies in the Economies of overhead Costs ‘Estudis sobre les economies dels costs generals’, 1923, la seva obra principal, introdueix els costs com a factor determinant i distingeix entre costs socials i costs privats Estudià el concepte d’accelerador i el seu impacte en els cicles A Soundings in Non-Euclidean Economics 1921…
Siemens
Família d’enginyers i industrials alemanys.
Werner von Siemens Lenthe 1816 — Berlín 1892 s’especialitzà en galvanoplàstia i construccions elèctriques Juntament amb JG Halske fundà l’empresa Siemens Halske el 1847, dedicada a les installacions telegràfiques, que aviat es féu important a Europa El 1866 enuncià el principi de la dinamo Més tard construí una locomotora elèctrica, que funcionà a Berlín 1879 Ideà també diversos aparells piles, piròmetres, llums elèctrics, etc El seu germà Wilhelm von Siemens Lenthe 1823 — Londres 1883 s’establí a Londres, on fundà una filial de l’empresa alemanya, i es nacionalitzà britànic Juntament amb un…
proposició asseverativa
Lingüística i sociolingüística
Proposició afirmativa que enuncia una conformitat objectiva del subjecte amb el predicat: Avui arribaré tard.
proposició
Literatura
Part del discurs en la qual l’orador enuncia la matèria de què vol tractar.
teoria ondulatòria
Física
Teoria segons la qual hom explica els diversos fenòmens físics d’interacció i propagació energètica o material associant una ona als corpuscles elementals que hi intervenen.
La primera teoria ondulatòria de la física fou enunciada per Huygens el 1690 en explicar els fenòmens de propagació de la llum Cap a la fi del s XIX i al començament del XX els investigadors moderns Hertz, Maxwell, Planck, Einstein i d’altres remogueren la teoria ondulatòria de la llum per tal de posar-la d’acord amb les noves experiències En particular, l’existència de l'èter, que havia preconitzat Huygens, ja no tenia consistència Així, Einstein, amb la teoria de la relativitat i de l’efecte fotoelèctric, féu reconsiderar l’antiga teoria corpuscular de Newton i demostrà que la llum, i…
Emanuel von Swedenborg
Emanuel von Swedenborg , segons un retrat de P.Krafft
© Fototeca.cat
Filosofia
Cristianisme
Nom amb què és conegut Jesper Svedberg, investigador, teòsof i místic suec.
Fill d’un predicador luterà, inicialment es dedicà a viatjar per tot Europa 1710-14, consagrat a l’estudi de les ciències astronomia —on enuncià, abans de Kant, una teoria de les nebuloses—, anatomia i, sobretot, mineralogia i metallografia i a la investigació tècnica projectà diversos ginys aeris i navals A partir del 1747, tanmateix, es lliurà totalment a l’especulació misticoreligiosa A Arcana caelestia 8 volums, 1749-65 atribuí a Déu mateix la revelació, mitjançant visions, de la seva nova concepció d’un món dels esperits relacionat estretament amb el món terrestre el centre del qual és…