Resultats de la cerca

Es pot desenvolupar a la mucosa i la submucosa del budell i és més prevalent en persones d’edat avançada, sobretot si tenen alguna patologia de base important, com ara insuficiència renal crònica i cirrosi Són lesions asimptomàtiques fins que no s’erosionen aleshores provoquen una hemorràgia intestinal Resulten difícils de diagnosticar perquè, per la seva mida, habitualment no són visibles en l’exploració endoscòpica i es fan necessàries proves més sofisticades com ara l’arteriografia o la gammagrafia d’eritròcits marcats

Els individus del grup A presenten eritròcits amb aglutinogen A, i plasma amb aglutinina ß anti-B En principi poden rebre sang dels grups A i 0, i poden donar-ne als dels grups A i AB en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada, sobretot perquè existeixen tres subgrups l’A 1 , l’A 2 i l’A 3 , els quals es captenen diferentment A Europa, el 42% de la població té aquest grup sanguini

Fou aïllat del llevat per H von Euler i els seus collaboradors el 1931 poc temps després, Warburg i Christian l’identificaren en els eritròcits Actualment és aïllat a partir del fetge de porc, per adsorció amb carbó actiu, bescanvi iònic o cromatografia Àmpliament distribuït en la matèria viva, actua com a transportador d’hidrogen en les oxidacions aeròbiques i anaeròbiques i en les fermentacions Sembla que és reduït per menys enzims que el NAD És un cofactor en la hidroxilació d’anells aromàtics o esteroides en els enzims

Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes,…

És anomenada també policitèmia

Els individus del grup AB presenten eritròcits amb aglutinògens A i B, i llur plasma no conté aglutinines En principi només poden donar sang als individus AB, i poden rebre'n de qualsevol altre grup en la pràctica mèdica, però, convé de fer prèviament una prova encreuada per tal de posar en relleu la possible existència d’aglutinines homòlogues o d’altres menes d’anticossos, els quals poden captenir-se diferentment Cal tenir en compte, a més, que existeixen tres subgrups l’A 1 B, l’A 2 B i l’A 3 B És el grup sanguini menys nombrós, ja que comprèn només un 2-4 per cent de la…

Definició És anomenat policitèmia un increment persistent de la massa total de glòbuls vermells de l’organisme, amb una concentració sanguínia d’hematies superior a 6 milions/mm 3 , la qual cosa provoca un augment de la viscositat de la sang capaç d’originar trastorns circulatoris i afavorir la formació anormal de trombes o coàguls sanguinis Causes i tipus L’augment de la massa d’hematies és degut en tots els casos a un increment de la producció de glòbuls vermells per part de la medulla òssia L’origen d’aquesta anormalitat pot ésser divers i sovint és desconegut Hom en diferencia dos tipus…

Al primer moment es dóna una reacció funcional augment del volum sanguini expellit per minut, de la concentració de sang a les vísceres i disminució de la tasa d’oxigen de la sang arterial a causa de la baixa pressió atmosfèrica A aquesta etapa en segueix una altra, anomenada racció estructural , caracteritzada per un augment dels eritròcits poliglobulinèmia i consegüentment del volum sanguini, la qual cosa incrementa la capacitat de transport d’oxigen a la sang Així, el volum de sang expellit per minut es normalitza tot i mantenir-se la poliglobulinèmia L’home necessita unes 6…

És constituïda pel plasma, líquid incolor compost de sèrum i fibrinogen, i pels elements cellulars glòbuls vermells, dits també hematies o eritròcits, glòbuls blancs o leucòcits i plaquetes o trombòcits La sang és una suspensió de cèllules en un medi líquid, de color vermell en els vertebrats a causa de l’hemoglobina dels eritròcits i lleugerament alcalina pH = 7,4, que circula pel sistema cardiovascular del cos dels animals circulació aparell circulatori Fora del cos es pren es coagula a causa de la formació dels qualls de fibrina insoluble coagulació de la sang…

En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la…